La major part del sòl no urbanitzable gironí no és apte per a parcs solars
Un estudi de la Diputació i la Universitat de Girona conclou que al voltant de 15.400 hectàrees de la demarcació estarien qualificades com a aptes, principalment a les comarques del Pla de l’Estany i l’Alt Empordà
Una eina de planificació basada en criteris científics per donar resposta a la multitud de demandes per a la instal·lació d’energies renovables, sobretot en municipis petits gironins, i evitar que “es facin bolets i que d’aquí a uns anys mirem enrere i diguem: «Que malament ho vam fer»”, en paraules de la diputada de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Anna Barnadas. D’aquesta manera es va gestar, ara fa un any, l’estudi presentat ahir a la Diputació de Girona que estableix un protocol per situar parcs solars en sòls no urbanitzables de les comarques gironines i que ha estat elaborat per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG.
L’estudi Proposta de criteris per a la ubicació d’instal·lacions d’energia renovable solar en sòls no urbanitzables de la província de Girona, presentat ahir per la seva coordinadora, Mita Castañer, classifica els terrenys en espais no aptes –i, per tant, descartats–, poc aptes, aptes o molt aptes segons diversos criteris. Aquests són la classificació del sòl, la seva aptitud agrològica, el seu valor natural, els espais protegits o inclosos al PEIN, les zones boscoses, el pendent i els espais de connectivitat ecològica. També té en compte la proximitat a les principals vies de comunicació, infraestructures de transport i polígons industrials, entre d’altres.
Segons això, conclou que la major part del sòl no urbanitzable de la demarcació hauria de considerar-se no apte per a les instal·lacions fotovoltaiques per protegir-ne els valors agrícoles, naturals i patrimonials que hi ha. Així, s’identifiquen com a no aptes 564.315,63 hectàrees (ha), 130.180 de les quals a l’Alt Empordà, 99.191 a la comarca de la Selva i 94.108 al Ripollès. I en classifica com a poc aptes 3.646,76 més, 947,66 de les quals a la Selva. No obstant això, hi ha al voltant de 15.400 ha de territori gironí que sí que complirien tots els criteris marcats i rebrien la qualificació d’apte o molt apte. Són unes hectàrees majoritàriament situades a les comarques de l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany, totes dies de gairebé 4.000 ha. Per la seva part, el Ripollès, tot i ser la tercera amb més extensió, és la que disposa de menys superfície de sòl no urbanitzable ponderat com a apte o molt apte. En el conjunt de la demarcació, el territori qualificat de molt apte, que no presenta cap criteri d’exclusió, no arriba a les 1.000 ha i només hi ha tres comarques que superin les 150 ha.
Pel cap del Servei de Medi Ambient de la Diputació, Marc Marí, aquestes dades són positives perquè demostren que a la demarcació hi ha “espai suficient” per encabir projectes sense afectar “aquells que són poc aptes o gens aptes”. “El resultat indica que no només podem abastir les necessitats energètiques de les comarques gironines, sinó també aportar el nostre gra de solidaritat amb la resta del territori”, va remarcar.
Una aproximació
De totes maneres, Castañer insistia que aquesta és només una primera aproximació, ja que caldria fer-ne ara una altra a escala local que tingués en compte altres aspectes que, segurament, faria desestimar més hectàrees com a aptes.
En aquest sentit, caldria afegir-hi “aspectes visuals, paisatgístics, de patrimoni natural i cultural que no hem tingut presents i la normativa de cada POUM”, remarcava la representant de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG. “Aquesta feina més gran, d’afinament del que tenim ara, s’ha de fer d’acord amb els municipis”, insistia Castañer, que hi afegia que “seria bo que amb aquestes premisses es fessin uns plans especials d’àmbit municipal perquè no es bo que només es parli de sòl no urbanitzable”. De fet, es recomana que, en la mesura del possible, s’opti per situar les instal·lacions fotovoltaiques en cobertes de sòl urbà o espai urbanitzable. Però, a més, tant Castañer com Barnadas es van mostrar partidàries que els municipis treballin a escala supramunicipal a partir de plans directors urbanístics. “La voluntat de la Diputació és treballar en positiu i aixecar el visor de municipal a supramunicipal”, hi va afegir la diputada. De fet, Barnadas va anar més enllà i va afirmar que aquest estudi “caldria que es fes en un àmbit de país” i que, per això, el posava a disposició de la conselleria perquè siguin criteris acceptats a la ponència de renovables. “Aquesta eina és replicable a tot el país”, va dir.
LA FRASE
Una desena de projectes
Segons recull l’informe, actualment a la demarcació de Girona hi ha sol·licituds d’instal·lacions fotovoltaiques en tramitació per un total de 13 projectes –set dels quals a l’Alt Empordà i que afecten Capmany, el Far d’Empordà, l’Escala, Navata, Ordis, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant–, que suposen la instal·lació de 154 MW sobre una superfície total de 221,17 hectàrees. D’aquestes sol·licituds, dues han estat declarades per la ponència d’energies renovables com a no viables i n’hi ha 5 de viables, 3 de les quals amb condicions, i la resta encara no han estat analitzades en primera instància per la ponència. Cap de les sol·licituds fins ara acceptades, però, té l’autorització administrativa i, per tant, estan seguint el procés de tramitació.
