Ulls i orelles cap al cel

“Som els ulls i les orelles del que passa al cel”, diu el tinent coronel de l'exèrcit de l'aire José Carlos Rodríguez Úbeda, cap de l'esquadró de vigilància aèria núm. 4 (EVA núm. 4). En llenguatge planer, l'EVA núm. 4 és la base militar del Pení, una gran esfera a la carena entre Roses i Cadaqués que des de fa prop de seixanta anys ja forma part del paisatge de l'Empordà. Aquest recinte desconegut pel públic i d'accés restringit no acostuma a generar notícies, tret de quan la tramuntana els fa una mala passada i s'emporta una cúpula (va passar uns anys enrere), o més recentment, quan l'Ajuntament de Roses ha plantejat que una part dels edificis que ja no són utilitzats puguin ser posats a disposició del Parc Natural del Cap de Creus. El tinent coronel confirma que ja fa uns anys que l'activitat s'ha anat replegant a la part alta del Pení i des de fa uns sis mesos les construccions de la part baixa ja no s'utilitzen. El futur d'aquestes edificacions desafectades, però, el decidirà el Ministeri de Defensa.

En tot cas, que l'exèrcit s'hagi ressituat a la part alta del Pení no significa que les funcions de la base s'acabin; al contrari, EVA núm. 4 continua sent una peça clau en la xarxa de vigilància i seguretat del trànsit aeri, militar i civil, a l'Estat espanyol i en l'àmbit europeu. Sota la gran cúpula de 22,5 metres de diàmetre del Pení hi ha la part central d'aquestes instal·lacions. L'esfera només té una funció de protecció d'un immens radar d'última generació mogut per dos motors i que va donant voltes, una cada deu segons. A cada rotació el radar escombra un perímetre d'uns 470 km de distància i uns 31 km d'altura. Ha estat dissenyat per a la detecció d'altra precisió a llarga distància: pot detectar un objecte de només un metre quadrat de superfície situat en el seu radi d'observació, identificar-ne la posició, l'altura i la trajectòria. El radar secundari també llegeix, en el cas dels avions, el codi de vol amb el qual s'han d'identificar obligatòriament emetent un senyal detectable des de terra. Encara que el cel sembli impassible, són centenars de puntets que es belluguen constantment a les pantalles del radar.

Una vuitantena de persones treballen al Pení per torns les 24 hores del dia i 365 dies l'any per recollir aquesta informació, filtrar-la, digitalitzar-la i l'enviar-la en temps real cap als centres de comandament i control de l'exèrcit (com ara els de Torrejón de Ardoz o Saragossa), els quals l'analitzen i l'envien als centres de control aeri civil (com ara el de Gavà, en el cas de Catalunya). El radi de vigilància de l'EVA núm. 4 se superposa en part a l'est amb un radar equivalent a les Illes Balears (Sóller), i al nord amb un altre en territori francès (Narbona). Tots s'interrelacionen en el marc de l'OTAN. Les instal·lacions del Pení es completen amb els repetidors de comunicacions per ràdio terra-aire dels centres de control aeris militars i civils.

L'escut de l'EVA núm. 4 recorda la història d'aquest esquadró: el lema “Ser o no ser”, és la traducció de “To be or not to be”, ja que la base va ser creada el 1959 pels americans, que s'hi van mantenir fins al 1962. Al mig de l'escut també s'hi veuen simbolitzades ràfegues de tramuntana i un avió de color vermell, amb referència al “perill roig” que imperava en el context de guerra freda, quan es va crear l'estructura. Alguns rosincs van treballar en aquella construcció, fins i tot s'han format famílies americanes rosinques, i més tard molts joves del territori van fer-hi el servei militar. Avui, sense americans ni reclutes l'EVA núm. 4 és més discreta, però igual d'activa i fonamental en la xarxa de vigilància aèria militar i civil.