Proposen la creació d'un consorci per a la preservació del paisatge de l'Alt Camp
Especialistes en biologia de la conservació alerten del risc i l'impacte dels polígons industrials i de l'interès immobiliari
Els ametllers, la vinya, les oliveres, els avellaners i els garrofers dibuixen el perfil del paisatge agrícola de secà de l'Alt Camp, però aquest segell d'identitat «s'està perdent a un ritme brutal, sobretot els que són menys productius», alerta el biòleg Jaume Solé, coautor de l'estudi que proposa la creació d'un consorci per a la preservació del paisatge. Ell mateix presentava aquest estudi fa pocs dies en les jornades de patrimoni de l'Alt Camp que es van impartir a l'Institut d'Estudis Vallencs.
Un dels signes reveladors del valor que té aquest paisatge és l'increment d'algunes espècies a les «zones de dispersió», com les anomenen els biòlegs. Els tècnics constaten la presència d'individus joves dels grans rapinyaires –l'àguila cuabarrada, per exemple– en zones de cultiu de la plana de l'Alt Camp. «Aquestes aus quan deixen el niu han d'espavilar-se a buscar l'aliment fora del territori que ocupen els seus progenitors i ja n'hem observat una bona presència, fet que indica que és una zona que s'ha de preservar», argumenta el biòleg Jaume Solé. També s'ha observat l'aparició ocasional d'ocells com ara el sisó o la xurra, més propis d'altres territoris i que «aquí hi tindrien un bon lloc per nidificar si l'hàbitat es millorés», afirma aquest especialista en biologia de la conservació.
L'estudi, que coincideix en molts aspectes amb el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, encarregat pel Departament de Política Territorial de la Generalitat, recull els principals riscos i impactes d'aquest territori i esmenta els polígons de Valls i del Pla de Santa Maria com els principals elements que trenquen l'homogeneïtat del paisatge, i hi afegeix: «A la zona limítrofa trobem altres polígons com els de Puigpelat, Vila-rodona, Vallmoll i Bràfim-Alió.» L'estudi també insisteix que «el valor d'àrea estratègica dins del Camp de Tarragona i la connexió amb els corredors que es dirigeixen cap a l'interior» és una altra contingència, juntament amb «l'interès des del punt de vista immobiliari que pot tenir la reserva de sòl per a usos residencials i industrials». El document alerta en les conclusions que «la manca d'una planificació integral de tot l'àmbit pot comportar una irremeiable fragmentació i afectació del paisatge del Camp de Tarragona que acabarà per banalitzar-lo i fer-lo poc atractiu».
Les propostes dels biòlegs per salvar el territori
a. estalloEls autors de l'estudi proposen un consorci com el de les Gavarres, l'Estany o Paisatges del Ter, per poder salvar els valors paisatgístics de l'Alt Camp. Les línies de treball impliquen la conservació i la restauració, fer estudis de seguiment, fer divulgació i educació ambiental, ordenació i ús públic del territori, i editar publicacions que millorin la difusió dels recursos naturals, culturals i gastronòmics de manera sostenible. «Seria ideal aconseguir una potència comarcal, però si no se li pot donar aquesta magnitud se li'n donarà una altra de més reduïda», afirmava el biòleg Jaume Solé. Carme Mansilla, presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Camp, assegura que aquest organisme ha vist de bon ull la proposta, i la qualifica de «bona eina de treball», però la majoria de municipis «han preferit deixar-ho damunt la taula en espera que s'aprovi el pla territorial parcial del Camp de Tarragona».