El coipú, una amenaça creixent als aiguamolls de l'Empordà
L'augment del nombre de captures d'aquest mamífer rosegador el 2017 ja preocupa els responsables del parc
Fa forats que poden buidar un estany i provoca canvis en la vegetació
L'equilibri del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà està amenaçat per la implantació d'un mamífer herbívor provinent de l'Amèrica del Sud, el coipú, que provoca maldecaps als responsables de l'espai natural davant la proliferació creixent, que no sembla tenir aturador i que, des de fa uns mesos, sembla desbocada.
“La proliferació de senglars i de visons americans ja no és notícia per a nosaltres. Sí que ho és, però, l'augment de captures de coipú”, admetia aquesta setmana el director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, Sergi Romero de Tejada, que reconeixia que el nombre de captures, símptoma del mal, està creixent d'una manera preocupant.
El coipú, un rosegador amb un aspecte molt semblant a la rata, que pot arribar a mesurar fins a 60 centímetres i pot fer un pes de 10 quilos en exemplars adults, va aparèixer al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà tot just fa quatre anys, el 2013. Aquest primer any, els Agents Rurals, que és el cos responsable de capturar-los, en van agafar dos. L'any següent, el 2014, el nombre de coipús capturats ja va ser de vuit –“amb el mateix esforç de captura”, matisava el director del parc– i amb les captures de l'any 2015 ja es va constatar que la proliferació no tenia aturador, ja que se'n va doblar el nombre, que va passar de vuit l'any 2014 a 16 el 2015. Aquesta progressió es va mantenir el 2016, ja que també es va doblar el nombre de captures de l'any anterior: es va arribar fins a 34.
Aquest any l'augment de captures s'ha accelerat i ja va camí de desbocar-se, tenint en compte que, en només tres mesos i mig (del gener a mitjan abril), el nombre de coipús que han caigut a les trampes posades pels Agents Rurals ja és de 25.
Quin desequilibri provoca la presència del coipú en un espai aparentment equilibrat com el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà? Sergi Romero explica que, pel que fa a la conservació del parc, la presència d'aquest invasor, catalogat com una de les cent espècies invasores més nocives d'Europa, provoca dos factors. “D'una banda, pot generar canvis de vegetació. Per exemple, en un espai on la balca està estesa, pot arribar a fer-la desaparèixer. Aquest és un maldecap que ens genera i que només té una solució, que és treballar per intentar abaixar-ne el nombre d'individus a través de les captures.” Per Sergi Romero de Tejada, però, aquest no és el maldecap immediat més gran que està provocant. “Els forats que fan són preocupants. Un animal de la mida d'aquest pot fer uns forats tan grossos que poden arribar a assecar una bassa en dues hores. És un maldecap tant per al parc com per a un pagès que té camps d'arròs, ja que qualsevol coipú pot buidar un camp d'aigua en un no res. Riu-te'n, dels forats que fan els crancs americans.”
LES XIFRES
Arriba al parc a través de la conca de la Muga
Aquest mamífer invasor prové, segons explica Romero de Tejada, de la Camarga. El coipú era, com ho és també el visó americà, un animal de granja, molt apreciat per la seva pell. Tant uns com altres han arribat als aiguamolls provinents d'explotacions d'on es van escapar, introduint-se en un medi salvatge. El director del parc afirma que ja tenen constatat que el coipú ha arribat als aiguamolls a través de la conca de la Muga. Aquest animal viu en vores de grans concentracions d'aigua, té costums amfibis i neda i busseja amb facilitat. A terra, en canvi, no es mou amb tanta agilitat com ho fa a l'aigua. Viu en colònies o en parelles en unes galeries no gaire profundes i poc ramificades que construeix a la vora de l'aigua i és actiu sobretot al crepuscle i a la nit, però també de dia.
Les observacions registrades per voluntaris que participen en la base de dades del lloc web Ornitho.cat constaten la presència de l'animal a Catalunya des de ja fa alguns anys. Aquest portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions és una iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia vinculada al Banc de Dades de Biodiversitat i promoguda per Territori i Sostenibilitat i diverses entitats ornitològiques i naturalistes. La majoria d'observacions estan fetes al voltant dels aiguamolls de l'Empordà, un espai on el coipú ha vingut sembla que per quedar-se. Les observacions estan xifrades en 124, per cinc també a la comarca del Pla de l'Estany, i d'altres al Gironès, la Selva, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Montsià.