Medi ambient

La fageda ja no és la de Maragall

L'allau de visitants trenca el silenci, que és el principal valor d'aquesta reserva del Parc Natural de la Garrotxa

L'ens treballa per repartir-los per les altres reserves

El silenci és l'ele­ment clau del famós poema que Joan Mara­gall dedica a la Fageda d'en Jordà, que qua­li­fica de “des­lliu­rant presó”. “El cami­nant, quan entra en aquest lloc, comença a cami­nar-hi a poc a poc; compta els seus pas­sos en la gran qui­e­tud: s'atura, i no sent res, i està per­dut. Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d'aquell lloc pro­fund, i no pensa en sor­tir, o hi pensa en va: és pres de la fageda d'en Jordà, pre­so­ner del silenci i la ver­dor”, relata. Doncs aquesta fageda de Mara­gall, la ver­ta­dera, ho deixa de ser els caps de set­mana dels mesos de tar­dor, per l'allau de visi­tants que atrau. I tot ple­gat ha arri­bat a l'extrem de regis­trar el rècord de visi­tants des que es recu­llen amb un comp­ta­dor. L'11 d'octu­bre pas­sat, un total de 2.500 per­so­nes. Aquesta xifra con­trasta amb el rècord de fins ara, situat en els 1.700 visi­tants del dia de Tots Sants del 2014.

A part d'aquesta qüestió més poètica, la mas­si­fi­cació de la fageda d'en Jordà com­porta altres pro­ble­mes, com els asso­ci­ats a l'impacte que genera aquesta pressió humana a aquesta reserva del Parc Natu­ral de la Zona Volcànica de la Gar­rotxa i d'altres de més pràctics, però igual d'impor­tants, com la manca d'apar­ca­ment per a vehi­cles. Els caps de set­mana d'octu­bre i novem­bre els vorals de la car­re­tera que uneix Olot i Santa Pau estan plens de cot­xes al sec­tor de Ca la Guapa i el més pròxim a l'apar­ca­ment con­tro­lat del punt d'infor­mació de Can Serra, que és d'on sur­ten els car­ru­at­ges turístics i que és una de les prin­ci­pals por­tes d'accés a la fageda. I això genera pro­ble­mes de segu­re­tat, ja que els ocu­pants d'aquests vehi­cles han de cami­nar un tram per la car­re­tera.

Per això, la direcció del Parc Natu­ral de la Gar­rotxa fa temps que tre­ba­lla per des­cen­tra­lit­zar les visi­tes a la fageda d'en Jordà, que no pas deses­ta­ci­o­na­lit­zar, perquè aquesta pro­blemàtica es con­cen­tra sobre­tot als caps de set­mana de tar­dor i de pri­ma­vera, tot i que no pas amb la mateixa inten­si­tat. Aquesta estratègia passa per l'anàlisi deta­llada del flux de visi­tants i, sobre­tot, per fer arri­bar als visi­tants poten­ci­als que el parc té altres reser­ves natu­rals tan atrac­ti­ves com la fageda d'en Jordà.

LES FRASES

Tothom qui va als Aiguamolls a veure ocells té clar que el silenci hi és clau. A la fageda ningú ho té interioritzat
Ara fa molta feina una foto penjada a les xarxes socials o un comentari d'en Mauri a TV3
Xavier Puig
director del parc de la garrotxa

Comptadors de les petjades dels visitants

J.C

La simple dada estadística del nombre de visitants no és gaire útil per als gestors del parc. Sí, però, les conclusions que es poden treure de la seva anàlisi. D'aquí ve la importància dels comptadors de visitants. Ara per ara, només n'hi ha un al sender Joan Maragall de la fageda d'en Jordà. És un artefacte enterrat que funciona per la pressió que s'hi exerceix quan un visitant el trepitja. La direcció del parc en vol instal·lar d'altres en funció de la disponibilitat pressupostària. Quan tingui recursos, els propers es destinaran a les reserves naturals del volcà de Santa Margarida i a les grederes del volcà Croscat, que són els dos altres punts on la pressió humana és molt important.

Fins ara, les dades de visitants de què disposava el Parc Natural de la Garrotxa eren orientatives i es recollien als centres d'informació que té a la torre Castanys del parc Nou d'Olot, a can Passavents i a can Serra. També servia d'indicador l'aparcament d'aquesta àrea de visitants, on cal pagar per deixar-hi el cotxe. Els diners recaptats s'inverteixen en la conservació del parc.

La tasca per evitar la massificació de la fageda d'en Jordà no només és del parc natural. De fet, s'hi han implicat els ajuntaments dels municipis amb territori dins de l'espai protegit. En aquest sentit, el d'Olot ha fet una aposta de futur que pot ser decisiva per aconseguir-ho. Es tracta del projecte del Parc dels Volcans amb el Montsacopa com a epicentre. Ara hi està treballant, a banda que ja ha començat a dur-hi a terme algunes actuacions, com la rehabilitació de la gredera del cementiri per a usos pedagògics, la d'un itinerari pedestre amb el punt de partida en aquesta gredera i, entre moltes altres coses, amb la millora del camí que voreja el cràter i amb el flamant acord amb el bisbat de Girona per rehabilitar l'ermita de Sant Francesc i les edificacions que hi ha al cim. Aquest volcà està ubicat al centre de la ciutat i el projecte de Parc dels Volcans pretén aprofitar aquesta centralitat per atraure visitants cap a l'interior.

En aquest mateix sentit, la declaració de la cinglera de Castellfollit per part de National Geographic com a un dels deu pobles amb millors vistes del món ha activat les parts implicades en la seva conservació i promoció per consolidar el seu atractiu turístic.

Reserves

Els dotze “tresors” de la zona volcànica

La direcció i els tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa estan convençuts que l'afluència de visitants es pot planificar. Per això treballen per difondre els altres indrets atractius del parc. N'han fet un llistat de dotze. Es tracta del volcà Montsacopa, centre del futur parc dels volcans, del nucli antic d'Olot, de les colades basàltiques de Sant Joan les Fonts, del parc Nou, de l'àrea de Xenacs, del parc de Pedra Tosca, de la cinglera basàltica de Castellfollit, del castell medieval Estada Juvinyà, del volcà Croscat i dels nuclis antics de Santa Pau i el de Sant Feliu de Pallerols.

Bracons

L'eix Vic-Olot elimina dues “portes” del parc natural

L'entrada en funcionament del túnel de Bracons, a l'eix Vic-Olot, ha aigualit el paper de porta d'entrada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que fins aleshores havien tingut Castellfollit de la Roca i Sant Feliu de Pallerols. Sense el túnel, tots els visitants de la fageda d'en Jordà havien d'accedir-hi per Castellfollit o per Sant Feliu, sobretot pel primer d'aquests dos municipis. A Castellfollit, la cinglera basàltica era un atractiu poderós perquè els visitants hi fessin parada. I això ajudava a regular de manera espontània l'accés a la Fageda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia