Medi ambient
Cataloguen 27 paisatges diferents a la regió central
S'aprova el Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals, l'últim que quedava pendent per fer
Els altiplans, les tines, el patrimoni industrial i miner i els boscos d'alzina i roure, entre els elements que defineixen la zona
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha aprovat definitivament en l'última comissió d'Urbanisme de Catalunya el Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals, el darrer que quedava pendent dels set que el govern va encarregar a l'Observatori del Paisatge de Catalunya, l'any 2005. El document identifica fins a 27 paisatges diferents a la regió, dels 135 que s'han inventariat a tot Catalunya.
Les comarques centrals són eminentment forestals (70,73%) i agrícoles (26,37%), mentre que l'espai construït ocupa un 3,02% del total. Entre els trets que defineixen el caràcter de les sis comarques centrals, destaquen les muntanyes o espais naturals emblemàtics, com ara el Pedraforca, Montserrat o Sant Llorenç de Munt, el Cadí-Moixeró o el Port del Comte. Però també el patrimoni industrial –amb les colònies tèxtils– i miner, el paisatge de boscos d'alzines i roures combinat amb camps de cereals, i els rius Ter, Llobregat, Cardener i Anoia, com a eixos vertebradors. Així mateix, hi apareixen també els altiplans separats per conques i les construccions defensives.
Les tines, tret singular
A més, hi tenen una importància especial els masos i les construccions rurals, com ara les cabanyes de vinya. Segons explica el coordinador de l'Observatori del Paisatge, Pere Sala, un dels trets més singulars de la zona són les tines del pla de Bages i el Moianès, unes construccions de pedra seca creades per emmagatzemar-hi raïm i fer-hi vi, però que fins i tot han servit per viure-hi.
Al catàleg del paisatge de la Catalunya Central fins i tot s'hi han destacat infraestructures viàries importants. El motiu, segons explica Pere Sala, és que en un catàleg d'aquest tipus “no es consideren paisatge només els espais excepcionals amb un alt valor ecològic sinó també, per exemple, una costa degradada o un paisatge urbà. S'hi inclouen espais de la vida quotidiana als quals cal donar valor i pensar pautes d'ordenació de futur”.
Entre les propostes que fa per mantenir la qualitat paisatgística, hi ha el creixement ordenat de les ciutats, les infraestructures integrades i la conservació dels espais amb valor natural. El document fa una referència explícita a les colònies industrials del Ter i del Llobregat que, segons destaca, estan transformant els seus usos. El catàleg explica que el Parc Fluvial del Llobregat ha ajudat a promocionar turísticament aquests espais, que comencen a considerar-se indrets per a segones residències. També les mines que ja no s'exploten, com les de Fígols, estan adquirint nous usos lúdics i culturals, diu. A més, posa una especial atenció als paisatges dels meandres del Ter, el dels prats que s'han anat cobrint de bosc per l'abandonament de la ramaderia, i de l'eix transversal (C-25), pel contrast de paisatges que recorre.
LA XIFRA
Catalunya, un territori petit amb molta diversitat
Amb aquest catàleg es culmina la feina d'inventariar tots els paisatges de Catalunya. Segons el coordinador de l'Observatori del Paisatge, això situa el país “en un nivell europeu alt, ja que pocs països tenen tot el seu paisatge caracteritzat i diagnosticat”. Pere Sala diu que “la diversitat” que hi ha en un territori petit com Catalunya té una “riquesa excepcional”. La informació que donen aquests documents serveix per orientar en les planificacions territorials que cada cop més consells comarcals i ajuntaments fan en polítiques de promoció basades en el paisatge, que és un actiu.
