Flix reclama la finalització de les obres de neteja del pantà
Els treballs estan aturats després que al gener s'acabés el dragatge dels llots tòxics; ara, s'ha de depurar l'aigua i refer els marges del riu
L'alcalde es reunirà el 29 de març amb el secretari d'Estat de Medi Ambient
Flix no acceptarà canviar els llots tòxics acumulats durant dècades per l'empresa Ercros al fons del pantà per una piscina d'aigua contaminada al mig del riu. Així de contundent es pronuncia l'alcalde de Flix, Marc Mur, que des del passat mes de gener pregunta al Ministeri de Medi Ambient, sense obtenir resposta, quan es reprendran els treballs de descontaminació de l'embassament, d'on s'han extret un milió de tones de residus tòxics. El pròxim 29 de març, Mur es reunirà amb el secretari d'Estat de Medi Ambient i espera aconseguir un calendari de les obres. “Estem parlant d'una obra complexa: s'ha de tramitar l'autorització ambiental integrada dels treballs que falten; unes obres que no duraran menys de dos anys”, ha assenyalat Mur.
Després que un estudi del CSIC alertés, el 2004, de la perillositat que implicaven els llots tòxics del fons de l'embassament, les obres per retirar-los van començar el març del 2013. “Es va iniciar la fase decisiva per tal d'extraure i confinar en l'abocador del Racó de la Pubilla la muntanya de residus, però després de 37 mesos de dragatge, les obres es troben aturades”, ha lamentat l'alcalde de Flix. Els llots tòxics es van encerclar amb un mur de palplanxes metàl·liques clavades al fons rocós. Un recinte que ocupa una àrea de 100 hectàrees i on ara es calcula que hi ha 2 hectòmetres cúbics d'aigua contaminada, ja que ha estat en contacte amb els residus tòxics durant el procés d'extracció. La depuració d'aquesta aigua, la retirada del mur del riu, el desmantellament de les plantes de tractament de residus, així com l'arranjament dels marges del riu són les obres que Acuamed ha deixat pendents. “Demanem que la finalització dels treballs de descontaminació tingui un calendari d'execució fiable, les partides pressupostàries necessàries i totes les garanties de seguretat i qualitat”, diu el text d'una moció consensuada entre tots els grups municipals de l'Ajuntament de Flix, que es traslladarà tant a l'Estat com a la Generalitat. Pel que fa al dragatge i tractament dels llots tòxics, ha costat prop de 200 milions d'euros, un 70% dels quals finançats amb fons europeus.
Informes
L'Ajuntament de Flix reclama a Acuamed els informes del Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques sobre l'estat del fons de l'embassament, així com els resultats dels sondejos i analítiques fetes. També ha demanat l'informe de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua i la UPC sobre l'avaluació dels sediments un cop acabada l'extracció dels fangs. “Volem tenir la certesa que el pantà està descontaminat”, ha dit Mur. Des que el passat mes de gener va esclatar el cas de corrupció a Acuamed en la contractació d'obra pública, l'Ajuntament ha deixat de rebre informació.
LA FRASE
LA XIFRA
Aturat el pla de restitució
Els treballs de descontaminació del pantà de Flix van començar fa tres anys envoltats de polèmica perquè els alcaldes de l'Ebre es queixaven que s'iniciés l'extracció dels llots tòxics sense fer prèviament les obres per garantir un subministrament alternatiu d'aigua als municipis. En aquell moment, els alcaldes ja advertien del risc que les obres de descontaminació s'acabessen i no s'arribessen a fer els treballs per millorar el subministrament d'aigua als pobles de la ribera de l'Ebre. De les 44 obres hidràuliques projectades a les Terres de l'Ebre i el Priorat i conegudes com a pla de restitució territorial, només se n'han executades 13 completament. En el cas de Flix, queda pendent construir una nova captació d'aigua i una planta de tractament per a abastir el municipi, amb un pressupost de 2,1 milions d'euros. En total, el conjunt d'obres pendents del pla de restitució territorial tenen un cost d'uns 25 milions d'euros.
Pel que fa als residus que durant dècades s'havien acumulat al fons del pantà per l'activitat del grup químic Ercros (abans Erkímia), eren principalment organoclorats, metalls pesants i material radioactiu. El 2001, el mercuri va pujar a la superfície, es va contaminar l'aigua i van morir milers de peixos.