L'estany d'Ivars fa multiplicar els ocells

Troben a l'estany del Pla d'Urgell una espècie d'ocell que s'havia donat pràcticament per extingida a Catalunya. Des que es va reomplir l'estany, s'ha doblat el nombre d'espècies d'aus de la zona

Fa tres set­ma­nes, els tècnics de l'estany d'Ivars i Vila-sana, al Pla d'Urgell, van loca­lit­zar i ane­llar cinc exem­plars d'una espècie que es donava pràcti­ca­ment per des­a­pa­re­guda: la malle­renga o mare­llenga de bigo­tis (Panu­rus bia­mi­cus), un ocell del qual només es tenia constància a Cata­lu­nya de dos exem­plars al pantà d'Utxesa. Els exem­plars loca­lit­zats a l'estany d'Ivars són tres mas­cles i dues feme­lles, detec­tats i ane­llats en dos dies dife­rents, cosa que fa albi­rar espe­ran­ces que l'espècie pugui remun­tar el vol mal­grat la precària situ­ació.

Aquesta ha estat l'última tro­ba­lla, però n'hi ha hagut mol­tes més des que el 2005 es va començar la recu­pe­ració de l'estany, asse­cat als anys cin­quanta per fer-hi camps de con­reu i que actu­al­ment s'ha tor­nat a omplir amb aigua del canal d'Urgell. S'ha recu­pe­rat un estany històric de dimen­si­ons sem­blants a les de l'estany de Banyo­les i s'ha donat una segona opor­tu­ni­tat a una fauna que o bé havia que­dat sense l'hàbitat humit fa mig segle o bé havia con­ti­nuat mal­vi­vint entre els camps de con­reu llei­da­tans, con­vi­vint amb una agri­cul­tura cada cop més inten­siva i tec­ni­fi­cada.

El doble d'espècies

Segons els tècnics, el 2004, abans que es comencés a reom­plir l'estany, es van detec­tar 112 espècies d'ocells a la zona. Actu­al­ment se n'hi poden veure 223 al llarg de l'any. «En només cinc anys s'ha doblat el nom­bre d'espècies», subrat­llen des del Con­sorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana, for­mat pel Con­sell Comar­cal del Pla d'Urgell, els ajun­ta­ments d'Ivars d'Urgell i Vila-sana i l'Obra Social de Caixa Cata­lu­nya.

Segons el direc­tor tècnic del con­sorci, Toni Costa, l'estany per­met la pos­si­bi­li­tat de veure mol­tes altres espècies que havien mar­xat de la zona o que hi havia el perill que ho fes­sin: el repi­ca­ta­lons, l'ànec de bec de serra, la polla d'aigua o la mateixa mare­llenga de bigo­tis, que s'havia donat pràcti­ca­ment per extin­gida de Cata­lu­nya. Els exem­plars van ser tro­bats i ane­llats en dies dife­rents en un dels canyis­sars de l'estany, creat pre­ci­sa­ment per faci­li­tar que les espècies d'ocells hi nies­sin.

4.000 ocells ane­llats

Toni Costa té comp­ta­bi­lit­zat l'ane­lla­ment de 4.000 ocells des de l'any 2005. En aquesta tasca, hi col·labora el col·lec­tiu eco­lo­gista llei­datà Egrell. Segons Costa, l'ane­lla­ment és una eina vital per poder fer el segui­ment de l'estat de les diver­ses espècies, seguir-ne els movi­ments i cal­cu­lar el nom­bre apro­xi­mat d'exem­plars.

Les espècies d'aus que han tin­gut més sort són, lògica­ment, les aquàtiques. Se n'ha qua­dru­pli­cat el nom­bre des que es va començar a omplir l'estany: de les 24 que hi havia abans de la res­tau­ració de l'estany, ara n'hi ha 100.

Turisme orni­tològic

L'estany no només atreu ocells. També con­grega humans al seu vol­tant. I cada any més, a mesura que l'estany es con­so­lida i va sent més cone­gut arreu del país. Segons el pre­si­dent del Con­sell Comar­cal del Pla d'Urgell i pre­si­dent del Con­sorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana, Joan Reñé, aquest any 2009 es tan­carà amb un regis­tre de visi­tants que ron­darà les 50.000 per­so­nes: «L'estany ha estat un autèntic revul­siu turístic per a la comarca. S'ha mul­ti­pli­cat el nom­bre de cases de turisme rural i de res­tau­rants, i per pri­mer cop veiem un tipus de turista, britànic, ale­many i d'altres indrets d'Europa on hi ha una gran afició pel turisme orni­tològic i de natura.» L'estany ocupa una superfície de 438 hectàrees, de les quals 126 són la làmina d'aigua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.