Infraestructures i serveis

Infraestructures militars

Ulls i orelles cap al cel

La base de l'exèrcit del Pení, a Roses, continua sent una peça clau en la xarxa de vigilància i seguretat del trànsit aeri militar i civil a l'Estat espanyol i en l'àmbit europeu

L'activitat de les 80 persones que hi treballen per torns les 24 h del dia i 365 dies l'any s'ha ressituat a la part alta i els edificis de la part baixa ja no s'utilitzen

El radar del Pení pot detectar al cel un objecte d'1 m en un radi de 470 km i 31 km d'altura

“Som els ulls i les ore­lles del que passa al cel”, diu el tinent coro­nel de l'exèrcit de l'aire José Car­los Rodríguez Úbeda, cap de l'esquadró de vigilància aèria núm. 4 (EVA núm. 4). En llen­guatge pla­ner, l'EVA núm. 4 és la base mili­tar del Pení, una gran esfera a la carena entre Roses i Cadaqués que des de fa prop de sei­xanta anys ja forma part del pai­satge de l'Empordà. Aquest recinte des­co­ne­gut pel públic i d'accés res­trin­git no acos­tuma a gene­rar notícies, tret de quan la tra­mun­tana els fa una mala pas­sada i s'emporta una cúpula (va pas­sar uns anys enrere), o més recent­ment, quan l'Ajun­ta­ment de Roses ha plan­te­jat que una part dels edi­fi­cis que ja no són uti­lit­zats puguin ser posats a dis­po­sició del Parc Natu­ral del Cap de Creus. El tinent coro­nel con­firma que ja fa uns anys que l'acti­vi­tat s'ha anat reple­gant a la part alta del Pení i des de fa uns sis mesos les cons­truc­ci­ons de la part baixa ja no s'uti­lit­zen. El futur d'aques­tes edi­fi­ca­ci­ons des­a­fec­ta­des, però, el deci­dirà el Minis­teri de Defensa.

En tot cas, que l'exèrcit s'hagi res­si­tuat a la part alta del Pení no sig­ni­fica que les fun­ci­ons de la base s'aca­bin; al con­trari, EVA núm. 4 con­ti­nua sent una peça clau en la xarxa de vigilància i segu­re­tat del trànsit aeri, mili­tar i civil, a l'Estat espa­nyol i en l'àmbit euro­peu. Sota la gran cúpula de 22,5 metres de diàmetre del Pení hi ha la part cen­tral d'aques­tes ins­tal·laci­ons. L'esfera només té una funció de pro­tecció d'un immens radar d'última gene­ració mogut per dos motors i que va donant vol­tes, una cada deu segons. A cada rotació el radar escom­bra un perímetre d'uns 470 km de distància i uns 31 km d'altura. Ha estat dis­se­nyat per a la detecció d'altra pre­cisió a llarga distància: pot detec­tar un objecte de només un metre qua­drat de superfície situat en el seu radi d'obser­vació, iden­ti­fi­car-ne la posició, l'altura i la tra­jectòria. El radar secun­dari també lle­geix, en el cas dels avi­ons, el codi de vol amb el qual s'han d'iden­ti­fi­car obli­gatòria­ment eme­tent un senyal detec­ta­ble des de terra. Encara que el cel sem­bli impas­si­ble, són cen­te­nars de pun­tets que es bellu­guen cons­tant­ment a les pan­ta­lles del radar.

Una vui­tan­tena de per­so­nes tre­ba­llen al Pení per torns les 24 hores del dia i 365 dies l'any per reco­llir aquesta infor­mació, fil­trar-la, digi­ta­lit­zar-la i l'enviar-la en temps real cap als cen­tres de coman­da­ment i con­trol de l'exèrcit (com ara els de Tor­rejón de Ardoz o Sara­gossa), els quals l'ana­lit­zen i l'envien als cen­tres de con­trol aeri civil (com ara el de Gavà, en el cas de Cata­lu­nya). El radi de vigilància de l'EVA núm. 4 se super­posa en part a l'est amb un radar equi­va­lent a les Illes Bale­ars (Sóller), i al nord amb un altre en ter­ri­tori francès (Nar­bona). Tots s'inter­re­la­ci­o­nen en el marc de l'OTAN. Les ins­tal·laci­ons del Pení es com­ple­ten amb els repe­ti­dors de comu­ni­ca­ci­ons per ràdio terra-aire dels cen­tres de con­trol aeris mili­tars i civils.

L'escut de l'EVA núm. 4 recorda la història d'aquest esquadró: el lema “Ser o no ser”, és la tra­ducció de “To be or not to be”, ja que la base va ser cre­ada el 1959 pels ame­ri­cans, que s'hi van man­te­nir fins al 1962. Al mig de l'escut també s'hi veuen sim­bo­lit­za­des ràfegues de tra­mun­tana i un avió de color ver­mell, amb referència al “perill roig” que impe­rava en el con­text de guerra freda, quan es va crear l'estruc­tura. Alguns rosincs van tre­ba­llar en aque­lla cons­trucció, fins i tot s'han for­mat famílies ame­ri­ca­nes rosin­ques, i més tard molts joves del ter­ri­tori van fer-hi el ser­vei mili­tar. Avui, sense ame­ri­cans ni reclu­tes l'EVA núm. 4 és més dis­creta, però igual d'activa i fona­men­tal en la xarxa de vigilància aèria mili­tar i civil.

Petjada americana
El radar del Pení es va començar a construir el 1957 a iniciativa dels americans, que s'hi van quedar fins al 1962. En el llibre ‘Roses o la recerca de la zona grisa', Josep M. Barris, arxiver municipal, explica com, més enllà de l'aspecte militar, la presència americana va canviar la vida de Roses amb l'obertura per exemple de locals d'oci nocturn, l'aparició de cotxes i electrodomèstics moderns i d'importació, i formes de vida modernes en el context franquista de l'època


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia