Passos a nivell pendents a la demarcació de Girona
La supressió del pas a nivell de Flaçà obre esperances per a més municipis
A Figueres, ni Adif ni la Generalitat o l’Ajuntament s’atreveixen a parlar d’un calendari
En el cas de Flaçà el conveni ha tardat 15 anys a desencallar-se
L’anunci aquest mes de juny de l’aprovació d’un conveni a tres bandes per suprimir el pas a nivell de Flaçà desperta expectació entre els municipis que encara tenen pendent la resolució d’aquest tipus d’infraestructures. Segons dades d’Adif, a les comarques de Girona hi ha avui un total de 37 passos a nivell de tipologies diverses. D’aquests, només nou estan classificats en la mateixa categoria que el pas de Flaçà, és a dir protegits amb sistema de barreres o semibarreres automàtiques, independentment del tipus de via que travessen. Són quatre passos a la línia ferroviària en direcció a Portbou (un a Flaçà, un a Sant Miquel de Fluvià i dos a Figueres) i cinc a la línia en direcció a Ripoll (un a Ribes de Freser, dos a Ripoll i dos a Campdevànol).
Classificacions diverses
La resta de passos a nivell gironins tenen sistemes de protecció diversos que poden ser senyals fixos lluminosos o una combinació de senyals lluminosos i acústics, i alguns casos menys freqüents corresponen a passos exclusius o particulars. Adif subratlla que tots els passos a nivell tenen algun sistema de protecció que es determina en funció de la categoria a la qual correspon i amb criteris com ara la densitat de trànsit de combois, la ubicació, la demografia de la zona, etc. Més enllà d’aquestes dades, però, Adif deixa clar que, si bé és l’entitat titular de les vies, no és l’únic ens al qual cal responsabilitzar de l’existència o de la supressió d’un pas a nivell. Ni l’Estat ni la Generalitat s’aventuren a dir que hi hagi algun calendari per anar suprimint els nou passos a nivell gironins similars als de Flaçà.
Què ha permès que a Flaçà un conveni estigui sobre la taula mentre que a Figueres aquesta llarga reivindicació no es desencalli? Cap de les parts que s’han d’entendre per solucionar aquestes problemàtiques (Adif, Generalitat i Ajuntament) s’atreveix tampoc a fer un diagnòstic. Les dificultats tècniques d’un cas com Figueres, al mig d’una zona densa urbanísticament, amb dos passos a poca distància i la proximitat de l’estació, tenen la seva importància. Però el que més destaquen algunes fonts és que, més enllà de la problemàtica tècnica pròpia a cada municipi, el que és primordial per establir un conveni és que les diferents parts s’asseguin a la taula amb voluntat d’avançar.
LES XIFRES
El llarg recorregut per suprimir el pas de Flaçà
E.CEl govern ho va aprovar el dia 11 de juny, i el Consell de Ministres va fer-ho aquest divendres passat. El conveni a tres bandes entre l’Ajuntament de Flaçà, la Generalitat i l’Estat per suprimir el pas a nivell de Flaçà porta una mica d’esperança a altres municipis gironins que somien des de fa anys poder superar aquestes infraestructures que els parteixen el municipi. També porta una bona dosi de realisme: feia quinze anys que el projecte estava encallat i encara en falten uns quants per concretar-se. Segons recull l’ACN, el 2004 el Ministeri de Foment i la Generalitat van signar un acord de col·laboració per tirar endavant el projecte. El conveni firmat ara estableix que Adif actualitzarà un projecte redactat per Foment que data del 2008. La solució escollida és que els cotxes passin per un vial inferior i els vianants per un altre pas subterrani. El cost previst és d’uns 4,84 milions d’euros i el finançaran les tres administracions: el 50%, a càrrec de l’Estat; un 30%, a càrrec de la Generalitat, i fins a 968.000 euros a càrrec de l’Ajuntament, que a més cedirà els terrenys on es faran els nous vials i els passos inferiors. Un cop feta l’obra, l’Ajuntament també assumirà els vials i el seu manteniment.
Més de 25 anys de projectes incomplerts a Figueres
Ara fa 25 anys, l’1 de juliol del 1994, aquest diari desvelava l’avantprojecte per treure els passos a nivell de Figueres. En l’article s’explicava que era la Generalitat que elaborava aquest avantprojecte i que es preveien quatre possibilitats per eliminar la via fèrria del centre de la ciutat. En aquell moment es considerava que els terrenys més adequats per situar-hi la nova via eren els que estaven entre el cementiri municipal i el riu Manol perquè era la zona amb menys edificacions. La primera possibilitat preveia traslladar la via aprofitant el traçat del rec del Mal Pas. La via superaria la carretera de Roses a l’altura de la rotonda que havia construït la Generalitat davant del Clos de Fires. Era l’opció amb menor desplaçament de la via i implicava construir una nova estació al costat del cementiri. Dues altres opcions també preveien aprofitar els terrenys de l’anomenat Clos de Fires. La quarta solució preveia que el nou traçat de la via transcorregués en paral·lel al cinturó de ronda aprofitant els terrenys de la Generalitat al Far d’Empordà. No agradava a l’Ajuntament perquè l’estació hauria quedat massa lluny del centre. En totes les opcions es preveia enlairar la via per suprimir els passos a nivell, tot i que el PSC proposava cobrir-la, però es considerava més costós econòmicament. Vint-i-cinc anys més tard Figueres té una segona estació –la del TAV–, l’urbanisme de la ciutat ha canviat molt, però les barreres de la via continuen tallant la carretera de Roses i cap de les parts (Ajuntament, Generalitat i Adif) s’atreveix a fer pronòstics ni insinuar algun projecte sobre la taula.
