ferrocarrils
Bitllets des del bar
Excepte a Vic i a Torelló, a la majoria d'estacions de tren d'Osona la venda de bitllets és automatitzada i depèn de l'horari d'obertura del bar
A Manlleu, des de fa uns mesos només es pot pagar amb targeta
Parlar de la línia 3 de Rodalies és sinònim de fer-ho de retards, d'incidències al llarg del recorregut i d'uns horaris que no fan gens fàcil conciliar la vida laboral a Barcelona de molta gent amb la residència a la comarca d'Osona. La plataforma Perquè no ens fotin el tren fa quatre anys que reclama millores de tot tipus, i entre les seves fites destaca tornar a col·locar en l'agenda política un servei, el de Rodalies, que cada cop sembla més abandonat. Aquesta deixadesa i manca de servei queda evidenciada si es visiten les estacions de la comarca d'Osona. Més enllà de punts que són simples baixadors –pel volum de població d'alguns es podria mig entendre–, el servei deixa molt que desitjar en localitats com ara Manlleu, la segona ciutat més gran de la comarca, amb més de 20.000 habitants al seu entorn. A la capital del Ter, des del desembre, l'única manera per comprar un bitllet de tren és a través d'una màquina que només accepta targetes de crèdit: “En aquesta línia, ni els trens són fiables, ni les estacions estan ben ateses, ni són accessibles per a tothom. Hi ha molta feina per fer”, explica Montse Ayats, representant de Perquè no ens fotin el tren. El mal servei a Manlleu s'ha vist agreujat per la jubilació de les persones que regentaven el bar i que alhora venien bitllets. “És una situació que fa temps que se sabia i s'hauria d'haver actuat abans. A vegades, quan una cosa es tanca, costa molt més d'obrir”, lamenta Ayats.
Des de l'Ajuntament manlleuenc confien que Adif reactivarà el bar de l'estació i la venda de bitllets a través d'altres mètodes de pagament en breu: “Hi ha contacte permanent amb l'empresa i ens han traslladat el seu compromís que aquest gener faran un concurs públic per assumir de nou la gestió del bar. A l'Ajuntament ja hem rebut gent que està interessada en el bar”, apunta Àlex Garrido.
El servei de bar
I és que el servei de bar de la majoria de les estacions va lligada a la venda de bitllets, encara que només sigui de manera automatitzada. En estacions com ara Balenyà-Tona-Seva, els Hostalets de Balenyà o Centelles, l'accés a la màquina de bitllets, a la sala d'espera i fins i tot als lavabos depèn de l'horari d'obertura del bar. A Centelles, el bar obre set dies a la setmana, però, per exemple, en els primers trens del dia –els que permeten arribar a Barcelona a una hora adequada per molta gent que hi va a treballar–, el negoci encara no és obert i, per tant, els usuaris han de pujar al tren en espera que passi el revisor per comprar o validar el bitllet. Precisament, Centelles és una de les estacions on hi ha previstes, de cara a la primavera, millores d'accessibilitat i enllumenat.
A l'estació de Balenyà-Tona-Seva, el bar tanca els dissabtes, mentre que, als Hostalets, l'estació no és oberta els diumenges. En aquests casos, la sensació de solitud i deixadesa, força habitual malgrat la presència periòdica d'informadors, s'accentua.
Pressió efectiva
L'oasi en el desert és l'estació de Torelló. La tercera ciutat de la comarca d'Osona, amb uns 14.000 habitants però amb molta ascendència en un territori ampli com és la Vall del Ges i fins i tot la Garrotxa, manté personal de Renfe a l'estació des de les 6.15 h del matí fins a les 22 h i és una de les més ben preparades pel que fa a accessibilitat. Adif també va intentar suprimir el personal d'aquesta estació el 2013, però la pressió ciutadana –embrió de la plataforma Perquè no ens fotin el tren– i la preocupació i la tasca feta per l'Ajuntament ho van impedir.
A Vic, capital de comarca i ciutat universitària, es manté el personal a taquilla i les incidències que més es repeteixen afecten temes com ara la informació de circulació de trens, la megafonia o l'accessibilitat malgrat que s'acaben resolent més tard que d'hora. L'accés als lavabos, però, està restringit a les persones amb bitllet o als clients del bar, tal com ho anuncia un cartell a la porta del negoci. Precisament, la reobertura del servei de bar, després d'uns anys tancat, ha donat una mica de vida a una estació ben freda.
L'aspiració de ser referència ferroviària de la Garrotxa
L'obertura del túnel de Bracons, el 2009, va situar Torelló a menys de mitja hora d'Olot, i des d'aleshores la vinculació entre les dues poblacions ha anat creixent en molts sentits. Un és el ferroviari, ja que gent d'Olot s'acosta fins a Torelló per anar cap a Barcelona en tren. El lligam havia d'anar acompanyat d'una segona estació propera a la carretera de Bracons, que es va projectar i presentar el 2008. Més de vuit anys després, el projecte ha quedat en un calaix, però els garrotxins continuen anant a Torelló per traslladar-se a Barcelona en tren. Per tal de millorar el servei i potenciar aquest lligam ferroviari, un dels objectius de Perquè no ens fotin el tren i de l'Ajuntament és aconseguir que Adif faci un aparcament més ampli i decent a prop de l'actual estació. La racionalització dels horaris i la vinculació amb el servei d'autocars també seria un punt a favor per fomentar el transport públic des d'Osona i la Garrotxa.
