Un 3,3% del PIB català, perdut

L’Estat ha deixat d’invertir 8.000 milions d’euros en infraestructures a Catalunya entre els anys 2001 i 2018. L’estudi monogràfic Impacte econòmic del dèficit d’inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya, fet per la Cambra de Comerç de Barcelona, calcula que si haguessin arribat aquests recursos, que ja estaven pressupostats, el PIB català hauria pogut créixer un 3,3% més i s’haurien creat 111.500 llocs de treball. Les dades situen les inversions que rep Catalunya per sota del seu pes econòmic en el conjunt de l’Estat i conclouen que Catalunya és, amb diferència, el territori més perjudicat per la distribució territorial de la inversió de l’Estat en infraestructures. És per això que el president de la Cambra, Joan Canadell, va denunciar ahir durant la presentació de l’estudi el “tracte discriminatori”de l’Estat vers Catalunya i va destacar-ne les conseqüències que afecten les empreses i els ciutadans.

En els desglossament per tipus d’infraestructura destaca que per Catalunya circulen un 15% dels vehicles pesants, però que només rep un 9% de la inversió estatal en carreteres; té un 23% del trànsit ferroviari de passatgers, però rep un 13,1% d’inversió en ferrocarril; suma un 20% de passatgers dels aeroports espanyols, però rep un 10,4% de la inversió, i, finalment, té un 18% del trànsit portuari de mercaderies i només rep un 15,7% de la inversió en ports.

El grau d’execució de les inversions del 2001 al 2018 ha arribat a un 73,7% del que s’havia pressupostat però l’últim any analitzat, el 2018, només va ser un 54%, la segona xifra més baixa del període estudiat. La inversió mitjana de l’Estat en infraestructures ha estat de 107 euros anuals per català mentre que en el conjunt de l’Estat la inversió és de 136 euros per habitant.

Si es té en compte que el PIB català és el 19% del de l’Estat i que té un 16% de la població, les inversions de l’Estat en infraestructures estan per sota d’aquestes xifres i Catalunya ha anat perdent pes en la distribució d’inversions estatals des de la sortida de la crisi. Entre els anys 2013 i 2018 va rebre un 12% de la inversió, enfront del 16,5% que havia rebut en el període 2001/2012 i se situa al capdavant de les comunitats amb un major dèficit d’inversió en infraestructures acumulat en relació amb el seu PIB, superada només amb comunitats amb especificitats com ara Madrid i el País Basc. L’estudi de la Cambra detalla altres efectes del dèficit d’inversions, com ara els costos econòmics de la congestió viària als accessos de Barcelona, amb dades d’un informe del RACC que calcula en 169 milions d’euros els costos anuals per la pèrdua de 63.000 hores a la carretera. També s’analitza l’impacte de l’accidentalitat i es conclou que amb una inversió de 89 milions d’euros en 95 carreteres convencionals es podrien evitar 11 morts i 28 ferits cada tres anys a la xarxa viària catalana.

Projectes prioritaris

El consell de cambres de Catalunya, a través de la seva comissió d’ordenació del territori, calcula en 15.200 milions d’euros la inversió necessària per a projectes d’infraestructures bàsiques prioritàries que s’haurien d’executar, entre les que hauria de finançar l’Estat i les que s’haurien de fer amb fons de la Generalitat. Les majors inversions prioritàries van consignades a millores a la xarxa viària i la ferroviària de passatgers. Així, un 34,4% del total haurà d’anar destinat a carreteres. Són 5.230 milions, dels quals l’Estat hauria de contribuir amb 2.510, per a projectes com ara la ronda del Vallès i els desdoblaments de l’N-340 i, a l’N-II, els trams gironins pendents, i, la Generalitat, amb 2.720 per a, entre altres projectes, completar l’eix Vic-Olot i construir la nova ronda del Maresme entre Montgat i Mataró. Pel que fa a la xarxa viària de passatgers, es calcula en 5.270 milions els recursos necessaris, dels qual 3.570 haurien de procedir de l’Estat per a projectes com ara el desdoblament de l’R3 i la nova estació a l’aeroport de Girona sobre la línia d’alta velocitat. Les inversions del Departament de Territori i Sostenibilitat haurien de sumar 1.700 milions per acabar el tram central de les línies 9 i 10 del metro, la connexió de les línies de FGC del Vallès amb el Llobregat i el nou túnel del Vallès. En l’àmbit del transport ferroviari de mercaderies, caldria una inversió de 980 milions per impulsar el corredor mediterrani amb una línia de mercaderies de doble via i ample internacional, entre altres projectes prioritaris. Als ports caldrien inversions per valor de 1.300 milions del Ministeri de Foment per acabar les obres d’ampliació dels ports de Barcelona i Tarragona i els seus accessos viaris i ferroviaris. Per als aeroports es reclamen 1.880 milions d’euros, que hauria d’assumir majoritàriament l’Estat, mentre que per a estacions logístiques la inversió hauria de ser de 560 milions, dels quals 440 els hauria d’invertir la Generalitat en projectes ja planificats.

La Cambra remarca la necessitat que l’Estat inverteixi 45.000 milions d’euros en els pròxims deu anys per eliminar el dèficit en infraestructures. Serien 3.800 milions anuals calculats a partir del 2019 i fins al 2030 per arribar al 19% del pes de Catalunya a l’Estat. D’aquesta manera es podria passar d’una inversió del 15,7% de l’estoc estatal al 19% i convergir amb la dotació dels principals països europeus. Si això no és possible, l’informe reclama que es transfereixin a la Generalitat els imports corresponents o els actius equivalents.