transports
El triple de temps per anar de Lloret a Blanes a l'estiu en bus
Responsables de l'empresa lloretenca Transport Pujol consideren imprescindible que s'allargui la C-32 fins al municipi
Diuen que els embussos a la GI-682 els fan incomplir normatives europees
Els autobusos d'una empresa de Lloret de Mar triguen el triple de temps per arribar fins a Blanes en temporada alta respecte a la resta de l'any. Així ho asseguren responsables de la companyia Transport Pujol, que consideren imprescindible que l'autopista C-32 arribi fins a Lloret. Ara acaba al límit entre Tordera i Blanes.
La GI-682 és la carretera que uneix Lloret i Blanes, municipis separats per 6,5 km. Segons dades de Transport Pujol, els embussos de trànsit des del juny i fins a mitjan setembre provoquen que el trajecte entre les dues viles, pel cap baix, es dobli. Entre Lloret i Blanes, a l'hivern es triga 15 minuts –entre 40 i 45 en temporada alta–; entre Lloret i l'estació de tren de Blanes se'n triguen 20 en temporada baixa –entre 45 i 50 en temporada alta–, i entre Lloret i Tossa es passa d'entre 20 i 25 minuts a l'hivern a un període d'entre 40 i 45 a l'estiu.
Els dirigents de l'empresa recorden que, venint del Maresme i anant cap a Blanes, el final de la C-32 es converteix en un punt on hi ha una gran acumulació de vehicles de juny a setembre. De vegades, expliquen que es triga més de 30 minuts a entrar a la GI-800, la carretera de Tordera a Blanes.
Transport Pujol té una flota de més de 160 vehicles. Els seus responsables qüestionen els arguments de preservació del medi ambient dels opositors. Afirmen que en molts punts del barri de Fenals ara hi ha pisos, hotels i apartaments on abans hi havia arbres. Fa sis dècades Lloret tenia uns 4.000 habitants i ara en té gairebé 38.000.
La Generalitat va aprovar el projecte al juliol, però la plataforma Aturem la C-32 ha demanat al TSJC la suspensió de les obres. L'obra, d'un total de 7,6 quilòmetres, enllaçaria el final de la C-32 a Tordera amb la C-63, a Lloret.
El descans del xofer
Les retencions de trànsit allarguen les jornades dels conductors. La companyia exposa que un xofer té 24 hores de descans una setmana i un màxim de 45 a la següent. A l'estiu, les cues a la GI-682 els fan incomplir normatives europees –el límit diari de jornada és de vuit hores.
Entre Lloret i Blanes, la companyia admet dificultats perquè els horaris de conducció i permanència en l'autocar es compleixin atenent el marc europeu. Més d'un cop, s'han trobat que han hagut de pagar sancions d'entre 1.500 i 3.000 euros.
Els embussos a la Selva marítima (fins a arribar a Tossa) provoquen pèrdues econòmiques a l'empresa, que sol traslladar molts turistes a hotels del Maresme. Respectant el nombre d'hores i de quilòmetres dels conductors, Pujol quantifica en 465.000 euros el greuge que la “disfunció [la falta d'autopista]” els provoca. La xifra està calculada en sous de personal duplicat de juny a setembre (175.000 euros), el cost dels autocars que s'han d'augmentar (175.000 euros) i el cost del gasoil i el manteniment de l'operativa (115.000 euros).
Transport Pujol, fundada el 1945, dóna feina a 250 persones durant la temporada d'estiu. Al seu web, es pot llegir que és “la major empresa de transport de passatgers per carretera a Girona”. La companyia va facturar 14 milions en transport el 2015 i té una terminal pròpia des del 1992 al sector de Papalús.
