Reclamen millores a la carretera que uneix Olot i Banyoles per Mieres
L’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor impulsa un front comú per aconseguir una inversió en obres que redueixin la perillositat de la GI-524
L’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor ha proposat als consistoris de Santa Pau, Mieres i Porqueres fer un front comú davant de la Generalitat per reclamar una millora substancial de la GI-524, per tal de reduir l’accidentalitat que s’hi registra. D’aquí a pocs dies hi haurà una primera reunió entre alcaldes i regidors que servirà per preparar l’entrevista que volen demanar a la direcció general de Carreteres. “Cada dia hi ha més trànsit i ha quedat obsoleta perquè és estreta i té molts revolts”, resumeix l’alcalde de Sant Miquel, Oriol Serrà. A part dels vehicles dels veïns de la zona, hi circulem –explica Serrà– moltes motos, bicicletes (a la GI-524 s’hi entrena molt), autocars turístics i camions agrícoles.
Un accident mediàtic
D’accidents n’hi ha tot sovint, però pocs han tingut la repercussió mediàtica del que hi va tenir el mes passat una ciclista, pel fet que es tracta d’una esportista d’elit, la triatleta olímpica banyolina Carol Routier.
La reforma a fons de la carretera que uneix la Garrotxa i el Pla de l’Estany per Santa Pau i Mieres (la GI-524) és una demanda històrica del territori, satisfeta fins ara amb arranjaments parcials que –en opinió dels municipis afectats– són insuficients per reduir-ne la perillositat.
LA FRASE
El Pla de Muntanya ho preveia
El 2006, els ajuntaments de Sant Miquel de Campmajor i de Mieres van acordar un projecte de millora de la Gi-524 entre els seus termes, que és dels trams més perillosos de la carretera. La proposta s’havia escollit entre tres de diferents, i consistia a suavitzar els revolts més tancats i ampliar puntualment la calçada. Se n’havia desestimat una de molta més envergadura, que incloïa la modificació del traçat. La inversió l’havia d’assumir la Generalitat, perquè formava part del Pla Comarcal de Muntanya de la Garrotxa. El projecte, però, no es va arribar a executar perquè al cap de poc l’economia de la Generalitat va entrar en crisi i les obres en aquesta carretera no es van considerar prioritàries.
Per a l’anecdotari va quedar un fet que va deixar perplexos els dos ajuntaments i la Generalitat: un grup de veïns de Mieres van recollir firmes per evitar que reformessin la carretera. Consideraven que una millora facilitaria que arribés massa gent al poble i que aquest perdria la tranquil·litat que gaudia.