La mobilitat a la segona corona metropolitana

Diàriament, en escoltar l'estat del trànsit per la ràdio, som informats que les vies saturades són l'AP-7, l'AP-2, la C-58, la C-17, les rondes, etc. Això ens sembla normal, ja que respon a l'enorme activitat de la regió metropolitana de Barcelona (RMB), que és on es produeixen el major nombre de desplaçaments quotidians de Catalunya; concretament, en i entre les denominades primera i segona corones metropolitanes (1a CM i 2a CM). Aquestes corones són una convenció per denominar, respectivament, l'àmbit de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), que inclou el Barcelonès i el Baix Llobregat sud; i l'àmbit de l'Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU), que inclou el Garraf, l'Alt Penedès, el Baix Llobregat nord, els dos Vallès, el Maresme, una part de l'Anoia, el Bages i Osona.

En els decurs dels darrers trenta anys s'ha produït un desplaçament de persones i d'activitats des de la 1a CM cap a la 2a CM, de tal manera que les magnituds que les representen s'han gairebé igualat: el 2008 les poblacions eren de 2,82 i 2,62 milions d'habitants i les activitats econòmiques 123.414 i 134.244, respectivament. Aquest transvasament de població i d'activitats ha capgirat totalment el sentit dels desplaçaments interurbans. Abans el major nombre de desplaçament es donaven en sentit radial, entre la capital i les ciutats de la 2a CM. Ara els desplaçaments són més transversals, de totes les ciutats de la regió entre si i amb els polígons industrials, comercials, lúdics, hospitalaris, etc. Tanmateix, els grans eixos de comunicació, les carreteres i els ferrocarrils, encara tenen una estructura radial, excepció feta de l'AP-7. Això causa dos fenòmens: el col·lapse de les carreteres esmentades i l'escassa utilització del transport públic en els moviments a la 2a CM.

Efectivament, en l'enquesta sobre la mobilitat interurbana a l'àmbit de l'AMTU 2009, amb 2 milions de desplaçaments diaris, mostrava que el 79% d'aquests tenien com a destí la mateixa 2a CM, i només el 17% anaven a la 1a CM. Quant al mode de transport, el 82% utilitzava el vehicle privat i només el 14%, el transport públic; els conductors contestaven, en un 67%, que anaven amb el seu vehicle per manca de transport públic. I tenien raó. Si bé el nombre d'habitants i activitats econòmiques són similars en ambdues corones la dotació de transport públic, en canvi és molt diferent segons la corona: el 2008 l'oferta en mode ferroviari (tren, metro i tramvia) a la 1a CM era de 58 places en hora punta i sentit per cada 1.000 habitants i a la 2a CM, de 17 places; en autobús (urbà i interurbà) les xifres eren de 56 i 21 places, respectivament. Les dades són prou eloqüents: l'oferta ferroviària és un 340% més gran a la 1a CM que a la 2a CM, i en autobús l'oferta és d'un 260% superior.

Convé recordar que aquesta escassa dotació de transport públic a la 2a CM afecta els habitants d'aquesta, però també afecta el milió de desplaçaments diaris que des de la 1a CM hi ha cap a la 2a; a més a més, aquesta menor oferta de transport públic ho és en sentit radial, i no satisfà la creixent demanda de mobilitat en sentit transversal. D'aquí ve aquella utilització massiva del cotxe i aquells col·lapses esmentats al començament, amb les seves seqüeles sobre el mercat del treball, que afecta sobretot les dones i els joves que no tenen vehicle propi; també afecta el medi ambient: la 2a CM produeix diàriament 4.400 tones de CO2 derivats dels viatges interurbans, ben lluny dels compromisos de Kyoto per al 2012.

En els darrers anys, el govern de la Generalitat ha iniciat una política d'inversions en l'àmbit del transport interurbà per millorar aquesta situació de la 2a CM. S'està executant el pla de viatgers 2009-2012, que, en el nostre àmbit, significarà la creació de diverses línies de bus interurbà; s'han millorat les línies dels FGC i se n'estan perllongant d'altres. A través de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), es distribueixen recursos per tal de millorar els serveis de transport urbà a més de 60 municipis de la 2a CM que el presten. També ha aprovat en el pla territorial metropolità de Barcelona aquelles infraestructures viàries i ferroviàries que serien necessàries per solucionar part del problema; inclosa la línia orbital ferroviària que unirà 24 ciutats d'aquesta 2a CM, amb una població d'1,1 milions d'habitants. Aquest pla té com a horitzó fins l'any 2026, però no em refio gaire que en la situació actual ens puguem esperar tant de temps. Caldrà invertir-hi força abans, ja que el principal problema de mobilitat de Catalunya, quantitativament parlant, es dóna en aquesta 2a CM, amb uns efectes importants sobre l'economia del país.