La costa protegida, la més desitjada

L'Estat certifica que les zones més properes a la costa de l'Ebre no són aptes per a la instal·lació de parcs eòlics marins

Els minis­te­ris de Medi Ambi­ent, Medi Rural i Marí i d'Indústria van apro­var l'estudi estratègic ambi­en­tal del lito­ral esta­tal de la península, l'ano­me­nat mapa eòlic marí, que per­met aco­tar l'apti­tud ambi­en­tal de les zones marítimes per a la ins­tal·lació de parcs eòlics marins, la pota que falta a l'Estat espa­nyol per con­so­li­dar l'actu­a­lit­zada aposta del govern de Zapa­tero per les ener­gies reno­va­bles i la seva posició cap­da­van­tera com a ter­cera força mun­dial en potència eòlica ins­tal·lada. Al lito­ral català el nou mapa foca­litza les zones no aptes a l'Alt Empordà i al vol­tant del delta de l'Ebre [vegeu el gràfic], jus­ta­ment els punts més cobe­jats pels pro­mo­tors eòlics. La res­tricció total en les zones més pro­pe­res a la costa afecta també tot el lito­ral ebrenc i el del sud del Camp de Tar­ra­gona.

En el cas de la desem­bo­ca­dura de l'Ebre, l'àmbit de pro­tecció ocupa una franja de 15 a 18 quilòmetres en relació amb la costa, que embol­ca­lla el delta. A més, l'estudi estén la sen­si­bi­li­tat a tot el lito­ral gai­rebé des del cap Salou fins a les illes Colum­bre­tes, davant de Cas­telló, deli­mi­tació que engloba, des del delta cap al sud, una de les 15 àrees mari­nes pri­o­ritàries de pro­tecció de tota la península sobre­tot pel paper que juga com a hàbitat d'algu­nes aus medi­terrànies, de les quals n'hi ha d'amenaçades. Tot aquest braç de mar, que arriba a tenir més de 60 quilòmetres d'amplada davant de les cos­tes del Baix Camp, és con­si­de­rat –a excepció de les zones d'exclusió– zona apta amb con­di­ci­o­nants, cosa que reque­reix apro­fun­dir en l'ava­lu­ació de l'impacte ambi­en­tal de cada pro­jecte, inclo­ses les pos­si­bles con­seqüències sobre la pesca local de cada zona.

En gene­ral, tam­poc no es poden ins­tal·lar molins de vent en zones de menys de 10 metres de pro­fun­di­tat i, després de les al·lega­ci­ons accep­ta­des a l'Ajun­ta­ment de l'Amet­lla de Mar envers un pro­jecte impul­sat per Explo­ta­ci­o­nes Ecológicas del Viento davant les cos­tes del muni­cipi, l'Estat sem­bla que allu­nyarà en qual­se­vol cas les ins­tal·laci­ons eòliques a uns 2.500 metres dels límits ter­res­tres des de Salou fins a Alca­nar.

L'esta­bli­ment d'un meca­nisme pre­ven­tiu de pro­tecció del medi ambi­ent arriba després que les pri­me­res decla­ra­ci­ons d'inten­ci­ons de les elèctri­ques –Capi­tal Energy pro­jec­tava un parc marí amb 144 aero­ge­ne­ra­dors davant de la costa del delta de l'Ebre– van esva­lo­tar la ciu­ta­da­nia, i la pressió lide­rada per enti­tats com la Pla­ta­forma Sal­vem la Mar de l'Ebre i la falta de regu­lació van fer que la potent firma espa­nyola ajornés els seus plans ini­ci­als. Ara, Capi­tal Energy des­a­prova que s'hagin esta­blert zones d'exclusió «sense que s'hagi acre­di­tat per què no s'hi poden ins­tal·lar parcs». De fet, l'empresa va apor­tar als estu­dis fets per l'Estat els infor­mes d'impacte ambi­en­tal que va fer a l'hemi­delta sud i a Vinaròs, però, com a mínim en el pri­mer cas, no ha acon­se­guit el llum verd per als seus objec­tius. A l'altra cara de la moneda, pas­sat el perill, fonts de Sal­vem la Mar de l'Ebre adme­ten que fins i tot s'han «desac­ti­vat» com a movi­ment després que l'ampli­ació de la Xarxa Natura 2000 ja blindés l'entorn del delta, i es donen per «satis­fets» amb el nou marc regu­la­dor. Aquest té en compte les neces­si­tats específiques de les desem­bo­ca­du­res dels rius pels «ris­cos de modi­fi­cació de cor­rents i sedi­men­tació».

A grans trets, les zones d'exclusió –el lito­ral valencià pre­senta encara més res­tric­ci­ons que el del Prin­ci­pat– són les que cal pro­te­gir pels valors natu­rals dels seus eco­sis­te­mes marins o els seus recur­sos pes­quers, com a prin­ci­pals fac­tors. El soroll, que pot afec­tar les ruti­nes dels ani­mals marins, i les con­seqüències sobre les dinàmiques del lito­ral són alguns dels hipotètics efec­tes per­ni­ci­o­sos d'un parc marí.

Zones aptes

Per con­tra, el mapa deter­mina les zones del domini públic marítim ter­res­tre que, a efec­tes ambi­en­tals, reu­nei­xen les con­di­ci­ons favo­ra­bles per ins­tal·lar-hi parcs marins. En el cas tar­ra­goní, aques­tes zones que­den al nord del cap Salou i majo­ritària­ment són allu­nya­des del lito­ral, a excepció d'algu­nes àrees de la costa del Tar­ra­gonès i el Baix Penedès. Però aquí s'han de mati­sar dues coses: pri­mer, no s'ha com­pro­vat que el vent pugui arri­bar a bufar com al sud, i, segon, tam­poc no es per­me­tran els parcs en zones amb un impor­tant volum de trànsit marítim, com el que es genera al port de Tar­ra­gona. Els empre­sa­ris, que neces­si­ta­ran una auto­rit­zació expressa de la direcció gene­ral de la Marina Mer­cant, reco­nei­xen que «l'ener­gia eòlica és l'última acti­vi­tat a incor­po­rar-se als usos del mar», on haurà de con­viure, com cita lite­ral­ment l'estudi estratègic esta­tal, amb «l'aqüicul­tura, emis­sa­ris sub­ma­rins, esculls arti­fi­ci­als, boies oceàniques, dra­ga­dors, ins­tal·laci­ons espor­ti­ves, acces­sos als ports d'interès gene­ral, zones amb ter­mi­nals de càrrega i descàrrega» i amb l'àrea d'influència de «les refi­ne­ries, les fac­to­ries químiques, petroquímiques i de com­bus­ti­bles líquids, les pla­ta­for­mes petro­li­e­res o simi­lars...». Vaja, com una radi­o­gra­fia de la costa tar­ra­go­nina.

En resum, els pro­mo­tors energètics es juga­ran les gar­ro­fes lluny de la costa de la demar­cació, i allà la via­bi­li­tat dels parcs no només dependrà del vent i del permís ambi­en­tal, sinó de la capa­ci­tat empre­sa­rial d'assu­mir el sobre­cost que suposa haver de cimen­tar els aero­ge­ne­ra­dors a molts metres de pro­fun­di­tat.

Impacte visual

A més, si bé l'impacte visual d'un parc eòlic marí no es con­si­dera un argu­ment «sufi­ci­ent» per excloure'n la implan­tació, sí que s'ha esta­blert una banda de vuit quilòmetres d'ample des de la línia cos­ta­nera en què serà neces­sari un «anàlisi específic de l'impacte visual del pro­jecte». Els efec­tes de la ins­tal·lació de la línia d'eva­cu­ació de l'ener­gia també s'ana­lit­za­ran en l'ava­lu­ació ambi­en­tal de cada pro­jecte.

El Minis­teri d'Indústria donarà l'auto­rit­zació admi­nis­tra­tiva i el de Medi Ambi­ent con­ce­dirà l'ocu­pació del domini públic marítim ter­res­tre. La Gene­ra­li­tat, al seu torn, demana poder ava­luar l'impacte sobre el sec­tor turístic abans que es doni l'apro­vació dels pro­jec­tes d'exe­cució defi­ni­tius.

Lògica o desequilibri

Un cop d'ull a la distribució actual dels parcs eòlics terrestres furga en el greuge energètic en què han quedat instal·lats el Camp de Tarragona i sobretot les Terres de l'Ebre i la susceptibilitat que això ha generat en un territori sobreproductor, que paga una doble factura ambiental i de risc i que obté més aviat poques compensacions i pocs signes de sensibilitat. A Catalunya, la novena comunitat autònoma de l'Estat en el rànquing de potència eòlica, el desequilibri ha esperonat les plataformes en defensa del territori a l'Ebre, contràries a la concentració geogràfica de la proliferació eòlica. L'excusa, o la justificació lògica, segons es miri, és que el recurs energètic del vent, com al mar, només ofereix garanties plenes al nord i al sud de Catalunya, segons l'Associació Eòlica de Catalunya (Eoliccat). El seu gerent, Jaume Morrón, creu que l'aparent desequilibri es podria anar corregint parcialment amb molins més alts, ja que «amb l'alçada s'aconsegueix explotar la més alta velocitat del vent». En relació amb els parcs eòlics marins, la Generalitat, conscient del que ha plogut i plourà, ha volgut fer veure a l'Estat que els futurs projectes «serien més ben acceptats si les poblacions perceben una compensació econòmica, ambiental i social dels efectes no desitjats.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.