L'Ajuntament de Pontons espera que el parc eòlic es comenci a fer a la tardor
L'alcalde estima que finalment es podrien presentar al concurs unes 30 empreses del sector energètic
El govern ha concedit a la zona entre Pontons i Aiguamúrcia l'explotació dels recursos eòlics per poder generar fins a 33 megawatts de potència elèctrica. A la zona coneguda com ZEAP III –zona de desenvolupament prioritari–, es preveu instal·lar prop de setze aerogeneradors, una proposta que està molt per sota de l'estimació feta per diverses empreses. El 2004, l'Ajuntament de Pontons va rebre la petició per fer un parc eòlic repartit en dos sectors per generar fins a 73 megawatts. L'alcalde de Pontons confia que, un cop el govern català ja ha donat llum verd al projecte, la construcció sigui ràpida atès l'interès de l'administració per oferir energia neta i de l'empresa concessionària per poder-la gestionar com més aviat millor. Des de fa dies el concurs per presentar ofertes ja està obert i no es tancarà fins a final de juliol. Lluís Caldentey calcula que, una vegada rebudes totes les ofertes, el procés d'adjudicació no s'allargarà més enllà de l'octubre. Segons ha explicat l'alcalde del PP, l'Ajuntament estima que finalment seran una trentena les empreses que hi presentaran un projecte per aconseguir la concessió, «de les quals entre sis i deu serien estrangeres». L'emplaçament exacte del parc encara s'ha de concretar, segons ha explicat Caldentey. Tot i que els governs municipals de Pontons i Aiguamúrcia s'han reunit recentment per valorar l'adjudicació i intentar pactar-ne l'emplaçament, la decisió final la tindrà la Generalitat.
La zona de la plana de Matania és un dels punts inclosos en el nou mapa eòlic, ja que ja hi havia ofertes per fer-hi un parc perquè l'Ajuntament del municipi hi estava d'acord i perquè hi ha diversos estudis tècnics que avalen la viabilitat del projecte. La Generalitat va fer arribar fa mesos a l'Ajuntament un pla tècnic del nou parc en què s'afirma que la zona té una mitjana anual de vent que oscil·la entre els 5,5 i 7 metres per segon i fixa el terme de Puigpelat (Alt Camp) com el lloc de construcció de la subestació elèctrica on aniria a parar l'electricitat produïda pels aerogeneradors. Un cop es tanqui el procés de recepció d'ofertes per fer el parc, s'obrirà el procés per adjudicar a una empresa la construcció del parc i la gestió de l'energia. El consell d'adjudicació estarà format per dos membres del Departament de Medi Ambient, dos del DPTOP, dos d'Indústria i Energia, i dos més que representaran els consells comarcals de cada territori. Lluís Caldentey confia que serà present en el consell perquè és membre del govern d'unitat que hi ha al Consell Comarcal de l'Alt Penedès. La seva intenció és afavorir les empreses que donin compensacions per al territori.
El nou mapa eòlic aprovat pel govern català permetrà crear un total de 769 megawatts –que es produiran en 37 municipis repartits entre deu comarques– amb l'objectiu d'assolir els 3.500 megawatts de potència instal·lada el 2015, tal com es preveu en el Pla de l'Energia de Catalunya. Fins ara, el govern tripartit ja ha donat llum verd definitivament a set zones de les vuit previstes a Catalunya, incloent-hi la del Penedès-Alt Camp. La setmana passada, Caldentey va participar en una trobada amb representants de tots els municipis que tindran parcs eòlics per valorar el mapa.
La meitat del previst
L'obertura del concurs públic del govern de la Generalitat per adjudicar la gestió de l'energia que generarà la zona ha provocat la reacció de les tres empreses que des del 2004 han anat instal·lant mesuradors de vent a la zona per tal d'estudiar la viabilitat del projecte. L'empresa Copcisa, que volia fer un parc eòlic a la plana de Matania, a Pontons, havia presentat un projecte per instal·lar-hi fins a trenta aerogeneradors –al lloc on hi ha el seu mesurador de vent– i va anar als tribunals per tal d'intentar frenar el fet que la Generalitat pogués regular la potència màxima generada en cada territori, que ara queda marcada en el mapa.
