Divisió d'opinions entre els alcaldes pel projecte de miniparcs eòlics a l'Alt Empordà

Els opositors critiquen l'alçària i la dispersió dels molins i els defensors destaquen les compensacions econòmiques

No hi ha unanimitat. Entre els alcaldes consultats per El Punt sobre el projecte de miniparcs eòlics que els ha presentat Gamesa hi ha algun defensor i molts detractors, però també un gran nombre de batlles que consideren que no poden opinar fins que el Consell Comarcal de l'Alt Empordà no tingui l'informe encarregat sobre la qüestió (vegeu la peça), perquè surti el que surti ha de ser una decisió de consens de la comarca.

Els defensors d'aquest parc eòlic consideren sobretot que cal apostar per les energies renovables, i també remarquen que un projecte d'aquestes característiques reportarà uns beneficis econòmics importants al poble, en un moment de crisi i de dificultat de finançament dels ajuntaments. L'alcalde de Pont de Molins, Josep Fuentes, defensa el projecte, com també ho fan el de Garriguella, Carlos Suárez, i el de Pontós, Narcís Algam. «L'impacte visual és alt, però les zones que han triat no són crítiques. L'impacte econòmic seria bo», assegura Algam. L'alcalde de Llers, Carles Fortiana, també estarà d'acord en el projecte sempre que sigui consensuat entre els ajuntaments i els ecologistes. Jaume Homs, de Navata, també el veuria bé inicialment, però creu que s'ha d'anar amb compte amb l'impacte que tindria.

«Macroparc»

Entre els més crítics als miniparcs eòlics hi ha els alcaldes de Riumors, Josep Maria Padrosa, i Vilamacolum, Jordi Arnall. «Hi estaria d'acord si hi hagués compensacions importants, però no el que donen. Si han de donar llum gratuïta a tot el poble, d'acord; si no, no cal que en parlem», deia Arnall. Padrosa hi afegia: «Alguns es vendran per un plat de llenties.» Els alcaldes de Santa Llogaia, Ventalló i Boadella, a més, asseguren que l'empresa no ha obtingut permisos per als llocs proposats per instal·lar-hi els aerogeneradors. I el regidor de Medi Ambient de Figueres tampoc no ho veu clar. Richard Elelman diu que està a favor de l'energia renovable però que aquest projecte «no és un miniparc, sinó tot un macroparc». El mateix concepte defensa l'alcalde de Pedret i Marzà, Jaume Baqué, que critica l'impacte que tindrien les torres de 180 metres. També aposten per concentrar els molins a Vilamalla, a Cabanes i a Vilafant, i per això consideren que tota la comarca s'ha de posar d'acord. Pel que fa a Castelló d'Empúries, en principi descarten el projecte, però el volen estudiar.

A mig camí de les dues posicions se situa l'alcalde de Palau de Santa Eulàlia, Josep Sabartés, que reconeix que al poble la idea no agrada però considera que s'han de valorar les compensacions econòmiques. L'alcalde de Garrigàs, Josep Masoliver, també vol esperar a veure què diu el Consell Comarcal, tot i que no veuria malament el projecte. Això mateix faran els alcaldes de Peralada, Cistella, Terrades, Siurana, Sant Miquel de Fluvià, Vila-sacra, el Far d'Empordà, Ordis i Torroella de Fluvià, els quals no es pronunciaran fins que no es defineixi el Consell Comarcal. El projecte també afecta Vilanant, Vilabertran Borrassà i Fortià.

LES FRASES

RICHARD ELELMAN
REGIDOR DE MEDI AMBIENT DE FIGUERES
«Estem d'acord amb l'energia eòlica però no amb aquest projecte. Hem d'esperar l'estudi de l'Institut Cerdà, perquè és perillós fer res sense planificació»
PEPI COMALADA
ALCALDESSA DE VILAFANT
«La proposta s'ha de treballar en conjunt, perquè jo puc dir que no i els pobles veïns, que sí. Hem de trobar el millor lloc, i no sé si ha d'afectar 32 municipis»
SALVI GÜELL
ALCALDE DE CASTELLó
«No es pot descartar del tot, però gairebé. A Castelló, amb el parc natural, només queda un punt possible per instal·lar-hi molins»
JOSEP FUENTES
ALCALDE DE PONT DE MOLINS
«La idea em sembla bé, perquè interpreto que les energies netes són el futur»
DAVID BAHÍ
alcalde de santa llogaia
«Esperarem l'informe encarregat pel Consell Comarcal, però a nosaltres ens afecta més perquè l'energia dels parcs anirà a la subestació del poble»
JOSEP MARIA PADROSA
alcalde de riumors
«Em sembla molt malament. Crec que els que ho accepten es vendran per un plat de llenties»
EMILI SANTOS
ALCALDE DE BOADELLA
«Hem d'analitzar la potència que volem produir per poder decidir els llocs idonis i el model que volem»
CARME BARCELÓ
ALCALDESSA DE VILA-SACRA
«Esperarem a veure l'opinió del Consell Comarcal i assumirem el que decideixi»
JOSEP M. BARTOLOMÉ
ALCALDE D'AVINYONET
«El projecte que proposa Gamesa preveu molins que fan quatre cops el campanar més alt. Només es veurien aerogeneradors»
JAUME HOMS
alcalde DE NAVATA
«Estem a favor de les energies renovables, però cal fer un estudi molt acurat»

La construcció dels molins de vent es preveu per a finals de l'any 2010

m.v

L'empresa promotora del projecte de miniparcs eòlics a l'Alt Empordà, Gamesa, calcula que un cop passada tota la tramitació, podrà començar a construir els 64 molins de vent que té previst instal·lar a la comarca al final del 2010. Segons ha explicat a aquest diari el gerent de la companyia a Catalunya, Cayo Fabra, «sóc molt optimista i veig bona acollida del projecte dels miniparcs. Penso que no tardarà el decret d'energies renovables, del qual estem pendent i que sembla que es podria aprovar al setembre».

En aquest moment, hi ha a exposició pública un document inicial amb un resum del que serà el projecte perquè tothom hi pugui dir la seva. De fet, la consulta es pot fer a través de la pàgina web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. El seu director territorial a Girona, Emili Santos, va explicar que aquest és un procés que la companyia ha de seguir per llei. Un cop passat aquest tràmit i recollides les opinions rebudes, es podrà seguir la tramitació. Segons va dir el responsable de Gamesa, serà la conselleria de Medi Ambient la que decideixi si s'haurà de tramitar un sol projecte col·lectiu per als 32 miniparcs o bé si s'haurà de fer un per un. En tot cas, el directiu espera que no s'allargui més enllà de l'any que ve.

Pel que fa a les reaccions de la trentena d'alcaldes afectats, Cayo Fabra es va limitar a dir que Gamesa ha parlat amb tots i que tant s'ha trobat reaccions favorables com desfavorables. Tot i això, com ells, Gamesa també està a l'espera del que digui l'informe encarregat pel Consell Comarcal, el Cilma i l'Ajuntament de Figueres. «Hem d'esperar a veure què diu. Estem a l'expectativa, però un bon grapat de municipis hi són favorables si l'administració superior ho veu bé», va concretar.

Fabra també recorda que l'Alt Empordà té un gran potencial de vent i que és una llàstima que no s'aprofiti. Per això confia que finalment el territori hi donarà el seu vistiplau. Gamesa té repartits arreu del món 140 parcs eòlics, dels quals dos són a Catalunya.

Un aerogenerador cada 14 km² de mitjana

El projecte de Gamesa preveu que de mitjana s'instal·li un miniparc eòlic de dos molins de vent cada 14 quilòmetres quadrat. De fet, la superfície total que ocuparien els més de seixanta aerogeneradors previstos seria de prop de 500 quilòmetres quadrats, la superfície que ocupen els 32 municipis als quals s'ha proposat instal·lar els molins. Cada parc serà de 9 MW i els molins seran d'uns 180 metres d'alçada. Estaran tots connectats energèticament a la subestació elèctrica de Santa Llogaia d'Àlguema, segons diu l'informe de l'empresa, que destaca que totes les línies elèctriques noves que suposi el projecte aniran soterrades i que sempre s'escollirà el traçat amb menor impacte. A més, el projecte preveu que s'haurà de construir un edifici per al control del parc i una subestació, que Gamesa assegura que s'integraran al paisatge. Gamesa destaca també en el seu estudi inicial els beneficis econòmics que tindrà la instal·lació dels aerogeneradors en els municipis.

S'allunya de la costa i dels parcs naturals

El document inicial que Gamesa té en exposició pública destaca que el projecte per construir 64 molins s'allunyarà de la costa i també dels parcs naturals i les zones protegides mediambientalment (vegeu gràfic de la pàgina anterior). A més, descarta la proximitat amb els nuclis habitats i intenta minimitzar l'impacte que tindrien els aerogeneradors. En la fase de construcció, l'empresa reconeix l'impacte de qualsevol altra obra civil, mentre que un cop instal·lats Gamesa admet que s'ha de mirar de reduir l'impacte acústic, i que s'hauran d'estudiar els efectes sobre les aus. A més, diu que es faran uns fotomuntatges per avaluar l'impacte visual que suposaria en el paisatge.

El projecte de Gamesa tindrà un cost de 324 milions d'euros, dels quals deu anirien destinats a la subestació transformadora que s'haurà d'instal·lar a Santa Llogaia.

L'estudi, al setembre

El consell comarcal, de l'Alt Empordà, el Cilma i l'Ajuntament de Figueres van encarregar a l'Institut Cerdà un estudi de viabilitat i d'impacte ambiental abans de pronunciar-se a favor o en contra del projecte de miniparcs eòlics de Gamesa. La presidenta del Consell Comarcal, Consol Cantenys, ha explicat que l'estudi encara no està a punt i que podria estar enllestit aquest estiu o al setembre. «Estan acabant de recollir dades, i quan el tinguin ens servirà per consensuar una decisió», va dir Cantenys, que hi va afegir que demanaran a Medi Ambient que s'esperi a continuar la tramitació del projecte fins que l'estudi de l'Institut Cerdà estigui preparat. «Volem que no s'avanci en la tramitació, per tenir una posició única», va dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.