Al Vallespir, en 24 hores va caure la pluja d'un any normal
L'aiguat va deixar un balanç de cinquanta víctimes mortals a la Catalunya del Nord
Els danys materials més importants van ser a banda i banda del massís del Canigó, als rius Tec i Tet
-
Dues imatges del poble dels Banys de Vernet al Conflent, abans i després de l'aiguat del 40; han desaparegut edificis sencers enduts per la riuada GÉNOVÈSE, 1940, ARXIU TERRA NOSTRA. -
Dues imatges del poble dels Banys de Vernet al Conflent, abans i després de l'aiguat del 40; han desaparegut edificis sencers enduts per la riuada.. GÉNOVÈSE, 1940, ARXIU TERRA NOSTRA.
Entre el 16 i el 19 d'octubre del 1940, a la Catalunya del Nord les pluges més fortes es van concentrar sobre el massís del Canigó. El punt àlgid va ser el dia 17, entre les 12 h i les 22 h. El pluviòmetre de la central elèctrica de la Llau (veïnat del poble del Tec, al Vallespir) va recollir 840 mm de pluja, xifra que establiria el rècord d'Europa de precipitacions caigudes en 24 hores. Aquell dia, però, consta que aquest pluviòmetre es va desbordar diverses vegades i que a partir de les 19.30 h ja no hi ha més dades perquè l'aiguat es va endur la central. Els estudis meteorològics que es van fer després consideren que la xifra de 1.000 mm, que va apuntar un institutor de Sant Llorenç de Cerdans, seria més propera a la realitat.
En tot cas, en 24 hores l'Alt Vallespir va rebre tanta o més aigua que la que rep en un any mitjà. Amb aquest diluvi excepcional sobre el Canigó, no és estrany, doncs, que les destrosses més importants provocades per l'aiguat a la Catalunya del Nord es produïssin a banda i banda del massís, a les valls del Tec (Vallespir) i del Tet (Conflent).
Balanç mortal
El balanç més explícit és el de les pèrdues humanes. Segons Joan Becat, membre de l'IEC, geògraf, autor i coordinador de diversos treballs sobre l'aiguat del 40, sumant les víctimes poble a poble, s'arriba a la xifra de 50 morts identificats pel conjunt de la Catalunya del Nord, 24 dels quals als Banys d'Arles i Palaldà. Segons Becat, però, és probable que el nombre de víctimes fos més elevat perquè el balanç recull només cossos identificats o desaparicions. “Alguns cadàvers van ser trobats, però no van ser ni identificats ni reclamats; no consten en el balanç. Molts cadàvers de desapareguts no van ser trobats, com probablement també gent desconeguda que es va ofegar i que ningú va declarar. Cal tenir present que aleshores hi havia tota una població mal estabilitzada i desarrelada a banda i banda de la frontera, després de la retirada del 39. Se sap que va haver-hi morts al camp de concentració d'Argelers”, apunta Becat en els seus treballs.
Danys materials
El desastre material també és impactant: al Conflent, només al poble del Vernet, el riu Cadí es va emportar setanta cases i edificis de totes classes, entre els quals l'escorxador, quatre hotels i l'establiment termal. Ponts, carreteres i vies del tren van quedar destrossats. Al Vallespir, Prats de Molló va quedar incomunicat cinc dies, i a tota la vall entre aquest poble i Arles de Tec i els Banys d'Arles no queda cap pont. A Palaldà el balanç és de 36 cases o xalets destruïts, entre els quals un cafè, dues fàbriques, dues serradores, el casino. I no es tenen en compte les cases fetes afectades per la inundació, algunes de les quals s'hauran de derruir més tard.
A la plana del Rosselló, l'aiguat i les esllavissades es van endur camps i horts. El nivell del riu Tet al pont de Pedra de Perpinyà va passar d'1,5 m a 6 en tres hores, i va superar 4 m durant quinze hores, la nit del 17 al 18 d'octubre. Els informes meteorològics recullen que el riu Tet va engolir tres mil vegades més del cabal habitual en un inici de tardor normal.
“L'aiguat de l'any 1940 va marcar els habitants de la Catalunya Nord: les destrosses i danys materials considerables, el nombre de morts, la brutalitat de la riuada, tot contribueix a deixar un sentiment d'impotència i de por. Ja no cal precisar més, l'aiguat del 40, per dècades i segles, té nom i identitat propis. Queda gravat dins el conscient i dins l'inconscient col·lectiu nord-català”, explica Joan Becat.
A la Catalunya del Nord, com a molts altres llocs, 75 anys més tard, qualsevol pot constatar que s'ha tornat a edificar als mateixos llocs on van desaparèixer molts edificis.