Un informe amb poca participació d'alcaldes
Només dos dels entrevistats són alcaldes dels municipis afectats pels focs
L'informe recull que la gestió global de l'incendi va ser excepcional i analitza catorze mesures rellevants adoptades
L'informe que ha fet l'Institut Cerdà sobre la gestió de l'incendi de l'Alt Empordà el 2012 només recull les opinions de dos dels alcaldes dels disset municipis afectats pels focs. Per elaborar l'informe, que ha costat 17.000 euros, s'han consultat en total vint-i-dues persones de quinze entitats, públiques i privades, i la resta de les dades han estat obtingudes directament de les hemeroteques dels diaris, de documentació interna del departament i de les xarxes socials. En l'informe, que ahir es va començar a distribuir entre els ajuntaments i al qual aquest diari ha tingut accés, destaca la poca participació dels regidors de la comarca, que el juliol del 2012 va ser devastada per les flames. En l'estudi, que segons el director de relacions institucionals de l'Institut Cerdà, Daniel Ortiz, s'ha confeccionat “resseguint el territori i realitzant una gran feina d'entrevistes arreu de la comarca”, es constata que la majoria de les entrevistes s'han fet a representants d'administracions, cossos d'emergència, serveis sanitaris i empreses de serveis com ara Renfe i Endesa. Només dues entrevistes s'han fet a representants electes de la zona cremada: Josep Lluís Salas, alcalde de Portbou, i Carles Fortiana, alcalde de Llers, i una tercera a Josep Maria Cervera (alcalde del Port de la Selva, municipi que no va quedar afectat pels focs però que va ser consultat perquè hi recau la presidència de l'associació de les ADF de l'Alt Empordà). Es dedueix, per la tria dels dos alcaldes entrevistats, que l'Institut Cerdà va optar per parlar exclusivament amb els representants dels dos municipis on hi va haver víctimes mortals, Llers i Portbou. En ser consultat per aquest diari, l'alcalde de Llers hi va afegir que també van ser els més crítics amb aquella gestió, tot i que les conclusions de l'informe obvien qualsevol retret a la gestió del departament.
Accions a potenciar
De les 125 pàgines que té aquest informe, 18 estan dedicades a una cronologia lineal dels fets durant els dies de l'emergència, i 24 pàgines més recullen enllaços a webs d'internet de les entitats consultades, enllaços als articles publicats per la protecció civil o els bombers, bibliografia i missatges de les xarxes socials emesos per administracions o particulars.
L'estudi considera que “la gestió global de l'incendi va ser excepcional i percebuda com a molt bona”; s'hi analitzen les catorze mesures rellevants que es van prendre i s'hi suggereixen divuit accions a potenciar per millorar. En l'apartat de les relacions amb la resta d'administracions, i més concretament amb els ajuntaments, hi ha els punts que han generat més enrenou: que “alguns alcaldes” no havien implementat degudament els plans d'actuació municipals (PAM), que “no tots els alcaldes” van fer ús de la xarxa Rescat i que “s'ha vist l'efectivitat del treball dels responsables del Departament d'Interior per conèixer les persones del territori”. Es recull que “les mesures de tallar carreteres van ser molt efectives”, però que “hi ha un important recorregut pel que fa a col·laboració ciutadana” a fi de facilitar la mobilitat dels cossos d'emergència. Es destaquen els comportaments d'empreses de serveis com ara Renfe i Endesa. En l'apartat de les relacions amb els mitjans de comunicació, “es valora molt positivament el lideratge” del conseller Puig i es recomana l'ús de les xarxes socials per sensibilitzar la societat.
LES XIFRES
LES FRASES
Espadaler es reuneix amb els afectats i parla d'un malentès
E. CEl conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va donar la cara ahir, reunint a Figueres els alcaldes dels municipis afectats pels incendis del 2012 i lamentant –segons les seves pròpies paraules– el malentès que ha provocat al territori l'informe sobre la gestió dels focs. “O no ens hem explicat bé, o no ens han entès”, va insistir Espadaler a l'hora d'atendre els mitjans de comunicació, assegurant que no hi ha cap voluntat de crítica envers els ajuntaments per part d'Interior, i que si s'han de millorar coses s'haurà de fer entre tots.
En la reunió d'ahir els alcaldes encara no havien tingut accés a l'informe que ha elaborat l'Institut Cerdà, però la primera intervenció del conseller va ser per dir que havia transmès una còpia d'aquest treball al president del Consell Comarcal, Xavi Sanllehí, el qual el faria arribar als alcaldes. A la tarda, alguns ajuntaments confirmaven que ja havien rebut el document.
Espadaler també va explicar que s'havien posat a treballar sobre els principals punts controvertits de l'informe: “Ens posem les piles pels aspectes en els quals es detecta que hem d'avançar”, va dir el conseller. Va avançar que ja estan canviant la normativa per fer que els PAM siguin “més senzills i menys feixucs perquè actualment són documents massa burocràtics”. També va informar que es donarà suport formatiu a alcaldes, regidors i serveis tècnics municipals sobre la gestió d'aquests PAM, insistint que això no s'havia d'interpretar com una crítica als ajuntaments sinó com la voluntat de millorar conjuntament aquest aspecte; el conseller responia així directament als alcaldes que havien demanat ajuda per a l'elaboració d'aquests PAM.
Un altre punt que es destacava en l'informe era el de la xarxa Rescat. Sobre aquest tema, el conseller d'Interior va insistir: “Rescat s'ha de millorar; tampoc no és una crítica als ajuntaments, s'ha de millorar entre tots.”
Una falta de comunicació, segons els ajuntaments
En la reunió a la qual els va convocar ahir el conseller Espadaler, els alcaldes dels municipis afectats pels focs van lamentar haver-se assabentat de l'existència d'aquest informe per la premsa i no haver-lo pogut llegir. De fet, sortint de la reunió, l'alcalde de Darnius va insistir que hauria estat oportú tenir-lo ahir al matí, en la reunió, però tampoc va ser el cas, ja que el document es va començar a enviar als ajuntaments a partir de la tarda. “Com a mínim hi ha hagut una mala comunicació amb els ajuntaments, i no és qüestió de disculpes sinó de fer les coses com cal”, va manifestar Payrà.
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, va considerar que la visita del conseller s'havia d'interpretar com “una visita de cortesia” i esperava poder llegir l'informe complet per comentar-lo. Felip, però, va valorar positivament que el conseller anunciés que es donarà suport formatiu als ajuntaments per treballar en els PAMS. L'alcaldessa de Figueres va avançar que aquest suport es farà mitjançant Xaloc, entitat que presideix.
Entre els alcaldes més crítics, el de Llers, Carles Fortiana, també va voler deixar clar que no es considera culpable de res. “Jo no comparteixo cap error que s'hagi pogut fer ni vull que es parli de coresponsabilitat amb els ajuntaments. Tot és responsabilitat seva (d'Interior), perquè són ells els que tenen totes les competències i nosaltres, com sempre, passem a segon terme”, va dir Fortiana.
