“Un pi afectat de <Tomicu> ja és mort”

Sí, i això que amb el vent va caure molta pinassa i ara no es veu tant a primer cop d'ull. Un cop hi ha un arbre infectat amb el Tomicus, aquest es va contagiant en tots els altres. Hi ha alguns arbres que només han patit la sequera i se'n podran sortir. Però els que tenen el tronc i les branques marrons ho tenen difícil; estan sentenciats pel Tomicus.

Un pi afectat de Tomicu ja és ben mort. Com passa sempre amb les plagues, s'hauria d'haver detectat abans i no deixar que s'escampi, però ara s'amaga el cap sota l'ala. Se'ls menja per sota l'escorça i l'única solució és treure'l com més aviat millor i triturar-lo per evitar que l'escarabat faci ous a la fusta podrida, on hi ha més humitat.

Cadascú fa el que pot. Això és com quan ens afecta la processionària del pi, ruixar els boscos és molt costós i els propietaris cada cop ho tenim més pelut per treure rendiment dels boscos. De la fusta només es valora l'alzina i la producció de pinyes ja no és negoci per culpa del mercat negre. Alguns confiem amb la biomassa, però sembla que no es vol impulsar, quan això està funcionant en altres països.

Sort n'hi ha; et compromets a fer una feina durant anys i tens l'accés a les subvencions que es donen per netejar, reforestar o arreglar camins. Si no les hectàrees de bosc no es podrien mantenir i hauríem desistit. Abans, amb el que treies del bosc podries comprar maquinària: això ara és impossible.