Proposen crear una reserva marina per preservar el litoral de l'Ametlla de Mar

Crear una reserva marina per pro­te­gir la pra­de­ria de posidònia més extensa de la costa cata­lana i rege­ne­rar els seus estocs pes­quers, així com res­trin­gir l'acti­vi­tat urbanística a la zona ter­res­tre són dues de les prin­ci­pals pro­pos­tes plan­te­ja­des pel pla de gestió del lito­ral de l'Amet­lla de Mar, que ha redac­tat l'Obra Social de Caixa Cata­lu­nya. El docu­ment, lliu­rat ahir a l'Ajun­ta­ment, inclou aquests plan­te­ja­ments din­tre d'un paquet de deu pro­pos­tes estratègiques de gestió. L'equip de govern de CiU con­si­dera que el pla avala la seva actu­ació i s'ha com­promès a imple­men­tar les seves línies en el marc d'un procés de «diàleg» amb enti­tats locals i sec­tors econòmics impli­cats.

La reserva marina hau­ria de per­me­tre pro­te­gir les 1.200 hectàrees de pra­de­ria de posidònia oceànica, la zona més extensa del lito­ral català. Es trac­ta­ria d'una reserva «cinc cops més gran que la de les illes Medes». Segons va deta­llar el tècnic de la Fun­dació Nereo, Gui­llem Mas, res­pon­sa­ble de la redacció del pla, aquesta figura no només hau­ria de supo­sar pre­ser­var espècies pro­te­gi­des com ara la posidònia i la nacra, en la franja des de la costa fins a la línia batimètrica de pro­fun­di­tat dels 25 metres, sinó que al mateix temps hau­ria d'aju­dar a rege­ne­rar els min­vats estocs pes­quers de la zona, que es rege­ne­ren i s'ali­men­ten al seu abric. De fet, Mas va expli­car que actu­al­ment la cons­trucció d'infra­es­truc­tu­res al mar, com ara pis­ci­fac­to­ries; la pesca d'arros­se­ga­ment; la sobre­ex­plo­tació dels recur­sos pes­quers; l'anco­ratge d'embar­ca­ci­ons en hàbitats sen­si­bles, i la presència d'espècies inva­so­res con­di­ci­o­nen de manera impor­tant la pre­ser­vació de l'hàbitat marí. És per això que el pla pro­posa crear zones d'anco­ratge ecològic a les pra­de­ries per evi­tar els mètodes tra­di­ci­o­nals que danyen la vege­tació sub­aquàtica.

Reversió urbanística

En el document s'ha estudiat la situació actual de les zones naturals del litoral de l'Ametlla de Mar i el fons marí fins a 35 metres de fondària –en total, 3.578,25 hectàrees, 937,5 terrestres i la resta marines–, i s'han proposat actuacions en cadascun dels espais per fomentar una gestió i una conservació correctes. Així, al marge de la reserva marina, el pla proposa mesures com ara desqualificar urbanísticament terrenys potencialment urbanitzables per evitar posar en perill els valors del litoral terrestre, format per una costa majorment de cales rocoses i espadats. Aquesta regressió es planteja en els dos grans espais que encara no han resultat afectats per la massificació urbanística: la franja entre el port de l'Estany i el terme del Perelló i la que va del nucli de l'Ametlla de Mar al Torrent del Pi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.