Els camins de ronda avancen amb pas lent pel litoral
Els municipis amb trams tallats o pendents volen que Costes els desencalli
El ministeri no preveu cap partida específica i només hi farà alguna actuació puntual
Només el tram de Sant Antoni de Calonge es podrà reobrir aquest estiu
Les successives retallades del pressupost estatal del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient han deixat congelades desenes d'inversions al litoral gironí. Casos urgents, com ara la consolidació del passeig del Molinet –pendent de fa anys– i els recents desperfectes al de Griells, a l'Estartit. I projectes ambiciosos com ara l'acabament del passeig marítim de Platja d'Aro, amb una passera sobre la desembocadura del Ridaura i la connexió amb el port esportiu. Però també actuacions modestes per mantenir oberts diversos trams de camins de ronda que l'erosió ha fet tancar.
La llista de demandes és llarga, explica el cap del servei estatal de Costes a la demarcació, Jordi Planella, però de moment totes les actuacions estan sortint de la magra partida anual de 350.000 euros per a manteniments i conservació: “No és que l'Estat no vulgui invertir; si hi hagués diners, què més voldríem, però no n'hi ha ni s'entreveu cap partida extraordinària”, admet.
Pel que fa als camins de ronda, l'única bona notícia amb vista a la pròxima temporada d'estiu serà la reobertura del tram tallat al cap Roig de Sant Antoni de Calonge, entre les platges de Sant Jordi i ses Torretes. L'obra està autoritzada pel ministeri i l'inici és imminent, explica Planella. L'alcalde de Calonge, Jordi Soler, celebra que “aquest estiu tot el camí de ronda estigui obert i es pugui passar des de Torre Valentina i fins al límit amb Platja d'Aro, perquè el sender és un dels grans atractius turístics” del municipi.
Més cap al sud, l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro i el servei de Costes tenen molt avançades les negociacions perquè els 400 metres de sender entre la cala del Pi i Belladona, no transitables des del temporal de neu del 2010, ho tornin a ser. El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Pep Solé, es va comprometre a redactar, des del municipi, un projecte d'obres que ja està gairebé a punt, amb un pressupost de 900.000 euros que –aproximadament en un terç– assumirien diversos propietaris privats. En el millor escenari, però, el cap del servei estatal veu complicat que les obres comencin aviat, tant pel pressupost com pel fet que la temporada d'estiu és massa a prop.
Tràmits a l'Alt Empordà
Al nord, diversos municipis costaners també estan pendents que Costes condicioni alguns trams de camins de ronda. En el cas de Roses, per exemple, el consistori vol que s'arrangin els punts més conflictius entre Canyelles i l'Almadrava, i Planella diu que hi ha la “voluntat” de fer-ho, tot i que el municipi ha de resoldre abans qüestions com ara les deficiències del clavegueram amb els propietaris afectats.
Més al nord, a Llançà, a l'organisme estatal també expliquen que han desencallat l'acord amb diversos propietaris d'immobles en primera línia perquè cedeixin una franja de dos metres d'amplada a la platja de la Farella. Segons la llei de Costes, els podrien reclamar fins a sis metres d'amplada com a servitud de pas, però consideren que n'hi ha prou amb un terç.
A la Selva, en canvi, la pilota de l'execució de diversos trams de senders és al teulat de la Generalitat. Un exemple paradigmàtic és el tram privat de Can Juncadella, que arrenca del 2009 quan l'empresa propietària de la finca privada –d'un exprimer ministre del Kazakhstan– va decidir tancar el tram del sender litoral GR-92 perquè transcorria dins de la propietat. El consistori va negociar un projecte per reobrir-hi el pas, amb una inversió de 400.000 euros per part de l'empresa, però l'aparició de restes romanes i entrebancs burocràtics amb el Departament de Territori han enquistat el conflicte.
L'Ajuntament de Tossa, d'altra banda, vinculava el projecte de port privat as Codolar amb un seguit d'obligacions per als promotors, entre les quals costejar l'obertura d'un nou tram de camí de ronda cap al sud. Però l'aprovació de la nova infraestructura dependrà de la Generalitat, un cop venci la moratòria de nous ports, el 2015.
LA XIFRA
LA FRASE
Les barraques de s'Alguer i el seu difícil encaix
E.A
Un dels camins de ronda que fins fa poques setmanes era transitable, entre la pineda d'en Gori i la platja de Castell de Palamós, va quedar tallat a principis de març com a conseqüència de les pluges del temporal de llevant, a l'altura de les antigues barraques de pescadors a s'Alguer. El camí discorre per l'estreta franja de talús compresa entre el mur perimetral del Mas Juny i les barraques, avui reconvertides en privilegiats estatges arran de platja, però amb unes dimensions tan reduïdes que alguns propietaris han optat per la trampa d'excavar més superfície sota el mateix talús. La pràctica encara ha afeblit més el terreny.
Per Costes, les barraques incompleixen la llei i haurien d'anar a terra, de la mateixa manera que el mur, que s'hauria de traslladar uns metres endins. L'Ajuntament, però, en va tramitar la declaració com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) per preservar-les dins del paisatge de l'espai, i el regidor de Medi Ambient, Èrik Solés, seria partidari d'una “alternativa de consens”. Com que es tracta d'un tram relativament curt, Solés ha proposat instal·lar-hi una passera de fusta ancorada en dos punts per salvar-lo, però per l'ens estatal seria reconèixer tàcitament tant el mur com les barraques “il·legals”.
Costes també començarà aviat una altra petita obra a sa Tamardia de Palamós, on s'enderrocaran els varadors de barques de formigó i s'eliminaran altres elements artificials afegits al paisatge.
Projecte sota els jardins de Cap Roig
A Calella de Palafrugell, el camí de ronda mor a la platja del Golfet i per continuar cap al sud cal retornar cap a l'avinguda d'accés als jardins botànics de Cap Roig i les pistes forestals que s'endinsen en l'espai natural, compartit amb els termes de Mont-ras i Palamós, on es pot prosseguir l'itinerari arran de mar a partir de la platja de Castell.
Des del servei estatal de Costes, fa anys que van començar a negociar que la propietat dels jardins –anteriorment la Fundació Caixa Girona i, d'ençà de l'absorció, l'Obra Social de La Caixa– assumís una part del cost de l'extensió del sender. El principal problema, però, ha estat la crisi econòmica.
Fins i tot s'havia posat damunt la taula la creació d'una entrada alternativa als jardins arran de mar, que hi facilitaria l'arribada a peu, passejant entre els penya-segats. De fet, la majoria de visitants del complex botànic i cultural s'hi han d'arribar ara mateix en vehicles de motor, ja que a l'últim tram del vial d'accés no hi ha ni tan sols voreres.
