Vies a ras de terra
La primera fase del tramvia del Vallès tindrà 10 quilòmetres i de 12 a 18 parades des Montcada fins a l'Autònoma
La construcció del Vallès ha estat una demanda dels sectors socials i econòmics de la comarca per tal d'augmentar l'oferta de transport públic en una àrea que concentra 120.000 persones. «Aquest serà el primer tram que servirà per cosir el territori», assenyala el director de Transport Terrestre del Departament de Política Territorial de la Generalitat, Manel Villalante. Aquest responsable explica que el projecte del tramvia aporta solucions especialment a la falta de connexions amb el transport públic que des de fa anys viu el municipi de Ripollet. «Fa anys que estem estudiant com millorar la connexió de Ripollet amb la resta de municipis, i més quan estem parlant d'una demanda que arriba als 47.000 viatgers al dia», assenyala Villalante.
Dins aquesta àrea es troba, a més, el Centre Direccional, situat a Cerdanyola del Vallès, un pol d'atracció pel que fa a futurs viatgers, per la qual cosa s'ha optat ara per emmarcar la primera fase constructiva a la zona nord de la comarca del Vallès. Villalante també recorda que aquesta zona quedarà relligada amb la construcció del carril per a vehicles d'alta ocupació (VAO) que s'està executant a la C-58. «Aquest carril permetrà millorar la connexió entre Barcelona i Ripollet amb les línies d'autobusos de la xarxa pública», afegeix aquest responsable.
El primer pas per a la construcció del tramvia, que no serà una realitat fins al 2015, es va portar a terme la setmana passada amb la convocatòria del concurs públic per redactar l'estudi informatiu d'aquest traçat que, segons l'aposta de la Generalitat, tindrà un recorregut de 10 quilòmetres que connectarà el municipi de Montcada i Reixac amb la Universitat Autònoma passant pels municipis de Cerdanyola del Vallès i Ripollet. Al llarg d'aquest recorregut, que ha de tenir de 10 a 20 metres d'amplada segons els obstacles que s'hagin de salvar, s'habilitaran de 12 a 18 parades algunes de les quals ja estan concretades perquè han de funcionar com a intercanviadors amb les diferents línies de tren de la xarxa de rodalies. Així doncs, hi haurà intercanviadors amb les línies de rodalies 2 a Montcada; 3 a Ripollet, i 4 i 7 a Cerdanyola del Vallès. Finalment, hi haurà un cinquè intercanviador que es connectarà amb la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a la UAB. El traçat definitiu serà objecte de l'estudi informatiu que, segons Villalante hauria d'estar enllestit en un termini de deu mesos.
Conjuntament amb el traçat, l'estudi informatiu també ha de donar compte d'un estudi econòmic i financer del projecte i dels estudis arqueològics, geològics i hidrològics de la zona, així com un estudi del soroll i les vibracions que pot ocasionar el tramvia. Cal tenir en compte que el traçat que es proposa ha de passar per un entramat urbà força poblat i dens que, a més a més, ha de salvar obstacles com ara línies de tren, carreteres, autopistes i fins i tot el riu Sec al pas per Cerdanyola del Vallès.
Un dels trams per on passarà el futur tramvia del Vallès i que ja està resolt és la connexió del parc de l'Alba de Cerdanyola, on hi ha el laboratori del sincrotró, amb la Universitat Autònoma a través d'un pont per sobre de la B-30. En aquest pont ja s'ha fet una reserva de sòl per on passarà el tramvia. Aquesta xarxa es veurà completada en el futur amb la construcció del túnel ferroviari d'Horta, que travessarà la serra de Collserola per acabar connectant Barcelona i Cerdanyola.
Municipis, expectants
Cerdanyola del Vallès i Ripollet van aprovar mocions a favor del pas del tramvia pels municipis. Enrere es va quedar el municipi de Montcada i Reixac, amb un alcalde sensible amb les ferides que les infraestructures ja han deixat al territori. Ara, però, hi veu una nova oportunitat. L'anunci de la licitació de l'estudi informatiu ha estat ben rebut per tots els municipis encara que tots es mostren expectants pel traçat definitiu. Així el govern de Ripollet ha acordat amb la Secretaria per a la Mobilitat que l'empresa concessionària es coordini amb l'Ajuntament per treballar propostes i fer el seguiment de la redacció del projecte. L'executiu local ja ha avançat que lluitaran perquè l'hospital Ernest Lluch disposi d'una de les parades del tramvia.
Reclamen que ja s'inclogui Badia i Barberà
La Plataforma pel Tramvallès considera que en aquesta primera fase que ha sortit a concurs ja s'ha d'incloure el pas del tramvia pels municipis de Badia i Barberà. La plataforma recorda que Badia és el municipi més dens de Catalunya i que des de la seva creació té un greu dèficit pel que fa a transport públic i que no disposa de transport ferroviari. Per aquests motius, la plataforma considera que l'arribada del tramvia a Badia permetria una comunicació directa, còmoda i ràpida amb Barberà, l'Autònoma, Sabadell i Cerdanyola. A més a més, a través d'un comunicat, la plataforma assenyala que el municipi de Badia va ser el primer a adherir-se a la moció que tots els ajuntaments de la comarca van aprovar a favor del tramvia.
Pel que fa als terminis, la plataforma alerta que el projecte del Tramvallès ha de ser un objectiu prioritari i, per tant, reclama a la Generalitat que acceleri els treballs per tal que la primera fase sigui una realitat com a molt tard el 2015. Pel que fa a tota la xarxa del Tramvallès, la plataforma fixa en el 2020 la posada en marxa del servei. La xarxa en la seva totalitat hauria de donar servei també als municipis de Terrassa, Sabadell, Sant Cugat i Rubí. Per a aquest municipi la plataforma demana que en l'estudi informatiu que ara ha sortit a concurs s'inclogui tot el traçat del Tramvallès i que es compti amb les aportacions dels ciutadans per enllestir el projecte. «Només així es generen projectes de consens, útils i eficients», assenyala en el comunicat.
