El sisme més destacat del segle a la demarcació
El terratrèmol supera els 4 graus del de Queralbs, el 2004
Fa un mes se'n va registrar un de menor a Roses
El terratrèmol d'ahir a la matinada, de 4,3 graus en l'escala de Richter, és el més destacat que s'ha registrat des del 2001 a les comarques gironines, i desbanca el sisme de 4,0 graus que el 21 de setembre del 2004 –amb l'epicentre al nord de Queralbs– va sacsejar el Ripollès i la Garrotxa, obrint esquerdes en edificis i amb altres danys i desperfectes materials.
El risc sísmic a les comarques gironines existeix. No és preocupant, però de manera periòdica l'activitat tectònica es fa notar amb moviments a la zona prepirinenca –sobretot al Ripollès i la Selva– i també a la costa. Feia tot just un mes, sense anar gaire més lluny, que es va registrar el darrer terratrèmol destacat, de 2,9 graus, a la costa de Roses.
Enguany, els altres moviments de més de 2,5 graus es van registrar a l'estiu al Vallès Oriental i el Ripollès. Però el darrer sisme destacat es va fer notar el març de l'any passat també sota el llit marí, però aquell cop davant la costa de Palamós. En aquella ocasió, poc després del migdia, el sisme es va percebre força en oficines, comerços i algunes llars. Altres precedents s'havien registrat en anys anteriors a la Selva –a Caldes i Santa Coloma– i també a Torroella de Montgrí, l'any 2007.
Terratrèmols fatals el segle XV
A les comarques gironines, les cròniques de l'època recorden la devastació provocada per diversos moviments sísmics que es van produir el segle XV, entre els anys 1427 i 1428. Les magnituds s'han calculat aproximadament tenint en compte l'abast dels efectes dels terratrèmols. El març del 1427 se'n va registrar un a Amer i Osor, que va destruir o afectar bona part de les edificacions dels dos pobles, entre les quals el monestir d'Amer, i un segon terratrèmol al maig, que va provocar 15 morts només a Olot. El més greu, però, encara havia d'arribar el 2 de febrer de l'any següent, el 1428, quan un moviment d'una intensitat de 6,5 graus va fer centenars de morts entre la Cerdanya, el Ripollès i la Garrotxa. Més enllà dels efectes sobre els edificis, moltes víctimes van ser conseqüència del pànic dels vilatans sortint de les esglésies.
