El delta de l'Ebre ja existia fa un mínim de 8.000 anys
Un estudi paleoecològic comprova l'existència d'ambients típics de llacuna a l'altura de l'illa de Gràcia molt abans del que es pensava
S'analitzen sediments extrets de vint metres de profunditat
L'origen del delta de l'Ebre és molt més antic del que pensava fins ara la comunitat científica. Les hipòtesis que situaven més enrere l'existència d'aquest espai natural es referien a fa 3.000 anys, mentre que d'altres apostaven per una creació més recent basant-se en documents d'època romana que situen a Tortosa un port marítim. Ara, un estudi paleoecològic sobre les condicions ambientals del delta de l'Ebre al llarg de l'holocè de Xavier Benito, investigador del centre de canvi climàtic de la URV i l'IRTA, sosté que el delta de l'Ebre existia fa 8.000 anys. “Tenim una evidència empírica que fa 8.000 anys els ambients eren de zona deltaica”, ha explicat Xavier Benito.
L'estudi s'ha dut a terme durant quatre anys i ha consistit en l'extracció de sediments de manera sistemàtica en dos punts del Delta. Un més a l'interior, a l'altura de l'illa de Gràcia, i l'altre a l'exterior, a Sant Jaume d'Enveja. Les mostres de sediment analitzades eren a vint metres de profunditat. “Amb la tècnica de carboni 14 hem buscat restes de carboni que ens permeten datar l'època en què el fragment va ser enterrat”, ha assenyalat Benito. A més, s'han estudiat indicadors biològics, concretament els foraminífers –de la mida d'un gra de sorra–, que quan es moren es preserven amb una closca de carbonat de calci. “Les mostres preses ens indiquen l'existència d'ambients tipus llacuna”, segons l'investigador. Amb tot, al punt de mostreig de Sant Jaume els fragments estudiats són més joves. Benito sosté que s'han registrat canvis en la desembocadura deltaica i ha identificat tres lòbuls, el més antic dels quals de fa uns 1.700 anys. “Hem detectat canvis de comunitats marines cap a llacunes”, ha comentat.
Tot i les fluctuacions del nivell del mar –de fins a un metre–, el Delta s'adapta als canvis naturals per sobreviure; ara, però, la retenció de sediments als pantans i l'escàs cabal del riu en dificulten la supervivència. “Són necessàries mesures d'adaptació, com ara dipositar sediments als arrossars i al riu”, ha explicat Benito.
LA FRASE
Simposi sobre canvi climàtic
La tesi de Benito ha estat presentada en el simposi internacional sobre el canvi climàtic a l'Estat espanyol, que aquesta setmana té lloc al campus de les Terres de l'Ebre de la URV i que reuneix més de cent experts. “S'analitza la variabilitat climàtica del passat i es debaten les perspectives futures”, ha manifestat la directora del centre de canvi climàtic C3 de la URV, Manola Brunet. Els científics exposen els últims avanços en la detecció i l'estudi del canvi climàtic a la península Ibèrica i les darreres projeccions de com evolucionarà el clima en els pròxims anys. L'objectiu final és elaborar un informe sobre el passat, el present i el futur del clima a l'Estat. “El canvi climàtic és un problema mundial i un dels reptes més importants per l'impacte que té sobre la població”, ha dit la secretària d'estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela.
Es tracta de la trobada sobre canvi climàtic més important que es farà a l'Estat aquest 2015 i entre les ponències més destacades hi ha la de projeccions regionals del clima de la península Ibèrica (2060-2100), a càrrec de Manuel de Castro.