Lleida debat el futur del tram urbà del riu
El Segre, mig ple o mig buit
Els ambientalistes veuen del tot insuficient el cabal mínim acordat per al Segre a Lleida
L'alcalde defensa que és un avenç important però reconeix que només és un primer pas i que caldrà garantir més aigua en el futur
L'ampolla es pot veure mig plena o mig buida i el mateix passa amb l'acord que van anunciar fa un mes la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Ajuntament de Lleida per tal que el riu Segre augmenti el seu cabal mínim dels 0,2 m³ per segon actuals a una forquilla d'entre 3,5 i 5 m³ per segon en funció del mes de l'any. La Paeria veu l'ampolla mig plena i l'alcalde, Àngel Ros, tot i que ho considera només un primer pas, assegura que es tracta d'un “bon punt de partida que garanteix de moment la salut ambiental del riu”. “Els 5 m³ de mitjana que hi haurà entre cabal mínim i crescudes setmanals també crec que és poc”, reconeix l'alcalde, “però multiplicarà per quatre el cabal mínim”.
En canvi, les entitats ambientals i esportives que defensen la qualitat del riu, agrupades en l'associació Lleida Ambiental, ho veuen massa lluny de la forquilla de 14 i 18 m³ que va fixar l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en un informe sobre cabals ecològics l'any 2008. El president d'Ipcena, Joan Vàzquez, és categòric: “El cabal de 3,5 m³ és condemnar el riu Segre a la seva mort.” Segons Vàzquez, el Segre “és un riu malalt al pas per Lleida; amb l'acord només es garanteix un 3,5% dels 100 m³ d'aportació d'aigua del Segre en aquest punt, quan segons la UE caldria destinar a cabal mínim ecològic entre un 20% i un 30% de l'aportació mitjana anual del riu”, explica. Aquest percentatge posaria el cabal mínim per damunt fins i tot del que va proposar l'ACA. Lleida Ambiental, de fet, està disposada a portar el cas davant de la UE perquè obligui l'Estat a fixar aquest cabal mínim.
Aquest cap de setmana, Lleida Ambiental va organitzar una jornada lúdica i reivindicativa al riu que va reunir entre 300 i 400 persones, segons els organitzadors. El missatge era clar: reclamar a la Paeria que torni a negociar amb la CHE un altre cabal mínim.
Per obrir l'aixeta del Segre a Lleida i deixar-hi passar més aigua, sigui per al cabal mínim de 3,5 a 5 m³ acordats ara o els que en el futur puguin establir-se, la CHE haurà de negociar amb Endesa, que té la concessió del canal de Seròs i desvia l'aigua abans de l'entrada a la ciutat. De moment, Endesa no ha rebut cap petició formal per part de la CHE per establir aquest cabal mínim. Fonts de la companyia elèctrica van evitar fer declaracions sobre la política de la companyia fins que no hi hagi una comunicació formal per part de la Confederació Hidrogràfica.
L'augment del cabal mínim del riu permetrà a la ciutat introduir algunes millores en els usos del parc fluvial, que és un dels grans espais d'oci i esport popular de la ciutat. La Paeria s'ha fixat com a objectiu garantir i promoure la pràctica del piragüisme i es planteja fins i tot la construcció d'un canal d'aigües braves a l'inici del parc, entre el parc de la Mitjana i passant per davant del club Sicoris, amb uns quants centenars de metres de recorregut. Des de l'oposició, el grup de CiU, que ja el 2007 va plantejar canvis a la llera del riu per facilitar algun tipus de navegació esportiva i de passeig, veu inviable un cabal mínim com el que proposen les entitats ambientalistes i aposta per reformular un acord en què també es tinguin en compte els usos generals del riu, incloent-hi els regants, segons ha explicat el regidor Antoni Postius.
