Els regants aposten per l'equilibri amb l'ecologia
El president de la Comunitat del Canal d'Urgell demana que no es polititzi el debat sobre el pla de conca de l'Ebre i que es busqui la manera que totes les parts implicades quedin satisfetes
El president de la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell, Ramon Carné, va demanar ahir que no es “polititzi” el debat sobre el pla hidrològic de la conca de l'Ebre i que s'aposti per treballar en la recerca d'un “equilibri” que garanteixi les concessions per a l'agricultura i un cabal ecològic mínim per al Delta. Ho va dir en el marc de la 15a edició de la Jornada Reg i Futur organitzada per la comunitat a Mollerussa, on s'ha posat de manifest aquesta defensa de la concessió d'aigua que preveu el pla hidrològic i al mateix temps la inversió en infraestructures per aconseguir una bona gestió del riu Ebre i dels canals que se'n nodreixen
Segons Carné, cal buscar un “equilibri” perquè totes les parts implicades; és a dir, regants i defensors ambientals del Delta, tinguin un pla que “els vagi bé” i que “es pugui complir”. En aquest sentit, va recordar que el 2014 tots els regants van votar a favor del pla de conca proposat per a l'Ebre i que els únics que hi van votar en contra van ser els representants de la Generalitat. “A nosaltres ens va saber molt greu”, va explicar, perquè buscaven la unitat a l'hora de defensar el regadiu.
El president dels regants va defensar la inversió en infraestructures al llarg del curs del riu, com ara el recreixement d'embassaments o construir-ne de nous, ja que això significa que hi haurà una bona gestió del riu que evitarà inundacions i sequeres.
Comparació
També va explicar que al Delta hi ha hagut un “abans i un després de Mequinensa”, ja que quan no hi havia aquest embassament el cabal ecològic era de 40 metres cúbics per segon i ara s'arriba als 100. Segons Carné, el pla aprovat fixa 115 metres cúbics de mitjana, per la qual cosa entén que “no s'hi ha perdut res, sinó que s'hi ha guanyat”. I remarca que els regants de l'Urgell tenen una concessió de 9.000 metres cúbics per hectàrea i any, i que a l'Ebre els que fan arròs en tenen una de 20.000 metres cúbics.
La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, va assegurar que l'oposició del govern al pla “no és incompatible” amb la defensa dels regants de Lleida que sí que hi estan a favor. Va assegurar, però, que el pla fa un “flac favor” a les seves necessitats d'aigua, ja que cal tirar endavant un “regadiu sostenible que a llarg termini permeti regar al màxim possible”. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va acusar l'Estat de fer una “trampa” a l'hora de proposar un pla “innecessari per a Catalunya”, tot lamentant que la proposta plantegi un increment del 50% de la superfície en regadiu, passant de 930.000 a 1.410.000 hectàrees, i que 450.000 noves hectàrees siguin a la Rioja i Aragó.
Revisió del pla de regadius
La consellera Serret va afirmar que es revisarà i actualitzarà el pla de regadius 2008-2020 argumentant que s'ha de desenvolupar perquè es converteixi “en un vertader pla de govern i, per tant, en un projecte de país”. “Una política de regadius de futur s'ha de basar en la modernització, l'eficiència i la sostenibilitat”, va dir en la clausura de la jornada. Va assenyalar que, per garantir el futur dels regadius, cal prioritzar la modernització. “Hem de poder regar, i hem de fer-ho d'una manera més eficient i sostenible, que garanteixi la producció d'aliments de qualitat i el desenvolupament econòmic, social”, va afirmar.