la contra

10, el tomàquet perfecte

La fundació agrònoma Miquel Agustí presenta la varietat comarcal triada per als menús dels xefs de Cuina Vallès

UN TAST AMB OLI I SAL. Cui­ners, polítics, tècnics, page­sos i peri­o­dis­tes van coin­ci­dir que els tomàquets eren prou bons i sabo­ro­sos per con­su­mir-los sense addi­tius. Però un punt de sal grui­xuda i un raig d'oli d'oliva verge enri­quien el pas del fruit pel pala­dar.

El sabor dels tomàquets –o més aviat, el no-sabor– ha estat una pre­o­cu­pació social que en els dar­rers anys fins i tot ICV va arri­bar a incloure en el seu pro­grama elec­to­ral. Mal­grat això, la qüestió no és una bata­lla per­duda i a pagès con­ti­nuen con­re­ant tomàquets amb gust. Són vari­e­tats mino­ritàries, amb poca pro­ducció, però fona­men­tals perquè els xefs tro­bin l'excel·lència en els seus plats.

El Parc Agrari de Saba­dell ha ori­en­tat bona part dels pro­duc­tors cap al con­reu de vari­e­tats d'hor­ta­lis­ses i cere­als de qua­li­tat. La mon­geta del gan­xet n'ha estat la joia de la corona, però hi ha molta més feina al dar­rere. La Fun­dació Miquel Agustí ha coor­di­nat una feina de recerca agrònoma que ha donat fruits: 1.200 qui­los de tomàquets de les vari­e­tats Mont­ser­rat i pera de Girona, que s'han cul­ti­vat als camps d'assaig que hi ha a la finca muni­ci­pal de Can Gambús.

El regi­dor de Gestió d'Eco­sis­te­mes, Ricard Estrada, va des­ta­car que són uns fruits d'«alt valor orga­nolèptic», com van cor­ro­bo­rar els xefs inte­grats en el col·lec­tiu Cuina Vallès. Joan Bogunyà, res­pon­sa­ble dels fogons del res­tau­rant Llu­er­nari de Sant Quirze, des­cri­via després del tast que «són més car­no­sos i aromàtics» que els tomàquets de con­sum mas­siu, «tan bons per cui­nar com per ama­nir, i fins i tot per sucar el pa». El cui­ner va agrair «l'esforç per recu­pe­rar vari­e­tats comar­cals de qua­li­tat», en aquest cas també perquè és un ingre­di­ent bàsic en mol­tes recep­tes i «tro­bar tomàquets amb gust de tomàquet costa molt».

Lluís Bosch, vocal de la Fun­dació Miquel Agustí i pro­fes­sor hono­rari d'engi­nye­ria agro­a­li­mentària i bio­tec­no­lo­gia de la UPC, va recor­dar que, de vari­e­tats, n'hi ha tan­tes com page­sos en con­reen. Però després de diver­ses pro­ves, han conclòs que les toma­que­res esco­lli­des són les que pro­du­ei­xen més i millors fruits amb tècni­ques tra­di­ci­o­nals, «tot i que també té defec­tes: la pell es cli­ve­lla una mica». És l'únic aspecte que els falta a alguns dels tomàquets per asso­lir la per­fecció. Entre els agraïments de Bosch, menció espe­cial per al pagès Jaume Bros, un dels pun­tals de la Coo­pe­ra­tiva Agrària de Saba­dell, que ha tin­gut cura de les toma­que­res a la seva finca de la serra de Pedralba, al llin­dar dels ter­mes de Saba­dell i Ter­rassa.

Els xefs de Cuina Vallès van tas­tar els pre­uats tomàquets amb satis­facció, i se'n van endur uns quants qui­los per començar-los a intro­duir en els seus menús. El col·lec­tiu, fun­dat l'any 2006, aplega deu cui­ners de diver­sos muni­ci­pis de la comarca. I la pre­si­denta del Con­sorci de Turisme, Olga Olivé, en va lloar la inces­sant acti­vi­tat per recu­pe­rar una cuina amb pro­duc­tes pro­pers i de qua­li­tat. Dins de les vari­e­tats hortícoles que es volen rein­tro­duir al Vallès Occi­den­tal, el Parc Agrari ja ha comer­ci­a­lit­zat aquest estiu les pri­me­res pata­tes amb marca de qua­li­tat, i l'any vinent s'espera una bona collita de cigrons. Se suma­ran a pro­duc­tes com la poma del ciri, la col pape­rina, la boti­farra car­re­gada o el mató d'Ullas­trell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.