Begur delimitarà la zona de mar protegida a ses Negres
SENYALITZACIÓ El municipi rep permís per posar-hi boies i impedir efectivament que s'hi pesqui MODEL La fórmula d'un vedat de pesca pot ser alternativa a la complexitat de les reserves per protegir zones petites
L'Ajuntament de Begur i la direcció de Pesca i Afers Marítims del Departament d'Agricultura de la Generalitat han assolit un acord per activar la protecció dins de la zona marina de ses Negres. L'espai litoral i marí, de 80 hectàrees, es va declarar àrea marina protegida (AMP) el 1993, però fa anys que no s'hi fa cap control intensiu de l'accés d'embarcacions, l'ancoratge i la pràctica de la pesca. Entre els atractius subaquàtics de ses Negres, destaquen el fons rocallós amb posidònia, coralls, caus de meros de grans dimensions i restes de naufragis en algun cas mil·lenaris.
Quan s'hi detecten, periòdicament, mals usos,
la defensa habitual dels infractors és la falta de senyalització. I l'alcalde, Joan Loureiro, avança que la primera i imminent mesura serà delimitar amb noves boies la franja d'aigües costaneres entre s'Antiga i sa Nau Perduda. D'entrada, el consistori ja té el vistiplau de la Generalitat per posar-les, un fet que l'assimila a qualsevol altra zona de bany equiparable a un vedat de pesca. No hi podran accedir embarcacions, i les úniques activitats permeses seran la natació, el busseig amb tub i la fotografia subaquàtica, explica Xavier Jardí, coordinador de l'entitat local Sotaigua.
Alternativa a la reserva
Anys enrere, l'aspiració de molts veïns era que tot l'àmbit fos considerat reserva marina. Fins i tot es va plantejar integrar-la en la reserva de les illes Formigues, però les reticències del sector pesquer, el nàutic i el del busseig, sumades a la crisi econòmica, van fer que es descartés. Ara, Loureiro i Jardí coincideixen que és una fórmula “possibilista”.
“La creació de diverses zones de protecció més petites, en comptes de poques reserves de grans dimensions, pot ser més fàcil de gestionar”, i pot generar més consens, per exemple, a les confraries de pescadors, defensa l'alcalde.
Protocols de control
El control de la zona, un cop delimitada, continuarà sent compartit entre la Unitat del Medi Aquàtic dels Mossos d'Esquadra i els Agents Rurals, que a la zona sovint controlen les males pràctiques dels corallers furtius. Però, a més, el municipi vol obrir canals per fomentar la vigilància “des de terra, on es pot fer molta feina”, segons sosté Loureiro. Les boies permetran evidenciar si una embarcació és dins dels límits. I, al marge de la feina de la policia local, Sotaigua ja s'ha ofert
a col·laborar-hi. D'entrada, la idea és divulgar les restriccions que hi haurà a la zona vedada en els establiments turístics de la zona amb l'edició de fullets.
El consistori ha estudiat crear una unitat marina policial, però ho ha descartat perquè el cost anual d'un servei de mínims –amb una embarcació, un patró i un agent format– superava els 70.000 euros. “Inviable per a una població de 4.000 habitants”, sentencia l'alcalde.
Immersions, per al futur
Tot i que d'entrada la pràctica d'immersions submarines amb ampolles no estarà permesa, la voluntat és promoure un debat per regular-la. Jardí creu, d'una banda, que seria un bon actiu, però aposta per “un model més familiar, proper i reduït, diferent del de les illes Medes”. Loureiro també es mostra partidari de “defugir la massificació” i posar-hi límits. Però l'obstacle, novament, serà la manera de controlar que es compleixin.
LA XIFRA
LA DATA
La sorra de sa Riera, un maldecap
Fa anys que els successius governs de Begur reclamen a Costes de l'Estat una solució per retirar l'excedent de sorra a la platja de sa Riera, que mira a Tramuntana i ha anat rebent tones d'àrid arrossegades des del golf de Pals i els Griells de l'Estartit. La superfície de platja s'ha doblat en 50 anys i s'ha arribat a quantificar en 200.000 metres cúbics el volum de sorra que caldria retirar-hi.
Però, a banda dels problemes perquè els temporals netegin la platja, Loureiro assenyala que la sobreacumulació de sorra a sa Riera, al límit nord de ses Negres, és una amenaça per a l'ecosistema submarí, ja que es diposita a sobre del fons rocallós i pot colgar espècies com ara la posidònia. L'alcalde explica que un altre dels objectius de reactivar la zona protegida és “buscar la col·laboració amb el món acadèmic”, com ara amb la càtedra d'estudis marítims de la UdG a Palamós. L'associació Sotaigua també ha posat en marxa un consell local de savis en què, a més de científics, han implicat pescadors artesanals del poble.
Els esculls de les administracions grans han fet moure els municipis
E.ALa delimitació de les reserves marines és competència del govern de l'Estat espanyol, en el cas que la zona a delimitar depassi la franja costanera d'aigües interiors que depèn de la Generalitat. Però, fora de la reserva de les Medes, la primera que va funcionar a Catalunya, i impulsada des dels anys vuitanta pel govern català, la crisi econòmica i les retallades han deixat en paper mullat altres figures de protecció encarrilades per les dues administracions.
El cas més destacat és
el de la reserva de les illes Formigues, que d'entrada s'havia d'estendre per unes 3.600 hectàrees de litoral des de Sant Antoni de Calonge fins a la punta de la Musclera, a Palafrugell. En una segona fase,
el Ministeri de Medi Ambient espanyol preveia estendre la zona de protecció fins a Sant Feliu de Guíxols –pel sud– i la zona de ses Negres –a l'extrem nord–. El debat va ser intens, entre els partidaris i els detractors, que hi veien una limitació a les activitats pesqueres –sobretot la recreativa– i el fondeig. Però, tot i acabar assolint-se un consens elevat, amb el projecte definitiu redactat, l'Estat va decidir congelar-la el 2011, quan només faltava destinar-hi pressupost –mig milió anual– i redactar l'ordre ministerial per promulgar-la.
La idea de Sant Feliu
Ja en el nou context d'austeritat, l'anterior govern de Sant Feliu de Guíxols va engegar els tràmits per protegir dues petites porcions de fons marí d'alt interès ecològic. La iniciativa, semblant a la solució que ara negocia el consistori begurenc, també incloïa la figura del vedat pesquer concedida pel Departament d'Agricultura i Pesca de la Generalitat. En aquest cas, però, també es preveia la possibilitat de sol·licitar una concessió d'ús al servei de Costes, per part del municipi, que les volia considerar zones marines per al bioconeixement (ZMB).
Finalment, l'altra gran proposta de reserva marina anunciada pel govern espanyol va ser la del cap de Creus, el 2009, que incloïa converses amb l'executiu de l'Estat francès per donar-hi un abast transfronterer. La iniciativa s'emmarcava dins del projecte europeu Life + Indemares. Però continua en fase d'estudis.