L'aiguat a muntanya
Les comarques dels cursos dels rius Ter i Fluvià van ser les més afectades per l'aiguat del 1940, sobretot Osona, el Ripollès i la Garrotxa
D'entre els morts, n'hi va haver de republicans que estaven amagats de Franco, i bona part de les obres per arreglar destrosses i els treballs de neteja els van dur a terme presos de la Guerra Civil
L'acumulació de pluja a les capçaleres dels rius Ter i Fluvià i als seus afluents i rieres va ser la causa dels desbordaments que l'any 1940 van causar tants danys als nuclis poblats del seu curs gironí, especialment a les comarques del Ripollès i la Garrotxa, i a la barcelonina d'Osona. Així, mentre que al nucli de Beget de Camprodon es recollien prop de 800 litres per metre quadrat, a Olot el testimoni d'un veí de la falda del volcà Montsacopa que va viure la nit de la vigília de Sant Lluc (17 d'octubre) –que és quan va ploure més i més seguit– rebel·la que, a les zones de la ciutat més allunyades del riu, no es va tenir la sensació que l'aiguat fos res d'extraordinari fins que, l'endemà, es van conèixer els estralls que havia fet a l'espai fluvial.
Cal tenir en compte que l'aiguat del 40 es va produir en el context d'una Europa molt afeblida econòmicament i socialment per la Segona Guerra Mundial i, a l'Estat, hi havia una situació similar per la Guerra Civil. En un context de misèria, hi va haver poca capacitat de reacció per auxiliar les persones afectades, l'exèrcit va ajudar poc... El meteoròleg de la Vall de Bianya Jordi Zapata explica, a més, que els ajuts promesos pel Ministeri d'Indústria del govern de Franco, amb Demetrio Carceller al capdavant, per la declaració de zona catastròfica no van arribar a tothom.
No documentats
Un detall poc conegut dels danys personals que va causar l'aiguat del 40 són els morts no documentats. Es tracta de republicans que fugien de Franco i estaven amagats en zones com ara l'Alta Garrotxa, o els dels camps de concentració de la Catalunya del Nord, molt afectats per les dificultats de desguàs dels rius de la zona. Dels documentats al Ripollès i a la Garrotxa, l'aiguat va deixar quatre morts a Rocabruna (Camprodon), tots familiars del fins fa poc rector de Llanars, la família del molí del Collell d'Olot i el taxista de les Preses, atrapat en un torrent quan tornava d'un servei. Més mortífer va ser a Osona, on a Torelló va segar la vida a una seixantena de persones. El Ges es va col·lapsar al pont de l'entrada del poble i quan l'estructura va cedir va arrasar violentament bona part dels immobles i en va destruir la major part.
Presos
Un altre dels aspectes poc coneguts de l'episodi d'aiguats més important del segle XX al nord-est dels Països Catalans i de tota la Mediterrània occidental és la identitat dels qui van refer bona part de les destrosses que va provocar. En la majoria de casos, van ser els presos republicans. Van reconstruir els ponts de Llocalou sobre el riu Riudaura de la Vall de Bianya i el de l'accés a Sant Joan les Fonts al Fluvià i, entre molts altres casos, van establir-los en barracons a Beget per refer la carretera que unia el poble amb la carretera de coll d'Ares.
L'aiguat del 40 va tenir altres efectes, com ara la desaparició de moltes indústries que es van construir al costat dels rius, com és el cas de la Masllorenç d'Olot, i es van produir canvis geomorfològics rellevants als cursos dels rius i a les zones d'influència, com la desaparició del meandre del Collell a Olot, per esmentar només un exemple. Les infraestructures van rebre danys molt importants sobre les línies de ferrocarrils de Puigcerdà a Osona i la del carrilet d'Olot a Girona.
