El patrimoni arquitectònic de Banyeres recupera una sèquia de fa més de 50 anys
La troballa ha estat deguda a Juan Castelló, estudiós de la indústria paperera, qui va informar de l'existència d'aquesta
El patrimoni de l'arquitectura de l'aigua de Banyeres de Mariola compta des de fa escassos dies amb un nou tram de sèquia, el qual romania ocult entre el Partidor i l'assut de la Font del Sapo.
La troballa ha estat deguda a Juan Castelló, estudiós de la indústria paperera, qui va informar de l'existència d'aquesta sèquia de la qual la documentació existent indica que la seua construcció data de 1780 quan va començar a funcionar el molí l'Ombria.
A partir de 1964 aquest tram va quedar en desús quan va tancar l'empresa Papereres Reunides i el pas del temps havia determinat que els despreniments i l'abundant vegetació l'amagaren per complet.
Ramón Albero, regidor de Patrimoni, ha assenyalat que la sèquia recuperada té una longitud d'uns 50 metres i formava part de la xarxa hidràulica que generava l'energia necessària per al funcionament dels antics molins fariners, paperers i batans, aprofitant el gran desnivell existent entre el Partidor i l'assut de la Font del Sapo.
La sèquia redescoberta té el seu inici prop del Partidor que distribueix les aigües de reg de Banyeres, Bocairent i Beneixama, passa per dos antics molins, un dels quals ha estat rehabilitat com a segona residència i un altre com a hotel rural, finalitzant el seu recorregut en l'assut de la Font del Sapo, des d'on es proveïa al molí l'Ombria mitjançant altra conducció. Una vegada finalitzats els treballs de desbrossament, realitzats per la brigada de la Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat alhora que el desenrunament i neteja l'ha dut a terme la brigada d'obres de l'Ajuntament, s'ha procedit a canalitzar l'aigua i des del darrer divendres torna a fer el mateix recorregut que fa 50 anys, desembocant en l'assut de la Font del Sapo.
Per a la regidoria de Patrimoni, «aquest fet suposa un motiu de satisfacció, ja que significa un pas important en la recuperació del patrimoni arqueològic industrial i un element més de suport per a la declaració de BIC per al Parc Cultural de l'Aigua actualment en tràmit».
