Tremolors que fan por

Molts veïns del Montsià i el Baix Maes­trat han notat direc­ta­ment els dar­rers dies els movi­ments sísmics pro­vo­cats a pocs quilòmetres de la costa, a l'entorn del magat­zem de gas sub­marí, cone­gut com Cas­tor. “M'he des­per­tat a la mati­nada pel movi­ment, les copes de l'arma­riet drin­ga­ven”, comenta una veïna d'Alca­nar, men­tre un altre de la Ràpita asse­gura que els gos­sos del car­rer bor­da­ven men­tre la tau­leta de nit tre­mo­lava. A Vinaròs és on més s'han per­ce­but els ter­ratrèmols, el més fort al tan­ca­ment d'aquesta edició dimarts a la mati­nada, de 4,2 graus a l'escala Rich­ter. Però la intran­quil·litat s'ha apo­de­rat no només dels que han vis­cut direc­ta­ment els movi­ments de la terra, sinó que aquells que tenen un son més pro­fund i no han per­ce­but els sis­mes estan indig­nats i patei­xen per les con­seqüències que poden pro­vo­car els movi­ments sísmics. En aquest sen­tit, els pro­duc­tors de mus­clos del delta de l'Ebre patei­xen per si es pro­du­eix una fil­tració de gas a la badia. “Si hi ha una fuita al magat­zem de gas sub­marí i arriba a la badia ja podem donar per per­duda la nos­tra acti­vi­tat: s'hau­ran aca­bat els mus­clos i les ostres”, així de con­tun­dent és l'aqüicul­tor Miquel Car­les. De moment no han detec­tat res estrany però la mala maror és entre el sec­tor. “No ens han infor­mat de res, però això ja és habi­tual, a pes­ca­dors i agri­cul­tors poc ens tenen en compte”, afe­geix Car­les.

Els pes­ca­dors de Sant Car­les de la Ràpita han detec­tat des­plaçaments de les moles de peix, sobre­tot de molls, i estan estu­di­ant si pot tenir alguna relació amb la crisi sísmica. “Habi­tu­al­ment a garbí es cap­tu­ren molls de talla gran i, en canvi, aquests dies no en tro­bem; men­tre que a lle­vant s'han cap­tu­rat molls de més qui­los”, explica el pre­si­dent de la Con­fra­ria de Pes­ca­dors de la Ràpita, Eusebi Rosa­les, que direc­ta­ment no ha notat cap dels ter­ratrèmols, però sí que ho han fet molts dels seus com­panys pes­ca­dors. També el res­pon­sa­ble del sec­tor dels cítrics d'Unió de Page­sos (UP), Car­les Roig, lamenta que s'hagi tin­gut poc en compte el ter­ri­tori a l'hora de per­me­tre la ins­tal·lació del magat­zem de gas sub­marí a la costa de l'Ebre. “Estem molt ner­vi­o­sos i cre­mats, hem de supor­tar aquesta cadena de sis­mes com a con­seqüència dels interes­sos econòmics, que pre­va­len per sobre dels soci­als”, lamenta Roig. I és que tot i que el magat­zem Cas­tor no està a les Ter­res de l'Ebre, la pla­ta­forma ter­res­tre és al límit del nucli urbà d'Alca­nar, men­tre que el magat­zem sub­marí és a pocs quilòmetres també de la Ràpita, Vinaròs, Beni­carló i Peníscola. Però el movi­ment social con­tra el pro­jecte Cas­tor només havia arre­lat a Alca­nar fins la crisi sísmica, que també ha tin­gut l'Ajun­ta­ment més bel·lige­rant. “Ens havien acu­sat de ser alar­mis­tes, de pre­dir coses impen­sa­bles quan alertàvem dels ris­cos sísmics i de la pro­xi­mi­tat d'una falla”, comenta el por­ta­veu de la Pla­ta­forma Ciu­ta­dana en Defensa de les Ter­res del Sénia, Joan Fer­rando. En tres set­ma­nes s'han produït més de 300 sis­mes a la zona, per bé que la majo­ria han estat imper­cep­ti­bles per la població.

L'alcalde d'Alca­nar, Alfons Mont­ser­rat, asse­gura que rep mol­tes con­sul­tes de veïns alar­mats pels movi­ments de l'escorça ter­res­tre. “No entenc com és pos­si­ble que l'estudi d'impacte ambi­en­tal no inclogués el risc sísmic”, diu Mont­ser­rat. Exi­geix trans­parència i cele­ri­tat per conèixer la relació entre els ter­ratrèmols i la injecció de gas al subsòl.

El rebuig al magat­zem sub­marí va en aug­ment i en només una set­mana s'han con­vo­cat dues pro­tes­tes a Vinaròs (a través de les xar­xes soci­als), una cas­so­lada i una assem­blea a Alca­nar per pre­pa­rar una gran mobi­lit­zació. També la Gene­ra­li­tat s'ha posat en peu de guerra i ha aler­tat que una pos­si­ble negligència per part d'Escal UGS pot ser la causa dels ter­ratrèmols. L'empresa que va dei­xar d'injec­tar gas matalàs a l'antic pou petro­lier el pas­sat 16 de setem­bre, té pro­hi­bit pel minis­teri d'Indústria con­ti­nuar l'acti­vi­tat a la planta marina. Però pre­ci­sa­ment els sis­mes de més inten­si­tat han tin­gut lloc una vegada fina­lit­zada la injecció de gas. “El dia 24 va tenir lloc un sisme de 3,6 graus per com­pressió, perquè s'havia injec­tat gas; però els movi­ments dels dies 29 i 30 van ser per dila­tació i això vol dir que o bé s'ha extret gas o hi ha una fuita, un porus per on s'escapa el gas”, sosté el dele­gat del govern a les Ter­res de l'Ebre, Xavier Pallarès, en base als infor­mes ela­bo­rats per l'Ins­ti­tut Geològic de Cata­lu­nya. El govern vol saber quina ha estat l'acti­vi­tat d'Escal UGS des del 26 de setem­bre, a la vegada que reclama a l'Estat que es facin els estu­dis per­ti­nents per deter­mi­nar si el Cas­tor com­pleix els requi­sits de segu­re­tat neces­sa­ris. I en el cas que no sigui així podria obrir la via jurídica con­tra el pro­jecte.

No tot­hom coin­ci­deix que la relació entre els sis­mes i la injecció de gas sigui tan directa. Mal­grat que el minis­teri d'Indústria va para­lit­zar l'acti­vi­tat del Cas­tor i que dime­cres pas­sat va enviar un grup d'experts al magat­zem sub­marí per ana­lit­zar la relació entre la planta i els ter­ratrèmols, el minis­tre d'Indústria, José Manuel Soria, va dema­nar prudència. “No dis­po­sem de cap evidència científica que rela­ci­one direc­ta­ment els sis­mes amb el pro­jecte Cas­tor, hem d'estu­diar-ho”, diu el minis­tre. I també es refe­reix a la neces­si­tat d'ana­lit­zar el que ha succeït l'empresa Escal UGS. “Hem estat els pri­mers a difon­dre aquesta alte­ració i estem tre­ba­llant con­jun­ta­ment amb el minis­teri per conèixer les cau­ses de la sis­mi­ci­tat”, explica el pre­si­dent d'Escal UGS, Reca­redo del Potro en una nota de premsa. La pro­mo­tora del Cas­tor recorda que l'acti­vi­tat sísmica de la zona és moni­to­rit­zada per dos sismògrafs de l'Obser­va­tori de l'Ebre, que van ser patro­ci­nats per l'empresa. Insis­teix que ha comu­ni­cat tots els ter­ratrèmols a les auto­ri­tats locals, pro­vin­ci­als i naci­o­nals, però aquí no hi entra ni la Gene­ra­li­tat, ni els ajun­ta­ments ebrencs, perquè el magat­zem no està a Cata­lu­nya i no en té com­petència. Escal UGS insis­teix que l'emma­gat­ze­matge de gas natu­ral Cas­tor forma part de la pla­ni­fi­cació estratègica dels sec­tors d'elec­tri­ci­tat i gas del minis­teri d'Indústria (2008-2016) i que ha acon­se­guit un total de 42 auto­rit­za­ci­ons per part de les admi­nis­tra­ci­ons, entre les quals la decla­ració d'impacte ambi­en­tal favo­ra­ble per part de la secre­ta­ria d'Estat de canvi climàtic (2009).

Més tous són els ajun­ta­ments del Baix Maes­trat i la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana, tot i que dimarts pas­sat va acti­var el pla de risc sísmic en situ­ació 0, la qual cosa implica man­te­nir la comu­ni­cació entre Bom­bers, sub­de­le­gació del govern i els ajun­ta­ments. Sí que exi­gei­xen la para­lit­zació tem­po­ral de l'acti­vi­tat del magat­zem de gas sub­marí però no apun­ten cap pos­si­ble negligència. “Exi­gim que els tècnics resol­guen amb cele­ri­tat i eficiència aquesta situ­ació perquè el més impor­tant és garan­tir la segu­re­tat per als nos­tres muni­ci­pis”, ha asse­nya­lat l'alcalde de Vinaròs, Juan Bau­tista Juan.