municipal
urbanisme
Vilassar de Dalt vol impedir que construeixin seixanta-tres xalets
Demanaran que la comissió territorial d'Urbanisme declari “sense efecte” aquesta operació immobiliària a la zona nord del municipi
El govern sosté, entre d'altres, que els promotors no han complert els terminis
Vilassar de Dalt vol aturar la construcció de seixanta-tres xalets o cases de luxe a la zona nord del municipi. Per això, instarà a la comissió territorial d'Urbanisme que declari “sense efecte” aquesta operació immobiliària que s'havia d'executar al sector de Matagalls, en un espai de més de 31.000 metres quadrats de superfície, on preveien fer construccions de planta baixa més un pis i golfes. Els motius que dóna el govern (ARA) per demanar que aturin el projecte són de caire administratius i urbanístics. En el primer apartat, el consistori sosté que els promotors de l'obra “no han dipositat la fiança pertinent” per poder continuar el projecte. Aquesta quantitat puja a uns 160.000 euros corresponents al 12% del valor de les obres d'urbanització, tal com recorda la comissió territorial d'Urbanisme quan el 31 de maig del 2012 va emetre una resolució sobre aquest pla urbanístic després que al juny del 2011 l'aprovés definitivament.
“Han passat 5 anys des d'aquesta resolució sense que s'hagi dipositat la fiança i sense que s'hagi iniciat cap mena d'urbanització”, va manifestar el regidor de Territori, Benet Oliva (ARA). El regidor també va revelar que la propietat va intentar abonar la fiança mitjançant terrenys, però el consistori no ho va acceptar “perquè la normativa diu que aquest pas ha de ser en metàl·lic”. Oliva, a més, també va exposar altres motius per demanar la paralització del projecte: “El tipus d'habitatges que s'hi proposaven, en clau de ciutat jardí, no és l'adequat per a les necessitats de Vilassar de Dalt”, va assegurar el regidor, que també va manifestar que “aquesta operació trencaria la línia tradicional del nucli urbà del municipi per la banda de muntanya”. “L'indret té un pendent inadequat per construir-hi i és un tipus de creixement que no compartim”, va insistir Oliva.
El regidor de Territori també va avançar que ja s'havien mantingut els primers contactes amb tècnics de la comissió territorial d'Urbanisme, i es va mostrar esperançat que la petició de deixar sense efecte l'operació immobiliària pugui reeixir. “Creiem que en dos o tres mesos sabrem la resposta per part de la comissió”, va pronosticar Oliva.
La requalificació
En el cas que finalment es doni llum verd per impedir la construcció d'aquests xalets, l'Ajuntament de Vilassar de Dalt ja ha anunciat la voluntat de poder desclassificar com a sòl urbanitzable la superfície afectada. “Demanarem que els terrenys passin a ser de sòl no urbanitzable o rural”, va manifestar el regidor. Finalment, Oliva va assegurar que, en el cas que finalment aquest pas sigui una realitat, “de moment no s'hi farà res, en aquests terrenys”.
LA XIFRA
LA FRASE
El mateix origen que La Cisa
Tot i que són operacions immobiliàries diferents, el cert és que aquest cas de la zona de Matagalls de Vilassar de Dalt té algunes coincidències amb una altra construcció d'habitatges al Baix Maresme que, a hores d'ara, sí que s'està duent a terme a la zona de La Cisa, entre Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Una, és la tipologia d'habitatges, que a grans trets s'havien projectat com a cases adossades unifamiliars. L'altra, és que totes dues operacions van arrencar, en certa manera, a cavall entre els anys 80 –La Cisa– i els anys 90 –Matagalls–, quan es va obrir la porta que tots dos terrenys fossin urbanitzables. En el cas de Matagalls, això es va produir el 1992. No va ser fins al 2005 quan, primer, la junta de govern local i, després, el ple, van aprovar inicialment i provisionalment aquest pla parcial. L'any 2009 el ple de Vilassar de Dalt va aprovar el text refós del pla parcial incorporant-hi les prescripcions de la comissió territorial d'Urbanisme. Aquest darrer ens va declarar aprovada definitivament l'operació l'any 2011 i el 2012 es va notificar als promotors la necessitat que dipositessin “la garantia corresponent al 12% del valor de les obres d'urbanització” del pla parcial.
