Territori
Servei d'escombraries compartit al Baix Empordà
El Consell Comarcal estrena un contracte que a més de la recollida selectiva s'amplia a la del rebuig, molt adaptada als municipis petits
Implanten la fórmula del pesatge per ajustar costos
El Consell Comarcal del Baix Empordà va renovar l'any passat el contracte de recollida i gestió dels residus urbans, que de moment ja ha començat a donar servei a municipis petits de la comarca com ara Verges, Gualta i Parlavà, i que esperen estendre, segons avança el conseller comarcal delegat de Medi Ambient, Xavier Rangel, a altres municipis, com podrien ser Ultramort i Ullà. La concessionària continua sent l'empresa Recuperacions Masnou, durant dos anys més prorrogables durant el mateix període. I entre les novetats, la més destacada és el pesatge automàtic de les tones recollides de rebuig, amb una tecnologia que ja s'aplicava a la recollida de deixalles orgàniques i que possibilitarà, a la llarga, oferir a tots els municipis estadístiques que afavoreixin un escenari de pagament per generació real de residus.
Amb el pesatge, el conseller comarcal creu que es pot obtenir “una fórmula que tingui en compte la generació en cada cas per dimensionar taxes municipals cada cop més ajustades”. Les dades, alhora, serveixen per completar un estudi subvencionat per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) que analitzarà les especificitats de diverses poblacions, amb variables com ara la població real i l'estacional, la seva dispersió o la presència i impacte de negocis, restaurants o grans generadors com són els càmpings.
Rangel argumenta que la gestió de residus ha superat un punt d'inflexió en què “tant els costos fiscals, del cànon per tona generada de rebuig; com els finalistes, pel volum que es diposita al centre de tractament de Lloret o l'abocador de Solius, encariran la factura per als municipis que no facin correctament el reciclatge”. La situació es pot agreujar en el cas dels pobles, per una qüestió d'economia d'escala en què també compten els costos de transport del rebuig fins als punts de dipòsit, abaratits si s'omple un camió més gran amb residus de diferents poblacions.
Més socis i més selectiva
El pesatge i la informatització del sistema possibiliten fer un seguiment de les rutes i la freqüència amb què cal buidar els contenidors per ajustar el servei, que ja té en compte factors com ara que els dilluns cal centrar-se en els residus urbans –per les segones residències– i alliberar esforços a les zones industrials, on no s'ha treballat durant el cap de setmana. Al marge dels municipis amb més població, que ja disposen de contractes individuals, Rangel assenyala que aspiren a anar incorporant altres petits ajuntaments, un procés lent perquè depenen del venciment dels contractes en vigor per a la gestió del rebuig, però que amb l'encariment de les tarifes s'encamina cap a la cerca de “més eficiència i menors penalitzacions”.
El percentatge de recollida selectiva als municipis que gestiona el Consell es va situar el 2016 en el 21,82%, per sota de la mitjana catalana però amb un increment del 20% en volum de tones de residus reciclats respecte al 2015. La previsió és continuar millorant resultats, amb els esforços que fan per fomentar el reciclatge amb més contenidors i entre els grans productors, com ara els càmpings, restaurants o, en menor mesura, als allotjaments rurals.
Volen estendre el porta a porta
A l'hora de fer créixer les xifres de residus recuperats i valoritzables, que poden abaratir força la factura anual que cada municipi haurà d'afrontar en matèria de gestió de les deixalles, la recollida porta a porta es prefigura com un mecanisme molt efectiu. Entre els establiments de restauració i comerços està més avançada, però el repte, destaca Rangel, és aconseguir estendre'l entre els domicilis de manera efectiva.
Però aconseguir-ho en poblacions petites no és una tasca senzilla. Ho estan avaluant en diversos casos, com ara a Verges, on el govern municipal vol implicar els veïns. Sobre el terreny, estan fent un estudi per analitzar-ne la viabilitat i trobar alternatives en municipis amb una elevada dispersió d'habitatges, amb masos i residències disseminats, i trobar altres encaixos en una comarca complexa, per les activitats turístiques i la dificultat de gestionar el porta a porta en segones residències, on la generació es concentra de cop els caps de setmana i a l'estiu.