El dia que el Francolí va fer mal
Avui fa 15 anys que hi va haver un dels aiguats més importants del segle XX a les conques de la serra de Prades. I no són pas irrepetibles
Va començar a ploure a última hora del dia 9. Va anar a més durant la matinada i no va parar durant hores i hores, a tota la serra que envolta l'altiplà de Prades. Avui fa 15 anys les comarques de Tarragona, sobretot la conca hidrogràfica del Francolí, vivien una de les inundacions més greus –sinó la més greu– del segle XX. I és que després del cèlebre aiguat de Santa Tecla de 1874, segons els observadors del temps, només s'hi podrien comparar el de Sant Cinto de 1921, el de Sant Ramon de 1926 o el de Sant Lluc de 1930, quan van caure 345 l/m² a Montblanc o 280 l/m² a Prades. El 10 d'octubre de 1994 va ploure més i tot. Depèn de l'observatori, però a Porrera i Alforja es van superar els 400 l/m² en dos dies, xifra que es va assolir, si fa no fa, a totes les muntanyes de Prades: 350 l/m² a l'Espluga, 300 l/m² a Vilaplana, 295 l/m² a Vimbodí... A la Mussara van sumar més de 500 l/m², i les rieres d'Alforja, Riudoms i Riudecanyes van baixar amb fúria. «Al pantà l'aigua va arrasar una petita presa, però encara sort que estava gairebé buit perquè es va omplir en tres hores i va contenir la riuada, si no el poble hauria patit», recorda l'actual alcalde de Riudecanyes, Josep M. Tost, que continua: «Fins llavors moltes carreteres del Baix Camp travessaven la llera de les rieres, però a partir de llavors es van fer ponts arreu.» Les inundacions van deixar una desena de morts al litoral i prelitoral català, incloent-hi un home a Cambrils i un altre a Solivella que havien anat a veure les rieres. I els danys materials van ser catastròfics: cases, marges i murs a terra; talls telefònics, elèctrics i ferroviaris durant dies, camps de futbol enduts per l'aigua... Les administracions parlaven de 15.000 milions de pessetes en pèrdues –que la Generalitat va doblar després a 31.710– i es va plantejar la declaració de zona catastròfica a 139 municipis. El consell de ministres va aprovar setmanes després un crèdit extraordinari de 7.000 milions per a Catalunya i el País Valencià, però la reparació va durar anys, i encara avui el rastre és visible en molts llocs. També recorden les cròniques que els meteoròlegs només havien previst pluges febles. Tomàs Molina, l'home del temps de TV3, admet avui que aquell aiguat va ser un dels més greus del segle, ja que «en un sol dia va ploure com en tot un any». Molina, de fet, pronostica: «No tinc cap base científica, però això forma part del nostre clima mediterrani, i és probable que no hagin de passar tants anys per veure'n un altre d'igual de fort o més.». I ja adverteix: «El problema ara és que els esperem menys i no estiguem preparats; la gent no té la percepció que pugui repetir-se perquè el clima és més sec, però pot passar, i amb més intensitat i tot.»
I el Cortiella també
carme gutiérrez
Els aiguats a Porrera, on el riu Cortiella baixava a l'ample, també van ser molt greus. Al nucli urbà, va afectar sobretot la xarxa d'aigua –van estar cinc o sis dies sense aigua– i el clavegueram, ja que el col·lector principal va quedar afectat en diversos trams, que van trigar sis mesos a reparar-se. Un pont va quedar tan malmès en una pilastra que se'n va haver de construir un altre. També es van haver de consolidar murs, i al camp la gran actuació va ser a la xarxa de camins, per la considerable pèrdua d'espai físic a conseqüència de les esllavissades. Accedir a les finques, de fet, era gairebé impossible. En les obres de recuperació, que van durar gairebé un any, hi van ajudar tant veïns com administracions. «Les zones d'infraestructures i equipaments s'han recuperat en un 90%, la resta són finques que s'han abandonat», explica el llavors alcalde, Sal·lustià Àlvarez, que creu que la recuperació econòmica del Priorat, amb el vi al capdavant, que va actuar com a motivació extra per recuperar les finques, també hi ha ajudat. «Sense la revifalla econòmica de l'any 1998, avui dia encara tindríem molts records d'aquell aiguat», afirma. Aquesta gestió va fer que els efectes de l'aigua quedessin molts mitigats.
