Infraestructures i serveis

opinió

La variant d’Olot, no de qualsevol manera

La ciu­tat d’Olot, encla­vada en el Parc Natu­ral de la Zona Volcànica, ha fet del res­pecte i la relació harmònica amb el seu entorn natu­ral i el pai­satge el prin­ci­pal senyal d’iden­ti­tat. Això obliga que les actu­a­ci­ons a por­tar a terme, espe­ci­al­ment les de major incidència ter­ri­to­rial, s’hagin de fer amb la màxima atenció, cura i amb una visió àmplia, més enllà d’aspec­tes pura­ment sec­to­ri­als i fun­ci­o­nals.

Al nos­tre enten­dre l’estudi infor­ma­tiu de la vari­ant d’Olot que ha estat a infor­mació pública no res­pon a aques­tes con­si­de­ra­ci­ons, ni pel que fa al traçat, amb pro­pos­tes des­fa­sa­des que tros­se­gen parts del ter­ri­tori i pro­jec­tant trams amb sec­ci­ons exa­ge­ra­des de sis a deu car­rils, ni pel que fa als acces­sos que no reso­len la con­nexió amb el cen­tre de la ciu­tat o que, en el cas de l’encre­ua­ment amb la car­re­tera de la Canya cau­sa­rien un gran impacte pai­satgístic i sobre l’equi­pa­ment esco­lar exis­tent. Un pro­jecte que resulta difícil d’enten­dre i d’accep­tar en un entorn urbà d’una ciu­tat de 35.000 habi­tants com Olot i en un espai natu­ral pro­te­git.

Al con­trari, cre­iem que la vari­ant d’Olot en ple segle XXI, hau­ria de ser una infra­es­truc­tura modèlica, ade­quada a l’actual marc soci­o­e­conòmic i d’emergència climàtica, ajus­tada a la funció que li cor­res­pon en la pla­ni­fi­cació de les car­re­te­res del país i a les neces­si­tats reals de la població i a les carac­terísti­ques sin­gu­lars del ter­ri­tori per on ha de pas­sar, el Parc Natu­ral, la ciu­tat d’Olot i la seva comarca.

És en aquest sen­tit que con­si­de­rem impres­cin­di­ble un replan­te­ja­ment a fons de les pro­pos­tes de l’estudi infor­ma­tiu, n’apun­tem una d’alter­na­tiva en l’al·legació que hem pre­sen­tat i que sintètica­ment pre­veu: un nou traçat del tram oest, res­se­guint la part baixa de la vall de la riera de Riu­daura, amb soter­ra­ment amb un fals túnel, després de tra­ves­sar-la, sota l’avin­guda Fran­cesc Macià, reduint recor­re­gut, ocu­pació i frag­men­tació del sòl, faci­li­tant la inte­gració en el ter­ri­tori. Un des­plaçament i millors carac­terísti­ques de l’enllaç Olot-Cen­tre per a un accés més directe al cen­tre d’Olot, reduint bran­cals i ocu­pació. I un replan­te­ja­ment glo­bal de l’enllaç de la car­re­tera de la Canya, des d’on es pre­veu la futura con­ti­nu­ació de l’N-260 cap a la Vall de Bia­nya, que hau­ria de reconèixer la uni­tat fun­ci­o­na­li­tat amb la vari­ant i evi­tar els grans impac­tes tant al medi natu­ral com a l’urbà, i espe­ci­al­ment a l’IE Greda.

Tenint en compte que la vari­ant, per si sola, no resoldrà la pro­blemàtica de la mobi­li­tat i del trànsit a Olot, que té un caràcter bàsica­ment intern, local i comar­cal, i no tant de pas, con­si­de­rem que és urgent ende­gar actu­a­ci­ons a curt ter­mini a la xarxa viària de la ciu­tat per donar res­posta a les pro­blemàtiques actu­als i per tenir la ciu­tat adap­tada a les neces­si­tats pre­sents i de futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia