L’ample de via internacional, ara més a prop de Vilamalla
La Generalitat tindrà el projecte constructiu per a la via del tren d’ample internacional abans de final d’any
Els treballs de construcció podrien començar el 2019
“Hem passat del bloqueig a una fase evolucionada de definició concertada del projecte, i la fase constructiva s’apunta per al 2019”, diu Isidre Gavín, per resumir l’estat en què es troba el projecte d’arribada de la via del tren d’ample internacional a Vilamalla. Gavín, nomenat nou secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat del govern de la Generalitat el juliol passat, està perfectament al cas de la importància d’aquesta inversió. En les seves antigues funcions ha estat el màxim responsable de Cimalsa, l’empresa pública encarregada del desenvolupament dels centres logístics de Catalunya, entre els quals hi ha Logis Empordà, un centre per a logística i distribució de vital importància per al territori gironí i el país, però pendent des de fa massa temps de la necessària connexió a la xarxa ferroviària d’ample internacional.
Projecte constructiu
Avui el que fa que el secretari d’Infraestructures vegi factible l’inici d’obres per al 2019 és que el projecte constructiu ja s’ha posat a licitació i estarà en mans del govern de la Generalitat probablement a la tardor. Per arribar en aquest punt la Generalitat va haver de prendre la iniciativa i assumir el cost dels estudis i projectes previs. Davant la negativa del Ministeri de Foment i Adif –a qui correspondria desenvolupar aquesta iniciativa–, la Generalitat va optar per pagar, posar a licitació i adjudicar el projecte bàsic (del qual es va fer recepció el juny passat). A continuació també es va tramitar el projecte executiu, que permetrà afinar costos i especificacions tècniques i que és el que ara s’espera.
Actitud diferent
El més important, però, segons Gavín, és que hi ha “una actitud diferent” que avala que la construcció podria començar, i és que en la fase actual Infraestructures de la Generalitat, Adif i l’empresa adjudicatària treballen en perfecta col·laboració. Un element significatiu i que demostra aquest treball conjunt, i consensuat, és que Adif hi ha fet aportacions perquè el punt on es farà la connexió de via d’ample europeu és a prop de l’estació de passatgers de Vilamalla i s’aprofitaran aquests treballs per millorar també la funcionalitat de l’estació de passatgers.
Avui, hi afegeix Isidre Gavín, el conseller de Territori de la Generalitat té a l’agenda per a la pròxima reunió amb el Ministeri de Foment la connexió de la via d’ample internacional a Vilamalla, i aquest és un punt que es tractarà en la pròxima trobada. D’aquestes converses dependran els compromisos financers de cada part, tenint en compte que la inversió serà finançada també per les institucions europees. “Vilamalla figura en les prioritats europees, en les prioritats de l’Estat i forma part de les nostres prioritats perquè tenim peticions d’empreses per instal·lar-se a Logis Empordà”, assegura el nou secretari d’Infraestructures i Mobilitat.
LES DATES
LA FRASE
Una infraestructura reclamada pel territori
E.C
El desembre del 2010 el primer TAV travessava el túnel del Pertús i el pas següent havia de ser l’adequació de la terminal de Vilamalla a l’ample de via internacional. Des de llavors s’han anat succeint els anuncis de dates d’inici d’obres i compromisos, tots incomplerts, malgrat un llarg historial de reivindicacions tant per part de l’empresariat com de les institucions polítiques de la demarcació. Convertir Vilamalla en una autèntica estació intermodal, fent-hi arribar l’ample de via internacional, és la condició indispensable per donar l’impuls definitiu a Logis Empordà (terme municipal del Far d’Empordà), un centre de logística i distribució amb vocació transfronterera que hauria de tenir un paper clau en l’eix mediterrani i que entra en les prioritats de xarxes ferroviàries europees establertes en el projecte TEN-T. En total, Logis Empordà preveu una superfície bruta de 73 hectàrees, de les quals està urbanitzada una primera fase de 21 hectàrees. És una terminal pública construïda per la Generalitat i gestionada conjuntament per l’empresa pública Cimalsa i per l’Autoritat Portuària de Barcelona. Ja el 2016, empreses com Tradisa i Mosolf van manifestar interès per instal·lar-se a la zona. Es tracta d’empreses que ja tenen un complex de trànsit de vehicles al nord de França i que estarien interessades a desenvolupar una plataforma similar a l’Alt Empordà. La condició prèvia sempre ha estat la mateixa: resoldre aquesta mancança que representa un tram de vies d’1 km de longitud, aproximadament.
Vies d’ample mixt i de 750 metres de longitud
La terminal de mercaderies de Vilamalla disposa actualment de dues vies d’ample ibèric d’una longitud de 478 metres cadascuna. El projecte constructiu per a la implantació de la via d’ample internacional (UIC), que Territori va adjudicar el mes de març passat, preveu actuacions tant a la mateixa terminal com a la xarxa ferroviària d’interès general (XFIG).
L’actuació preveu l’execució de la connexió de la terminal amb ample estàndard europeu a la XFIG, com a mínim al costat nord, a més d’allargar les vies de l’apartador fins als 750 metres i dotar-les d’ample de via mixt. El conjunt de l’obra té dos àmbits d’actuació: un dins la XFIG i l’altre a la mateixa terminal i al ramal de connexió amb la xarxa estatal. A la XFIG els treballs seran per canviar l’ús i els amples actuals de les quatre vies existents. Així, les vies 2 i 4 tindrien ample mixt i 750 metres de longitud i servirien com a vies d’expedició i recepció de la terminal de Vilamalla. La via 3 es mantindria com a via d’ample ibèric, que donaria continuïtat al trànsit general entre Figueres i Barcelona. La via 1 serà una via d’ample mixt que servirà per al trànsit general entre Barcelona i Figueres i per als serveis entre Barcelona i Vilafant, en els dos sentits de circulació. Dins la terminal s’efectuaran també les intervencions necessàries.
En espera de la recepció del projecte constructiu que afinarà el detall de les obres i l’import del pressupost definitiu, la inversió total estimada per dur a terme aquestes actuacions era de 16,9 milions.
