Posar al dia la seguretat dels túnels de Lilla només costa poc més d'un milió d'euros
La subdelegada dóna per fet que es refarà el projecte, que costa 81 milions, perquè hi puguin passar mercaderies perilloses
«Quan es va aprovar, el projecte complia tots els requisits per al pas de mercaderies perilloses, però la tramitació és llarga i enmig hi va haver un canvi en la normativa que va endurir molt les condicions de seguretat, i ara serà necessari invertir-hi bastants més diners», explicava el cap a Tarragona de la unitat de carreteres de Foment, Alberto Hernández. Pallarès en concretava la xifra: poc més d'un milió d'euros, per la qual cosa la veu com una «modificació plantejable» –de fet ja ho ha fet, davant el secretari d'estat d'Infraestructures, Víctor Morlán–, considerant l'elevat pressupost d'aquest tram. «Se'ns ha escoltat, hi ha una clara voluntat de resoldre-ho i n'espero una resposta positiva», explicava. La subdelegada, de fet, és la primera a reconèixer que «l'activitat química és molt important a la zona, i difícilment es podria entendre que una nova infraestructura no estigués preparada».
Sense retards... per ara
L'adaptació a la normativa, doncs, suposa una modificació de projecte en què ja es treballa, i que en principi no ha de suposar retards, tenint en compte, a més, que, segons Hernández, «s'està buscant un mecanisme per separar el túnel del problema de les mercaderies, i poder començar a excavar-lo com abans millor», segurament a final d'enguany o principi del vinent. Pallarès, tanmateix, es curava en salut: «Ara no es va amb retard, però són obres complexes i l'important és ser garantista, així que si n'acaba suposant algun serà en bé de la infraestructura.» La subdelegada, a més, ja avisava que, un cop acabada l'obra –en principi, l'octubre del 2012– «una altra cosa serà la regulació que hi faci la Generalitat perquè no hi hagi interferències en el trànsit». És a dir, que probablement les mercaderies perilloses només hi podran passar de nit i avisant-ne el govern, com ja passa en altres túnels catalans com Viella o el Cadí.
Allargar els túnels
L'adaptació a la normativa ADR, però, no és l'única modificació que cal en el projecte dels túnels (que, per cert, ja «ha aprofitat» la mala experiència de la línia del TAV pel desgavell provocat per les argiles expansives). L'ara vigent preveu que tinguin 1.567 metres de llarg i una important afectació visual sobre la pedania de Lilla, quan l'estudi inicial i el d'impacte ambiental parlaven de 1.835 metres. L'Ajuntament de Montblanc s'ha cansat de reivindicar el traçat original –fins ha posat traves legals a l'obra–, i ahir Hernández aclaria que «s'hi ha estat treballant, i en menys d'un mes se sabrà com queda». Només avançava, això sí, que els túnels «tindran 1,7 quilòmetres» i que la solució «segur que satisfarà l'Ajuntament».
Segon accés al Morell?
Tant els ajuntaments del Morell i la Pobla de Mafumet com les empreses químiques fa temps que reclamen un segon accés a l'A-27 per al polígon petroquímic nord, i arran d'això la comissió de Seguretat Vial del Congrés aprovava per unanimitat al desembre una resolució en què s'insta Foment a estudiar la viabilitat de construir-lo. Pallarès admetia ahir que «es van fer diverses recomanacions al ministeri», però explicava que «el projecte és el que s'està executant, i no hi ha cap canvi introduït». «Si finalment s'aprova, ja es farà efectiu», indicava, mentre justificava les reticències en el fet que «l'A-27 es considera una via ràpida, i com a tal no es pot fer un enllaç a cada municipi». D'altra banda, Hernández va explicar que han aparegut algunes restes arqueològiques al tram entre la Masó i Valls, que ja estan sent objecte d'excavacions de la direcció general del Patrimoni Cultural, si bé d'entrada «no sembla que tinguin gaire entitat». Per tant, no creu que afecti els terminis, en un tram que ha d'estar llest l'abril del 2011.
Canvi de traçat a Constantí
Dels quatre trams en què s'han dividit les obres, el més avançat és el primer, de 7.600 metres, entre Tarragona i el Morell, tot i que encara no s'ha fet res en els primers 1.500, a partir de l'eix del port. La presència de mines subterrànies com la dels Tarragonins –que els pagesos usen per regar, i hauria quedat destrossada– han provocat primer queixes i després maldecaps tècnics, que s'han resolt «desplaçant el traçat de l'autovia», explicava Hernández, que avança que «la modificació de projecte ja està aprovada». L'autovia, així, que havia de passar per sota el viaducte de l'AP-7 a l'altura del peatge –al costat del riu–, finalment travessarà l'autopista per sobre, pel polígon Riu Clar. Les obres del tram haurien d'estar acabades aquest desembre, i Hernández confia, ara que s'ha aclarit, «que es pugui recuperar el temps».
