Aigua potable portàtil

Portar aigua potable al moment allà on sigui necessari. Aquesta era la idea de Toni Cuevas, CEO de Waterologies, una empresa d'Igualada que busca fórmules per potabilitzar l'aigua allà on no hi hagi ni energia ni infraestructures permanents de depuració.

Un dels primers fruits és una depuradora portàtil que servirà per potabilitzar l'aigua d'un pou a Guinea Conakry. L'empresa igualadina vol produir en sèrie aquesta depuradora, que pot ser d'utilitat en indrets on no arriba cap altra font d'energia o en casos de grans catàstrofes que fan necessària una solució ràpida per potabilitzar l'aigua.

Ahir van fer al riu Anoia un primer test en entorn real amb resultats tan satisfactoris que els van celebrar bevent l'aigua que havien acabat de depurar. L'equip va introduir una bomba de captació a les aigües del parc fluvial de Vilanova del Camí i, un cop connectades les mànegues, l'aigua enfangada de la zona sortia de manera instantània transparent –i amb bon gust– després de passar pel circuit de la màquina. La capacitat del sistema és de 1.000 litres cada hora, una mica menys si la captació es fa a profunditats d'uns 40 metres.

Com explica el director de producte Carlos Marín, la filosofia és simplificar al màxim l'operació, de manera que “en pràcticament deu minuts” es pot començar a depurar aigua prement un botó. Marín ho justifica: “L'usuari final tampoc sabem qui serà i tampoc volem que hagi de tenir una formació molt específica.” La màquina incorpora geolocalització i un servidor web, per tal que es pugui monitoritzar la seva activitat a distància. Els processos químics que tenen lloc a dins d'aquest armari fan la resta. Amb una excepció, en funció de les hores de funcionament i de la salinitat de l'aigua a depurar, cal anar afegint-hi sal.

La depuradora funciona amb un sistema de plaques solars que emmagatzema l'energia en bateries, cosa que permet mantenir l'autonomia de nit o amb el cel ennuvolat. Cuevas defensa que les infraestructures bàsiques del futur han de seguir aquest model sostenible i de ràpida implantació.

Luisa Huerta, cap de projecte, explica que la fabricació s'ha fet comptant majoritàriament amb proveïdors locals. Per a la producció en sèrie es plantegen instal·lar-lo en un remolc per fer més fàcil el seu transport.