Catalunya vol ser pionera en la lluita contra el canvi climàtic
El president Mas participa a París en la cimera pel clima, on presenta els objectius del país per reduir emissions
La COP21 entra en la seva setmana decisiva per trobar un acord entre els estats
El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va participar ahir a París en la cimera global pel clima (COP21), en el marc d'un viatge oficial de dos dies a la capital francesa. A Le Bourget, la localitat al nord de París on es fa la cimera, Mas va explicar les mesures que vol llançar el govern per reduir l'emissió de gasos amb efecte hivernacle i els objectius assolits fins ara.
“No només esperem l'adopció d'un acord, sinó que fem una crida a crear mecanismes per contribuïts tots a aquest repte comú”, va assegurar el cap de l'executiu, que va fer de ponent en una conferència dedicada a parlar del paper de les regions i els estats en la lluita contra el canvi climàtic. “Necessitem un marc regulador clar, mecanismes de finançament, monitorització i una declaració clara de les Nacions Unides que reconegui el paper d'aquests governs que estem compromesos a lluitar contra el canvi climàtic”, va demanar.
En aquest sentit, Mas va detallar que el govern treballa per enllestir una llei pel canvi climàtic que es començarà a debatre al Parlament en els pròxims mesos, i d'un pacte nacional per a la transició energètica on s'establiran les línies mestres en la reducció d'emissions en l'horitzó del 2030. Pel 2020, l'objectiu és assolir una reducció del 25% de les emissions respecte del 2005, i, per d'aquí a 15 anys, la previsió és arribar a un 40%. Entre el 2008 i el 2012, segons va detallar Mas, el país ja va estar per sota de la xifra d'emissions establerta al pla de mitigació del canvi climàtic.
Abans de personar-se a Le Bourget, el president va assistir, a l'ajuntament de París, a una reunió de l'Aliança Climàtica d'Estats i Regions, un grup internacional per trobar solucions que agrupin creixement econòmic i verd, del qual Catalunya forma part. Allà, Mas va destacar que la futura llei catalana sobre el canvi climàtic serà “la primera” aprovada al sud d'Europa, amb la qual el país aspira a convertir-se en un referent entre regions i territoris de tot el món.
Darreres negociacions
Mentrestant, la COP21 afronta la seva recta final per mirar d'assolir un acord mundial contra l'escalfament global. El pacte entre els 195 països hauria d'estar llest divendres, però l'esborrany amb què els ministres han començat la negociació final està encara ple d'incògnites. Sense anar més lluny, cal definir l'objectiu concret que ha de perseguir l'acord. L'esborrany proposa que sigui limitar l'escalfament a 2 graus centígrads a final de segle.
Tampoc està clar si s'assumirà la diferenciació entre països rics i en desenvolupament, punt clau a l'hora de repartir els esforços que pertoquen a cadascú, ni si l'acord serà vinculant jurídicament. El finançament també presenta discrepàncies. El 2020, el fons destinat a ajudar els països pobres a reduir i adaptar-se al canvi climàtic, haurà de comptar amb 100.000 milions de dòlars, però alguns països rics demanen més compromís a actors com ara la Xina o l'Índia.
