Els 322 milions a la línia de Puigcerdà no n'asseguren el futur, segons els alcaldes
Alcaldes ripollesos, ceretans i osonencs de la infraestructura en reclamen el desdoblament fins a Ripoll
Els alcaldes osonencs, ripollesos i ceretans de la línia del tren de Puigcerdà tenen clar que el futur d'aquesta infraestructura depèn del desdoblament de la via fins a Ripoll. Teresa Jordà, que ahir feia de portaveu de tots plegats, va recordar que no volen parlar de dates i que mantenen que és molt important que, gràcies a la pressió de tots ells, hagin aconseguit que figuri al pla nacional d'infraestructures. A més, va indicar que espera que amb el traspàs del servei de rodalies a la Generalitat la proximitat de l'interlocutor faciliti agilitar aquesta i altres millores que calen a la línia. Jordà va fer aquestes declaracions després de constatar que s'ha esgotat el pla plurianual aprovat a finals de la dècada dels anys noranta del segle passat, en què Francisco Álvarez Cascos era ministre de Foment.
Assumpta Fargas, rectora de la Universitat de Vic, va anunciar que des de la institució es farà un estudi socioeconòmic de l'impacte que comportarà a les tres comarques la millora del tren. La rectora va remarcar que tot plegat s'emmarca en el compromís de l'ens amb el territori i amb el foment del desenvolupament de les tres comarques. Fargas va voler remarcar la importància de la feina feta pels alcaldes fins ara.
El projecte del tren convencional, a punt
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va avançar ahir que el projecte executiu del tren convencional està en la fase final, per bé que va reconèixer que encara no s'ha entregat al consistori. Així ho va revelar en el debat que havia organitzat ahir al vespre el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. Pagans va assegurar que els projectes del TAV i del tren convencional aniran seguits l'un de l'altre. Pel que fa a terminis, va situar el llindar d'obres «en els vuit anys que seran deu amb tota la urbanització posterior» i va mantenir el 2012 com la data final d'obres pel TAV, malgrat que el coordinador europeu de la infraestructura situava la posada en funcionament l'any 2013. L'alcaldessa va repassar l'estat de l'obra actual i en previsió de futur creu que l'estació central no ha de comportar problemes de modalitat si s'implanta la rodalia ferroviària.
407 places menys pel TAV
En el ple de dimarts, la regidora de Mobilitat, Isabel Salamaña, va xifrar en 407 els aparcaments que s'han perdut pel TAV a Sant Narcís. El PP i CiU van reclamar que es compensi els veïns i es busqui solució a la guerra oberta entre veïns i comerciants per la implantació de 111 places de zones blaves. Fins ara s'ha fet un pàrquing gratuït amb 79 places i s'ha previst un aparcament nou de 80 places més. Quan es disposi dels dos aparcaments s'hauran perdut 248 places al barri. La Federació d'Associacions de Veïns s'ofereix per fer de mediadora en el conflicte.
