Pla pioner a Argençola per protegir i aprofitar els boscos
És l'únic municipi de Catalunya que disposa d'un pla d'ordenació forestal municipal
Els objectius principals del municipi són gestionar els boscos per prevenir incendis i generar activitat econòmica sostenible
La vida d'Argençola, un petit poble anoienc amb poc més de 200 habitants, gira al voltant dels boscos i el seu entorn natural. Aquesta evidència s'ha convertit en una aposta conscient amb eines de planificació i promoció que volen no només protegir aquest patrimoni natural, sinó també convertir-lo en un dinamitzador d'activitat.
Argençola és l'únic municipi del país que té un pla d'ordenació forestal municipal, una planificació que abraça les prop de 3.000 hectàrees forestals del municipi, amb presència preeminent de pi blanc, pinassa, alzines i roures. El pla, aprovat el 2014, va ser impulsat pel mateix Ajuntament i l'Associació de Propietaris d'Argençola i Comarca conjuntament amb la subdirecció de Boscos del Departament d'Agricultura.
El pla persegueix una millora global de la coberta forestal per reduir el risc d'incendi, millorar el conjunt de funcions del bosc, incrementar les capacitats d'adaptació al canvi climàtic i potenciar l'aprofitament sostenible de fusta, entre altres objectius.
“El que plantegem és valoritzar el bosc, no una gestió de tallar els arbres per obtenir fusta, sinó coordinar i pensar el conjunt del municipi”, diu Gumersind Parcerisas, el que probablement és l'únic regidor de boscos dels ajuntaments catalans.
Aquesta visió global inclou estudiar l'entorn per pensar si, per exemple “cal recuperar per al cultiu terrasses on ha crescut bosc per l'abandonament de l'activitat agrícola”.
L'objectiu és realitzar, amb un horitzó de quinze anys, actuacions de millora en unes 1.600 hectàrees forestals del municipi. La planificació pionera permet simplificar les intervencions a l'entorn, el que l'Ajuntament veu com un atractiu perquè “es redueixen els costos fixos i es fa més atractiu el lot de treballs a les empreses”. De fet, el volum de treballs previstos comportarà mobilitzar al voltant de 30.000 tones de fusta, gran part de les quals podran ser destinades a biomassa.
Parcerisas assenyala que els projectes per escalfar equipaments públics amb biomassa a diferents municipis anoiencs donarien encara més sentit a aquesta explotació, que ja es produeix de forma paral·lela a la gestió forestal per a la prevenció d'incendis.
L'Ajuntament vol aconseguir finançament per potenciar també el caire de la promoció econòmica. Recentment ha organitzat una formació sobre el cultiu de plantes aromàtiques i medicinals i volen impulsar una formació en l'ús de motoserres. Tot plegat amb la intenció de generar activitat als boscos, des de petites iniciatives empresarials fins a banys de bosc terapèutic, una pràctica de meditació d'origen japonès que comença a fer-se popular a Europa.
LA XIFRA
LA XIFRA
Els seus boscos, la Casa del Tió
Des de l'any 2010, pels volts de Santa Llúcia Argençola acull la Festa i Mercat del Tió, que cada any repeteix èxit de convocatòria, amb famílies que hi arriben per buscar els seus tions a les muntanyes del municipi.
En la línia de l'aposta del municipi pel bosc, des dela fi de l'any passat la sala del nucli de Clariana és la seu de la Casa del Tió i la Casa del Bosc, dos projectes volen ser una eina de promoció econòmica, turística i de conservació de l'entorn. Aquestes entitats ja van assumir l'organització de la darrera festa, amb la col·laboració de l'associació El Trill i l'Ajuntament.
La Casa del Bosc vol convertir-se en un centre d'estudis al voltant del bosc i les seves possibilitats d'aprofitament, de divulgació, d'activitats artístiques i de salut.
Pel que fa el projecte de la Casa del Tió, l'objectiu és aconseguir que Argençola sigui el centre neuràlgic d'aquesta tradició nadalenca, de la mateixa manera que Rovaniemi (Finlàndia) acull la casa del Pare Noel.
Per aconseguir-ho es volen crear activitats durant tot l'any, lligades al Tió i al bosc, per oferir-les a escoles i famílies que puguin visitar el municipi i veure on van i que fan els tions després del Nadal.
