El Suprem anul·la el permís d'una pedrera a la Garriga
La Plataforma en Defensa de la Garriga aconsegueix una sentència per evitar una nova pedrera de 25 hectàrees a les Clotes, al terme de Llers
Afectava cinc quilòmetres de parets i 27 cabanes
Després d'onze anys de lluita als tribunals, la Plataforma en Defensa de la Garriga ha aconseguit evitar l'obertura d'una nova pedrera a les Clotes, al municipi de Llers. Finalment, el Tribunal Suprem ha declarat la nul·litat de ple de dret de l'autorització atorgada l'any 2009 per l'aleshores conseller de Territori, Joaquim Nadal, per instal·lar al bell mig de la Garriga una pedrera de 25 hectàrees que afectava cinc quilòmetres de parets i feixes de pedra seca i que suposava la destrucció d'un mínim de 14 cabanes de pedra seca i greus afectacions a 13 més.
Festa de celebració
Segons recollia l'agència ACN, la plataforma ha organitzat una jornada festiva el pròxim 21 de juliol per celebrar l'“èxit aconseguit” en la defensa de la Garriga. La festa servirà també per recaptar diners per assumir les despeses judicials, que en total sumen 16.352,98euros.
El projecte per construir la pedrera el va presentar l'any 2004 l'empresa Tractaments i Restauracions Geològiques SA, propietària dels terrenys al terme municipal de Llers. Entitats ecologistes, els ajuntaments d'Avinyonet de Puigventós, Llers i Vilanant i plataformes ciutadanes es van unir per evitar la seva construcció. La pedrera preveia una activitat extractiva de 25 hectàrees al mig de la Garriga d'Empordà, a la zona de les Clotes, afectant cinc quilòmetres de parets i feixes de pedra seca i suposava la destrucció d'un mínim de 14 cabanes de pedra seca, així com l'afectació de desenes de cabanes més. També podien resultar afectats el Mas Molar, l'ermita de Sant Quirze d'Olmells i camins rurals.
Per lluitar-hi en contra, tres de les entitats de la plataforma (l'Associació de Protecció i Estudi de la Garriga, la Iaeden-Salvem l'Empordà i l'Ajuntament de Vilanant) han recorregut a totes les vies possibles per evitar l'obertura d'aquesta nova pedrera: Després de perdre en part un contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les entitats van recórrer al Tribunal Suprem, que ara els ha donat la raó i ha dictat sentència, anul·lant l'autorització administrativa atorgada pel conseller Nadal el 19 d'octubre del 2009.
Segons l'advocat que ha portat el procés, Eduard de Ribot, la sentència conclou que el permís atorgat incompleix la directiva europea 85/337 de la CE del Consell i la legislació i normativa estatal d'avaluació ambiental. El Tribunal Suprem constata que no es van tenir en compte diverses alternatives d'ubicació de l'activitat extractiva i no es va seleccionar l'emplaçament en funció del menor impacte ambiental. Bàrbara Schmitt, portaveu de la Iaeden, destaca que, a diferència del que passa habitualment, l'oposició a la pedrera va tenir des d'un inici el suport de la ciutadania i dels ajuntaments, cosa que ha fet “més fàcil” tot el procés judicial. Schmitt diu que la gent del territori va tenir sempre clar que construir una nova pedrera a la Garriga d'Empordà suposava posar en perill un espai d'interès natural pel fet que és un connector natural i el patrimoni històric i cultural que representen les seves construccions en pedra seca. L'alcaldessa de Vilanant, Anna Palet, expressa la voluntat de fer un pla de gestió de la Garriga per conservar les construccions de pedra seca i donar valor al patrimoni.
