“Correm el perill de convertir-nos en un poble dormitori”

Una, la xarxa d’aigua, però el seu finançament és molt complicat i les normes urbanístiques encara ho fan més difícil. I l’altra, el POUM, que aviat aprovarem de manera inicial.

No podem tocar gaire res perquè estem molt limitats en matèria de normativa urbanística. Se’ns considera com Terrassa o Sabadell, i això ens complica molt. Un problema molt greu que tenim és el despoblament, i resulta que hi ha moltes masies abandonades per culpa d’unes normatives massa estrictes. S’impedeix, per exemple, que les finques, que solen ser molt grans, es puguin segregar i així adequar-les a nous oficis.

Sí, n’hem parlat amb Urbanisme. Tots els pobles petits ens hi trobem, però nosaltres som un cas especial perquè som un disseminat, no tenim nucli urbà. La majoria de les normatives es plantegen a partir d’un nucli urbà: la canalització d’aigua, l’obertura de petits negocis... Nosaltres només tenim sòl rústic. Si en una masia vols fer un taller de ceràmica, has de redactar un pla especial. Això no pot ser. Si no hi ha un canvi, no s’obriran activitats noves. Comprar o adequar les cases de pagès, en ser finques tan grans, només estarà a l’abast de gent amb elevat poder adquisitiu i que les usaran de segona residència. Acabarem sent un poble dormitori.

Jo no crec en impossibles. A curt termini no podrem, però no es pot descartar per a més endavant, si es manté la tendència positiva de naixements al poble, i si poguéssim repoblar les masies, tal com deia abans.

No m’ho havia plantejat mai. No milito en cap partit. Quan vaig arribar a Sant Miquel, ara fa dotze anys, em vaig sentir molt ben acollit. Vaig col·laborar en la comissió de festes, van veure que m’implicava en la vida del poble i després que m’ho proposés moltes vegades al final vaig dir a en Josep [Fort] que sí. Em va convèncer per una frase que em va dir: “Tots els veïns d’un poble en un moment o un altre haurien de ser en el govern de l’Ajuntament per saber com funciona.” Crec que té raó.