Uns 459.000 abonats sense electricitat
Fins a 363 municipis van resultar afectats per la gran apagada
Pràcticament s’han implementat totes les recomanacions fetes per evitar casos similars en un futur
-
Uns cables de la línia telefònica que van caure a Torroella de Fluvià. A la dreta, una farmàcia a Lloret de Mar amb un llum de gas perquè no hi havia electricitat a la població EFE. -
Uns cables de la línia telefònica que van caure a Torroella de Fluvià. A la dreta, una farmàcia a Lloret de Mar amb un llum de gas perquè no hi havia electricitat a la població EFE.
Fins a 458.839 abonats a les comarques gironines van quedar-se sense llum com a conseqüència de l’apagada d’ara fa deu anys, segons les dades facilitades pel Departament d’Empresa. Altres dades que il·lustren aquell dia van ser la caiguda de 2.904 suports, 17 línies d’alta tensió i 251 línies de mitjana tensió fora de servei, i més de 6.000 avaries a la xarxa de baixa tensió. Un total de 363 municipis gironins van resultar afectats, la major part dels quals (328) eren alimentats per la principal subministradora, Endesa, mentre que la resta ho eren per una dotzena més de distribuïdores.
S’havien de buscar responsabilitats? Després d’analitzar els fets, és a dir, les condicions meteorològiques i l’estat de la xarxa, la direcció general d’Energia i Mines, del llavors Departament d’Economia i Finances, va determinar que la interrupció del subministrament elèctric va ser “un cas de força major” en què la caiguda dels suports va coincidir amb la fase més intensa de la precipitació de la neu. Es tractava de neu humida que es va acumular en els conductors elèctrics i va generar maniguets de gel d’un diàmetre entre 8 i 15 vegades superior al del cable. També va concloure que aquests maniguets, juntament amb el vent, van sotmetre els suports a sobrecàrregues entre tres i cinc vegades superiors al que estableix la normativa. A més, les anàlisis també determinaven que els suports no tenien indicis de fatiga ni de deteriorament.
Prevenció de futur
De totes maneres, es va instruir un expedient informatiu a Endesa per analitzar la gestió de l’incident en què es proposaven 18 recomanacions per evitar un episodi similar a les comarques gironines, dues recomanacions de tipus immediat i 16 a llarg termini. Recomanacions que, segons han confirmat el Departament d’Empresa i Endesa, s’han complert en la majoria de casos excepte en dos: encara no ha entrat en funcionament la subestació de Riudarenes –pendent d’autoritzacions administratives– ni s’ha adaptat la normativa que depèn del govern espanyol. Tota la resta, com ara reforçar la xarxa de transport i distribució i posar en funcionament noves infraestructures, com per exemple el mallat de la xarxa d’alta tensió, o elaborar un estudi de les línies en servei a les zones de menys de 500 metres d’altura per instal·lar reforços o proteccions, es va executar. Però a més, segons expliquen des d’Endesa, es va posar en marxa un telèfon específic per als ajuntaments, que des de llavors tenen línia directa amb la companyia. Així, Endesa, que ara fa deu anys va haver de fer un ampli desplegament de recursos, com ara mobilitzar fins a 1.664 treballadors o fins a 376 grups electrògens en camions, considera que avui dia la incorporació de totes les mesures que es van proposar ha permès que la xarxa de distribució de Girona sigui més resilient que abans. Amb el Glòria, assenyalen, això s’ha posat de manifest, però no obstant això, si la línia cau –novament per l’efecte dels maniguets de gel– el temps de reposició és molt més ràpid. En aquest mateix sentit, des del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Maria Montagut recorda que la situació en deu anys ha canviat molt, sobretot per l’aparició de les subestacions de la MAT, però que encara cal posar èmfasi en els punts de risc, sobretot després que durant el Glòria es repetís el mateix episodi meteorològic, diu.
