Medi ambient

Els horts prenen els pobles

Municipis gironins aposten per impulsar horts urbans i ja s'ha arribat a més d'un miler de parcel·les

Els horts urbans tenen, a més, una clara vocació d'ajudar a persones en risc d'exclusió social

Girona, Lloret de Mar i Olot, van ser les poblacions pioneres

La pro­li­fe­ració d'horts urbans muni­ci­pals ha pres volada els dar­rers anys i ara ja són més d'un miler les par­cel·les que estan repar­ti­des en una vin­tena de pobla­ci­ons de les comar­ques giro­ni­nes, i d'altres ho estan plan­te­jant. Aquest és el cas, per exem­ple, de Lla­gos­tera, que ho està impul­sant, i on el seu alcalde, Fermí San­ta­ma­ria, des­taca que serà un bon ele­ment de “cohesió social”. Tot i això, aquesta és una pràctica recent, perquè la majo­ria d'horts urbans muni­ci­pals van començar a crear-se majo­ritària­ment a par­tir de l'any 2013.

Pri­me­res experiències

Les pri­me­res experiències a les comar­ques giro­ni­nes van ser a Girona, Olot –muni­cipi que ja té 300 par­cel·les en els seus horts– i Llo­ret. A Girona, l'Ajun­ta­ment va crear el 2007 apro­xi­ma­da­ment 90 horts muni­ci­pals a Santa Eugènia; l'any pas­sat s'hi van sumar 65 par­cel·les més per ampliar les exis­tents. Així, Girona dis­po­sa­ria de 274 par­cel·les muni­ci­pals, a més de les 27 ges­ti­o­na­des per enti­tats com La Sopa, Càritas o Tirgi.

Les cir­cumstàncies econòmiques actu­als han fet d'aquests espais uns ins­tru­ments tant per a la inte­gració de per­so­nes en risc d'exclusió social com per al sub­mi­nis­tra­ment d'hor­ta­lis­ses a col·lec­tius més neces­si­tats. És el cas de l'hort eco­so­li­dari que va posar en a la Uni­ver­si­tat de Girona des­ti­nat als usu­a­ris del cen­tre La Sopa, o el de l'hort de la Pla­ta­forma d'Afec­tats per la Hipo­teca de Banyo­les, creat per un grup de dones arran de la neces­si­tat d'obte­nir ali­ments fres­cos, per com­ple­men­tar l'ajut de Càritas. En el marc d'aquesta dinàmica, a Olot, per exem­ple, recent­ment van optar per eli­mi­nar les taxes. Aquest doble ves­sant d'explo­tació par­ti­cu­lar i fina­li­tats soci­als també el tro­bem a Palamós, on hi ha 27 par­cel·les per a par­ti­cu­lars i 8 més per a enti­tats locals i fina­li­tats soci­als, ciu­ta­da­nes o edu­ca­ti­ves. Els preus d'aquests ter­renys de terra per cul­ti­var varien segons la població –vegeu peça–. La uti­lit­zació d'espais urbans com a horts urbans té l'ori­gen fa alguns anys als Estats Units, ja a prin­ci­pis dels anys 70 del segle pas­sat. El cri­teri que es va seguir va ser fona­men­tal­ment, i ja d'ori­gen, un tema social i ali­men­tari des­ti­nat a famílies o a la gent gran. Amb tot, el cri­teri prin­ci­pal de l'hort urbà és el cul­tiu ecològic o tra­di­ci­o­nal, i d'aquí es desprèn la pro­hi­bició de l'ús d'adobs i pes­ti­ci­des químics.

Solidaritat

Espais per a la reinserció social, també a la UdG

La Universitat de Girona té en marxa un hort ecosolidari; es tracta d'un projecte de reinserció social destinat als usuaris del centre d'acollida La Sopa de Girona, i en el qual també participen estudiants universitaris de ciències ambientals i d'altres màsters. Amb aquest projecte, la UdG persegueix un doble objectiu: d'una banda, proveir La Sopa de verdures o hortalisses ecològiques a un cost zero i, de l'altra, endegar un programa de reinserció social que beneficiarà els mateixos usuaris del centre a través del cultiu ecològic i l'aprenentatge en gestió i producció d'horts urbans. Per dur a terme aquestes tasques, els usuaris de La Sopa reben un acompanyament dels estudiants de la UdG que participen en el programa d'activitats solidàries de l'oficina de cooperació. L'hort, que està al darrere de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, a Montilivi, és una iniciativa de l'oficina de cooperació per al desenvolupament, l'oficina verda de la UdG, el consorci del centre d'acollida La Sopa, el departament de ciències ambientals, el departament Equata-EPS i el Centre Cristià Universitari (CCU).

Finançament

Parcel·les d'entre 50 i 100 m² i preus baixos

Els horts urbans municipals tenen una clara vocació d'integració, i pretenen ser un instrument per donar sortida a uns espais amb un alt contingut social. En aquest sentit, els preus que es paguen s'han fixat amb aquesta clara vocació. A tall d'exemple, a Girona es paguen 0,25 euros per metre quadrat. A Platja d'Aro, on hi ha 60 horts d'aquest tipus, paguen 100 euros anuals, però les despeses de subministrament d'aigua hi estan incloses. També les dimensions de les parcel·les són diverses: oscil·len entre els cinquanta i els cent metres quadrats. A Palamós es van repartir entre tres perfils: joves de 16 a 30 anys, usuaris de 30 a 60 anys, i persones més grans de 60 anys.

Medi ambient i ecologia

Prohibició de l'ús d'adobs i pesticides químics

Un dels grans denominadors comuns dels horts urbans municipals, i també d'altres projectes que impulsen entitats a diverses municipis gironins, també força actives, és la necessitat de fer pedagogia i optar per impulsar una agricultura ecològica. Aquesta ha estat una aposta important a l'hora de plantejar el seu ús. En aquest sentit, i ja en les seves bases, es prohibeix la utilització en aquests horts d'adobs o pesticides químics. Les sortides són, en aquest sentit, diverses, com ara el tractament o l'elaboració de compost orgànic que extreuen de les restes vegetals que es generen. En referència als pesticides, el treball dels hortolans consisteix a utilitzar plaguicides naturals; una opció força utilitzada és la de fer servir herbes que serveixen per atraure els insectes. Una d'aquestes, per exemple, són les infusions de plantes, que poden servir per eradicar insectes en la seva fase de larva, o també les erugues.

Solars abandonats

Recuperar les despulles de la bombolla immobiliària

L'aposta dels ajuntaments pels horts urbans és important i any rere any se n'hi van sumant més. Però això no treu l'impuls que té aquesta tendència perquè entitats diverses n'hagin fet bandera. En aquest sentit, cal destacar el projecte que va néixer el 2013, quan es va impulsar la campanya #MengemnosLaCiutat. Aquesta campanya tenia un objectiu molt clar i definit: enfortir les diferents iniciatives i experiències hortícoles en marxa i, a la vegada, promoure'n de noves acollint en el si de la Xarxa d'Horts Urbans noves persones interessades a Girona i Salt. La Xarxa d'Horts Urbans de Girona vol ser, en aquest sentit, una eina que esdevingui una plataforma ciutadana per coordinar i compartir recursos i idees. A diferència dels horts urbans municipals, aquestes iniciatives se centren a reivindicar la necessitat d'utilitzar –i donar-los una funció social– solars al mig de pobles i ciutats, molts dels quals, rastres o cicatrius de l'urbanisme.

Creixement

Ja gairebé s'arriba al miler de parcel·les

Si se sumen les parcel·les dels horts urbans que s'han impulsat en els darrers anys només en una vintena de municipis gironins, la xifra s'acosta al miler. Només a Girona, a les hortes de Santa Eugènia, ja en són unes tres-centes, igual que a Olot, mentre a Lloret de Mar s'arriba a les 57. A la resta de municipis, com ara Figueres, Sant Feliu de Guíxols, Sils o Cassà de la Selva, aquestes es mouen entre les vint i les trenta. A més, amb importants aportacions solidàries. Alguns municipis, com per exemple Ripoll, Figueres o Banyoles, també han cedit una part dels seus horts a entitats amb finalitats socials, com ara Càritas o a la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.