L'estalvi d'aigua s'atura després d'11 anys de descens
El consum domèstic mitjà se situa en 107,1 litres per habitant i dia, i l'any 2000 era de 132,8
El tractament de les depuradores es manté, però la recuperació del delta del Llobregat està al mínim
A banda de la davallada de la producció de residus, els municipis de l'àrea metropolitana també han vist com s'aturava el descens que en els darrers deu anys hi ha hagut en el consum d'aigua d'ús domèstic. Les sequeres que hi van haver fa uns anys i la falta d'aigua van provocar que la ciutadania adoptés hàbits d'estalvi nous i que, des del 2001, el consum experimentés una caiguda lliure. Mentre que el 2000 el consum es va situar en 132,8 litres per habitant i dia, el 2011 va ser de 107,1. Això significa que va disminuir de 25,7 litres diaris per ciutadà. Però aquesta tendència es va estabilitzar, i el 2011 només es va aconseguir reduir 0,4 litres respecte de l'any anterior. Una fita que difícilment s'aconseguirà reduir més, segons va admetre la responsable de Medi Ambient, Assumpta Escarp, tot i que les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el situen entre els 80 i els 100 litres diaris. Sant Cugat és el poble amb més consum –per la baixa densitat–, mentre que Badia és el que en té menys.
Si el ciutadà ha estat capaç d'anar deixant de gastar aigua, no sembla que hagi passat el mateix amb els ajuntaments: el consum municipal d'aigua
va passar de 10,1 hm³ el 2010 a 10,7 hm³ el 2011. I l'industrial va baixar de 48,7 hm³ a 47,9 hm³.
Pel que fa a la depuració d'aigües residuals, Escarp va voler insistir que totes les de l'àrea metropolitana han estat en funcionament, tot i la situació que travessa l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i les dificultats perquè pugui pagar. La solució per la qual s'ha optat es que l'AMB hagi avançat els diners, segons va explicar la titular de l'àrea. Durant l'any
passat es van tractar 289,7 hm³ d'aigua, un volum semblant al del 2010.
També va posar en relleu que això, però, no suposa que els aqüífers del delta del Llobregat estiguin fora de perill: “La part que ha suplert l'AMB ha estat el gruix de la recuperació i, en canvi, la seva regeneració i la seva reutilització no s'ha pogut dur a terme”, és a dir, la injecció d'aigua a l'aqüífer del Llobregat per mantenir-hi els nivells i evitar la salinització. “Això sí que està, si no aturat, en sistema de funcionament mínim, de manteniment”, va concloure Escarp.
