La 3a Àgora de l’Aigua veu “inoperant” la Taula del Ter

“El pla hidrològic de les conques internes de Catalunya aprovat per la Generalitat redueix els cabals ecològics un 40% sense cap criteri científic, demanem que aquest pla es derogui. I exigim que es compleixi el pla sectorial de cabals de manteniment aprovat l’any 2006. Així mateix, denunciem la inoperància de la Taula del Ter per resoldre els problemes històrics que pateix el riu.” Aquest és un dels paràgrafs de la declaració Gota a gota omplim els rius que ahir va consensuar la 3a Àgora de l’Aigua celebrada a Girona i organitzada per Aigua és Vida.

Hi van assistir representants de l’entitat Aigua és Vida i les organitzacions que formen part del moviment socioambiental de l’aigua a Catalunya, com és Aigua és Vida Anoia, Aigua és Vida Girona, Aigua és Vida la Tordera, Associació Naturalista de Girona, Confavc, Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres, Grup de Defensa del Ter, Plataforma de Defensa de l’Ebre, Prou Sal, Taula de l’Aigua de Terrassa i Taula de l’Aigua de Mollet.

Segons explicava el portaveu d’Aigua és Vida a Girona, Pau Masramon, durant la jornada, un dels objectius era insistir en la importància de la gestió transparent d’un recurs escàs com és l’aigua en contra de l’opacitat. En aquest sentit i per mostrar el rebuig a la gestió que fa Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa), els assistents a la trobada van desplaçar-se fins a davant de la seu d’Agissa i hi van fer una encartellada.

En aquest mateix sentit, la declaració consensuada també afirma: “L’hegemònica privatització de l’aigua a Catalunya (83% de la població) veu per primera vegada en molts anys com trontolla el seu domini. La tendència a la remunicipalització ha impactat amb força a Catalunya, amb el cas de Terrassa, l’exemple del qual pot generar una onada de municipis cap a la recuperació de la gestió pública de l’aigua.” I, hi afegeix: “El debat traspassa el tradicional dilema de gestió pública-gestió privada per anar més al fons de la qüestió reivindicant no només la gestió pública sinó un model de servei amb participació, control ciutadà i rendició de comptes que resulta inexcusable i fonamental per al seu correcte funcionament.” Amb referència al pla de conques internes també afirma que, respecte a la qualitat de l’aigua, “el pla no aporta cap mesura que comporti una millora, ni en la recuperació de les masses d’aigua afectades per la contaminació de purins ni en la salinització del Llobregat”.

Pel que fa al pla hidrològic de l’Ebre s’afirma que persisteix en el creixement de regadius, la construcció d’embassaments i els usos mercantils de l’aigua que tenen com a conseqüència la regressió i salinització del delta de l’Ebre.