Medi ambient
El senyor de les roques
La concentració de corbs marins emplomallats ha crescut espectacularment a l'Alt Maresme
Ocell protegit, va estar a punt d'extingir-se als anys vuitanta
Són uns estiuejants fidels que sempre passen les vacances al mateix lloc, o com a mínim, se'n té constància oficial des del 1997, data en què l'ornitòleg arenyenc Enric Badosa va començar un programa d'anellatge i seguiment dels corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis), que s 'han convertit en un atractiu afegit de les cales de l'Alt Maresme. Cap al capvespre, desenes d'aquests ocells marins busquen un lloc a redós per dormir a les parets rocoses del litoral, en especial a la Roca Grossa de Calella, però també se'ls ha vist ocupar les Roques Blanques a Canet, les Roques de la Murtra a Sant Pol, la Pilona de Malgrat i, més al nord, la punta de Santa Anna de Blanes. Es considera que aquest emplaçament és el més important de la Mediterrània.
El seguiment el dirigeixen tant Badosa, de l'Institut Català d'Ornitologia, com Carles Tobella, de la Universitat de Girona. En les darreres setmanes s'han localitzat 168 individus, però l'any 2104 es va arribar als 220. “Els corbs marins emplomallats passen l'hivern a les Balears, sobretot a Menorca, on crien, i cap a l'abril vénen cap al Maresme per alimentar-se durant l'estiu i seguir el cicle”, explica Badosa, que destaca que aquest ocell va estar a punt d'extingir-se als anys vuitanta, quan hi havia un cert comerç amb els ous i fins i tot s'extreia oli de l'animal. “Ara està inclosa en el nivell 1 de protecció en l'àmbit europeu, fet que no només el preserva a ell, sinó també l'entorn on troba aixopluc”, precisa.
Els corbs marins emplomallats tenen una mida mitjana d'uns 75 cm d'alçada i un metre d'envergadura. Tenen un bonic color negre amb tonalitats verdoses, un coll llarg i prim i el bec fi. Mascles i femelles no es diferencien i les seves ales curtes i la cua en forma de falca els converteixen en animals amb una gran adaptació al medi marí i a la natació. Amb el temps, i el contacte, han arribat a una mena d'entente cordiale amb els banyistes amb els quals comparteixen l'espai. L'ornitòleg assenyala que la gent és prou curosa i respecta els ocells, que s'han convertit en un atractiu turístic més i ja surten habitualment a les fotografies de les vacances.
Aquests ocells, excel·lents nedadors, passen la major part del dia voltant sobre les aigües a la recerca de menjar. Poden anar fins a 66 metres de profunditat, on remouen la sorra per localitzar els peixos. S'alimenten principalment de peix petit, com ara el sonso, però també s'atreveixen amb àpats més complexos com poden ser els tacons i fins i tot les aranyes. “L'estudi que hem fet de les restes del menjar així ho confirmen”, diu Enric Badosa, que hi afegeix que “vénen a caçar i a engreixar-se per estar a punt per quan hagin de criar”. De fet, segons els càlculs dels experts, arriben amb un pes mitjà d'1,4 quilos i marxen amb uns 200 grams més.
Animals de costums
Són animals que cacen en grup i tan metòdics que fins i tot ocupen el mateix lloc a la roca durant tota la temporada. Malgrat la convivència amb els humans, els corbs marins emplomallats afronten sovint accidents amb els estris de pesca. “Un 14% dels exemplars que anellem tenen hams o restes de fil de niló enredats a la boca”, assenyala. L'ornitòleg, tot i confirmar aquesta important recuperació de l'espècie, es mostra caut sobre el seu futur. “Continua sent una au protegida i s'haurien de preservar els seus espais naturals a través d'un pla de gestió que, malauradament, encara no tenim”, comenta, i destaca la importància que pot tenir aquest ocell marí amb una gestió eficaç i sostenible de la població de sonso al litoral maresmenc. Actualment la població ibèrica de corb marí emplomallat oscil·la al voltant d'unes 2.000 parelles.
Conèixer-los
Per Enric Badosa, resulta imprescindible que la població tingui el màxim de coneixement sobre el corb marí emplomallat “perquè només s'acaba estimant allò que es coneix”. Per aquest motiu, de forma periòdica, tant ell com altres col·laboradors organitzen xerrades al voltant d'aquest ocell als ajuntaments més sensibilitzats, com per exemple al de Calella l'octubre passat, on el mateix Badosa va fer una explicació exhaustiva sobre aquests ocells amb visita inclosa a la zona de les roques per veure'ls en directe.
Precisament, la implicació d'aquest municipi amb el corb marí emplomallat va fer un pas més fa uns anys, quan va dissenyar una ruta a peu d'uns tres quilòmetres resseguint la platja i pujant fins al far i les Torretes, que va ser impulsada pel llavors alcalde, Josep Maria Juhé.
Problemes amb les platges on hi ha gossos
Malgrat que la convivència entre corbs marins emplomallats i els usuaris de les cales rocoses del nord del Maresme és força bona, darrerament els responsables de l'estudi d'aquests ocells han detectat un element nou que comença a generar problemes importants. La presència de gossos a les platges, com és el cas de les Banyeretes de Sant Pol, que aquest any ha posat en marxa una prova pilot, afecta directament la colònia d'ocells que hi van a dormir perquè els gossos els persegueixen i espanten. La situació, quan hi ha una concentració d'animals més gran, pot arribar a ser insostenible, tal com alerten els responsables.
En aquest sentit, s'ha informat tant la Generalitat com l'Ajuntament de Sant Pol de la situació amb l'objectiu que s'estudiï un trasllat de la platja on es pot anar amb gossos. El consistori ha recollit la demanda i està esperant rebre la comunicació directa de la Generalitat.
